Resultats de la cerca71 resultats

• 

  Tres arquitectes, una ciutat i un temps. Ribes, Mora i Goerlich a la València de principis del segle XX

  ARCINIEGA, Luis (coord.)

  València: Conselleria de Política Territorial, Obres Públiques i Mobilitat , 2022. Llibre

  Aquesta obra coral en la qual intervenen especialistes d’heterogènies disciplines narra un dels moments de major esplendor arquitectònica de la ciutat, en aquell temps clau en la configuració d’una renovada imatge urbana atenta a la modernitat i el progrés. La concatenació de dues efemèrides tan assenyalades com el centenari i el cinquantenari de les defuncions de Demetrio Ribes (1921) i Javier Goerlich (1972), serveixen de pretext per a reivindicar dues figures que, junt amb Francisco Mora, van exercir com a capdavanteres de la transformació de València en les primeres dècades del segle passat. El llibre combina textos de gran especialització amb altres vinculats a aspectes...

  Aquesta obra coral en la qual intervenen especialistes d’heterogènies disciplines narra un dels moments de major esplendor arquitectònica de la ciutat, en aquell temps clau en la configuració d’una renovada imatge urbana atenta a la modernitat i el progrés. La concatenació de dues efemèrides tan assenyalades com el centenari i el cinquantenari de les defuncions de Demetrio Ribes (1921) i Javier Goerlich (1972), serveixen de pretext per a reivindicar dues figures que, junt amb Francisco Mora, van exercir com a capdavanteres de la transformació de València en les primeres dècades del segle passat. El llibre combina textos de gran especialització amb altres vinculats a aspectes generalistes. Una perspectiva àmplia que ofereix des d’una visió de la ciutat a través de la premsa del moment fins a estudis detallats sobre l’eixample, el pes de les exposicions en el llenguatge arquitectònic practicat, l’associacionisme en el ram de la construcció, l’ús de les arts aplicades o els projectes que van connectar els tres protagonistes de l’obra, sense descurar investigacions monogràfiques corresponents a cadascun d’ells.

  Llegir més Ocultar

  Capítols

  1. Estructurando la ciudad. València en las primeras décadas del siglo XX

  • La València de principios de siglo a través de la imagen pública ofrecida por la prensa. Óscar Calvé Mascarell
  • Del centro histórico al Ensanche. Francisco Taberner Pastor
  • La exposición en la arquitectura de Mora, Goerlich y Ribes. Fernando Vegas López Manzanares, Camila Mileto

  2. Tres arquitectos, tres protagonistas

  • Demetrio Ribes Marco (1875-1921). Entre la arquitectura y la ingeniería. Entre la tradición y la modernidad. Inmaculada Aguilar Civera
  • Francisco Mora Bereguer (1875-1961). Daniel Benito Goerlich
  • Javier Goerlich Lleó (1886-1972), arquitecto entre arquitectos. Daniel Benito Goerlich, David Sánchez Muñoz
  • El Palacio de Ferias y Muestras de Valencia de los arquitectos Goerlich, Ribes y Mora. Daniel Benito Goerlich, David Sánchez Muñoz

  3. Puntos de encuentro

  • El «Ramo de la construcción». Valencia, un mercado cercado, 1918-1923. Susana Climent Viguer, Óscar Calvé Mascarell
  • Las artes aplicadas y sus usos constructivos en el periodo modernista valenciano. María Mestre Martí, Antonio Gómez Gil
  • El Palacio de las Artes e Industrias: «una visión distinta de las cosas» entre las artes del diseño. Luis Arciniega García

  Detalls

  

  

  

  

  

  

  

  

   

  • Librería de la Generalitat Valenciana

   

   

  [Llegir més] [Ocultar]

  ISBN: 978-84-482-6648-6

  [Veure Informació Detallada]
• 

  Els camins de l'Antiguitat al País Valencià

  ARASA i GIL, Ferran

  València: Conselleria de Política Territorial, Obres Públiques i Mobilitat , 2022. Llibre

  Per a l’arqueologia, els camins constitueixen una categoria específica de restes produïdes per l’activitat humana que són producte de les necessitats de comunicació. En la seua modalitat més desenvolupada, la de les vies de comunicació aptes per a vehicles de rodes, els trobem ben identificats almenys des de l’època ibèrica i la seua construcció es va difondre en època romana. La forma que adopten com a jaciments arqueològics és peculiar, diferent de la d’altres que presenten superfícies més extenses i un desenvolupament concentrat, com els assentaments o les necròpolis. Els camins són jaciments lineals, estrets i molt llargs, i consegüentment presenten una problemàtica...

