Una investigació realitzada per Àlvar Peris Blanes, professor de comunicació audiovisual de la Universitat de València, destaca que 'L’alqueria blanca', ficció televisiva que va emetre RTVV entre els anys 2007 i 2013, entronca amb un relat sobre la identitat valenciana que va sorgir en el segle XIX amb la Renaixença. L’escenari agrarista i rural, l’absència de conflictivitat, el bilingüisme i la diglòssia s’actualitzen en un nou discurs que alimenta projectes polítics i ideològics concrets.

“En uns anys de debat intens sobre el model d’estat, també en termes nacionals, aquests relats audiovisuals contribueixen a reforçar el discurs oficial que estan mantenint les institucions polítiques i mediàtiques”, indica l’autor del treball, el doctor en comunicació audiovisual Àlvar Peris, expert en la representació de les identitats nacionals en la televisió. “La sèrie està contribuint a consolidar una identitat valenciana regionalista que ha ocupat des del procés autonòmic un lloc de consens en la societat, la conseqüència més rellevant del qual ha estat que la identitat valenciana ja no es puga entendre «d’una altra manera»”, explica l’investigador.

L’article «La identitat valenciana regionalista a través de la ficció televisiva L’alqueria blanca», publicat en la revista Arxius de Ciències Socials, analitza els tretze primers capítols, corresponents a la primera temporada de la sèrie que va emetre Canal 9 des de 2007 fins al 2013. L’investigador detalla aquest model regionalista valencià que modula la sèrie com una visió que té els antecedents en la Renaixença valenciana, que va ser assumit i difós pels intel·lectuals del moment, que no va ser qüestionat pel franquisme en la majoria dels seus aspectes i que ha acabat imposant-se com a model compartit per la majoria social des de la Transició.

La ficció televisiva tracta de les relacions personals i professionals dels habitants d’un poble de l’interior valencià, a mig camí entre València i Alacant, durant els anys 60 del segle passat. Dues famílies enfrontades, els Falcó i els Pedreguer, de posició social i econòmica ben distinta, són els protagonistes inicials d’aquesta història. Concebuda com una sèrie de temporada per a una emissió setmanal en hora punta, la utilització de recursos melodramàtics propis de la telenovel·la o el serial en són un dels trets més identificables. De fet, la passió, la gelosia, les enveges o les lluites familiars són alguns dels motors sobre els quals versen les trames.

Àlvar Peris explica que en L’alqueria blanca, el món rural, el poble, es presenta com un entorn amb molts valors positius, d’enorme seguretat, tradicional, tot i que obert a certs canvis, solidari i proper, amical i, sobretot, reconeixedor per a àmplies capes de la societat, el passat de les quals es pot remuntar a espais rurals com el representat. Per contra, la ciutat és perillosa o desestabilitzadora. Aquesta dicotomia camp/ciutat té el seu origen en el pes que l’agricultura continua exercint en l’imaginari valencià i la configuració de la identitat valenciana regionalista de la Renaixença, segons l’investigador. Aquesta visió estesa a l’Horta de València pels intel·lectuals, enfrontava unes relacions harmòniques de jerarquia i treball (camp) i una visió conservadora, amb la ciutat, on esdevenia el conflicte de classes.

Esperit de consens de la Transició

“El joc de memòria que es desplega en la pantalla submergeix l’espectador en un consens sobre com eren i, més important encara, com són els valencians, fet que permet connectar passat, present i futur”, apunta Àlvar Peris. A més, “es percep en la ficció un cert esperit de consens i reconciliació, pilars sobre els quals s’ha construït un sistema de memòria legitimador de la Transició espanyola, considerada per molts l’etapa fundacional del present constitucional i que és evident en nombroses ficcions històriques espanyoles recents”. L’investigador cita en aquest sentit Cuéntame como pasó, telefilms com Adolfo Suárez, el Presidente (Antena 3, any 2010) o Tarancón, el quinto mandamiento (TVE, 2011).

Bilingüisme, posició subalterna del valencià i funció pedagògica

El doctor en comunicació audiovisual detalla que el valencià és la llengua vehicular de L’alqueria blanca, si bé “la sèrie reflecteix bé com el valencià ocupa en l’imaginari col·lectiu una posició subalterna, apta per a l’exabrupte o l’humor gros i, en general, per a la comèdia. En els sainets del segle XIX que donen forma a la identitat valenciana regional, el valencià ja apareix com una llengua farcida de tòpics i clixés”. També quan coincideixen personatges castellanoparlants i valencianoparlants en pantalla, la llengua de comunicació sempre serà el castellà; i el valencià és l’idioma de les classes populars, mentre que el castellà ho és de les més benestants.

