Logo de la Universitat de València Logo del portal

  • IHMC

Singular y Común.

Convertir a pdf (obri en nova finestra )
 

Com s'utilitzen els instruments? Quines implicacions té la seua circulació? Quines són las conseqüències polítiques de la transferència de tecnologies mèdiques subjectes a una interpretació incerta? A través de la història dels usos dels electroencefalogrames a Mèxic durant la dècada de la seua introducció, això és, de 1940 a 1950, abordarem estes qüestions. Partint de la necessària adaptació als entorns locals (Borck 2006), veurem com va servir a diferents estils de pensament i va consolidar diferentes objectes científics. Aquestes diferències van ser crucials per a la reificació de la noció de “comportament elèctric normal del cervell”, i per a la seua correlació amb problemes socio-antropològics. La fusió de la neurologia, sociologia i antropologia en un únic objecte d'interès va justificar l'aspiració del EEG de convertir-se en un sistema de classificació i materialització categorial. Es va transformar, des de certa cultura epistèmica, en una interface que va permetre el pas entre totes aquestas disciplines, articulant la transició d'una noció restringida d'anomalia a una que restringia la normalitat. D'aquesta manera, malgrat els seus vincles amb programes polítics que aspiraven a la integració dels indígenes en un marc jurídic comú, va contribuir a la definició de “grup ètnic” i al desplaçament dels seus individus com a sujectes històrics.

 
Aquesta pàgina web utilitza cookies pròpies i de tercers amb fins tècnics , d'anàlisi del trànsit per facilitar la inserció de continguts en xarxes socials a petició de l'usuari . Si continua navegant , considerem que accepta el seu ús . Per a més informació consulte la nostrapolítica cookies