“El fet que la sèrie fóra majoritàriament en valencià i tinguera una acollida tan gratificant també va trencar un tabú, en el sentit que es pensava que una ficció en aquesta llengua generava rebuig entre els espectadors”, apunta Peris. L’investigador veu en la sèrie un consens sobre el valencià com a element de la identitat regionalista i d’altres identitats, i inclús L’alqueria blanca compleix una funció pedagògica “inqüestionable” pel que fa al lèxic, la conjugació verbal i la recuperació i normalització de paraules referides a productes en desús o pròpies de la vida al camp.

Diferències amb Cuéntame cómo pasó

El professor de la Universitat de València identifica la sèrie L’alqueria blanca, produïda per l’empresa Trivisión, com una ficció històrica que comparteix nombrosos elements amb Cuéntame cómo pasó (TVE, des del 2001). En els dos casos hi ha un relat memorialístic que situat al franquisme, evoluciona temporalment. Així, la sèrie de TVE arriba a capítols ambientats en el període democràtic, mentre que la producció valenciana té menys densitat històrica. Tot i mostrar certs aspectes de les transformacions del moment, se centra en la vida quotidiana rural dels anys 60 i només mostra conflictes locals.

Les característiques d’aquest model d’identitat queden representades a través del relat audiovisual de L’alqueria blanca, on “no es mostren actituds o comportaments específicament valencians, sinó referents culturals que poden funcionar al mateix temps en clau nacional espanyola”, s’explica en l’article. També, aquesta manca de densitat històrica de la sèrie obliga a dirigir la mirada dels espais cap a la llar, de forma que hi ha gran protagonisme d’escenes costumistes com trobades al bar, l’eixida de missa, la tenda o les partides de dominó, amb les quals s’aconsegueix una alta identificació del públic. 

Actualització del discurs regionalista i espai identitari

La mitjana de seguiment dels vora 200 capítols realitzats va estar molt per damunt de la mitjana de la cadena, especialment els últims anys, quan l’audiència mitjana de Canal 9 s’havia afonat. De fet, l’estudi d’Àlvar Peris és un dels primers treballs acadèmics que es duen a terme sobre una de les sèries més importants de la ficció televisiva valenciana.

La localització de la sèrie entre València i Alacant, fa que dins la històrica rivalitat entre les dues ciutats i províncies la sèrie no prenga part per cap de les dues. L’alqueria blanca afig a l’imaginari col·lectiu valencià un nou espai identitari: la colònia agrícola de Santa Eulàlia, situada entre Sax i Villena, i contribueix a superar el centralisme cultural valencià propi del regionalisme romàntic. Aquest va prendre València ciutat i la seua horta, platja i l’Albufera com els elements amb la majoria de la càrrega simbòlica, popularitzats per artistes i intel·lectuals com el pintor Joaquín Sorolla, el narrador Vicente Blasco Ibáñez, els dramaturgs Bernat i Baldoví i Escalante o el poeta Teodor Llorente, entre d’altres.

Representació de la identitat nacional en la televisió

Professor de comunicació audiovisual de la Universitat de València des de l’any 2002, Àlvar Peris s’ha centrat en l’estudi dels continguts i els formats audiovisuals, en les seues múltiples pantalles, i en la relació entre identitat i mitjans. És doctor des de febrer de 2016 amb un estudi sobre la representació de la identitat nacional en la televisió.

Àlvar Peris ha publicat nombrosos treballs científics en revistes acadèmiques, monografies i llibres col·lectius sobre comunicació, estudis culturals i història. Ha exercit de professor visitant en la Universitat de Duke (Estats Units) i en la Universitat de Nottingham (Regne Unit). Ha estat col·laborador habitual en les revistes literàries Caràcters i Lletres valencianes, i ha coordinat durant dos anys els cursos de guió per a televisió que organitza la Fundació per a la Investigació de l’Audiovisual (FIA/UIMP, València). També ha treballat de periodista en Ràdio 9, la ràdio pública valenciana.

Article:

Àlvar Peris Blanes: «La identitat valenciana regionalista a través de la ficció televisiva L’Alqueria Blanca». Arxius de Ciències Socials, número 32, pp 225-240, juny 2015. ISSN: 1137-7038

Peu de fotografia:

- Plaça de la colònia agrícola de Santa Eulalia, situada entre Sax i Villena, l’escenari principal de la sèrie L’alqueria blanca

- (Galeria). Àlvar Peris, investigador i professor de Comunicació Audiovisual a la Universitat de València

•