  Per a l’arqueologia, els camins constitueixen una categoria específica de restes produïdes per l’activitat humana que són producte de les necessitats de comunicació. En la seua modalitat més desenvolupada, la de les vies de comunicació aptes per a vehicles de rodes, els trobem ben identificats almenys des de l’època ibèrica i la seua construcció es va difondre en època romana. La forma que adopten com a jaciments arqueològics és peculiar, diferent de la d’altres que presenten superfícies més extenses i un desenvolupament concentrat, com els assentaments o les necròpolis. Els camins són jaciments lineals, estrets i molt llargs, i consegüentment presenten una problemàtica particular per al seu estudi i plantegen unes necessitats de protecció també diferents. La construcció de camins es va generalitzar amb la conquesta romana i va constituir un dels pilars fonamentals dels grans programes de reorganització territorial engegats al principi de l’Imperi, com el que va començar August a Hispània. Aquest consistia bàsicament en la construcció d’una sèrie de grans eixos estratègics que —en un Estat fortament centralitzat— garantien la comunicació amb la capital, Roma. El gran abast d’aquest programa feu que es prolongués al llarg del segle I dC, sota el regnat de diferents emperadors, amb la intervenció de totes les administracions. El treball que ací presentem pretén ser un estat de la qüestió sobre la història dels camins en l’Antiguitat al País Valencià, en el món ibèric i el període romà, al llarg d’uns nou segles. Una novetat important és que aprofundeix en els antecedents, que permeten remuntar aquesta història uns segles arrere fins a l’època ibèrica, i en l’estudi de les primeres troballes de camins del període republicà, d’aquesta fase de transició entre dues grans cultures mediterrànies que van interactuar en terres valencianes.

  Llegir més Ocultar

  Capítols

  Introducció

  1. El medi físic i la comunicació terrestre
  2. La cultura ibèrica
     1. Les notícies de les fonts
     2. Els camins ibèrics
  3. La conquesta de Roma
     1. Les fonts: del segle II aC al final de la República
     2. Les primeres actuacions viàries
     3. La via republicana Les evidències arqueològiques
     4. Altres camins
     5. Els camins d’època republicana
  4. Els camins de l’imperi
     1. La vehiculatio o cursus publicus
     2. Els itineraris
     3. Tècniques constructives
     4. Els passos dels rius
  5. La Via Augusta
     1. Les fonts
     2. Les postes
     3. Els mil·liaris
     4. La construcció de la Via Augusta
     5. El traçat pel País Valencià
  6. La xarxa secundària
     1. Les comarques del nord
     2. Les comarques centrals
     3. Les comarques del sud

  Conclusions

  Detalles

  

  

  

  

  

  

  

  

  

  

  

  

   

  • Librería de la Generalitat Valenciana

   

   

  [Llegir més] [Ocultar]

  ISBN: 978-84-482-6751-3

  [Veure Informació Detallada]
• 

  La vía férrea Baeza-Utiel

  ALABAU MONTOYA, José i LATORRE ZACARÉS, Ignacio

  València: Conselleria de Política Territorial, Obres Públiques i Mobilitat , 2022. Llibre

  La idea d'unir França amb Àfrica a través d'una línia fèrria que travessara de nord a sud el territori espanyol, pensant en una possible connexió amb els protectorats espanyol i francés del nord del continent africà, rondava la ment dels polítics espanyols i francesos des de mitjan segle XIX. Un d'aquells projectes es va aprovar durant la dictadura de Primo de Rivera (1926): la línia transversal que, des de Baeza (Jaén), pujava fins a Saint Girons, en el sud de França, travessant les províncies de Jaén, Albacete, València, Terol i Lleida, com una línia alternativa al sistema radial de ferrocarrils existent. El present estudi se centra principalment en el ferrocarril Baeza-Utiel, que...

  La idea d'unir França amb Àfrica a través d'una línia fèrria que travessara de nord a sud el territori espanyol, pensant en una possible connexió amb els protectorats espanyol i francés del nord del continent africà, rondava la ment dels polítics espanyols i francesos des de mitjan segle XIX. Un d'aquells projectes es va aprovar durant la dictadura de Primo de Rivera (1926): la línia transversal que, des de Baeza (Jaén), pujava fins a Saint Girons, en el sud de França, travessant les províncies de Jaén, Albacete, València, Terol i Lleida, com una línia alternativa al sistema radial de ferrocarrils existent. El present estudi se centra principalment en el ferrocarril Baeza-Utiel, que constituïa la primera de les línies d'aquest macroprojecte i cobria una distància d'uns 370 km, i més concretament en la part valenciana de la 4a secció d'aquesta línia, que transcorria entre Albacete i Utiel.

  Llegir més Ocultar

  Capítols

  1. El ferrocarril. Símbolo del progreso
  2. Justificación de la línea Baeza-Utiel. Primeros proyectos
  3. El ferrocarril estratégico Baeza-Requena.
  4. De anhelos a realidades
  5. El proyecto definitivo Baeza-Utiel
  6. Estructura espacial y características de la línea Baeza-Utiel
  7. La cuarta sección: Albacete-Utiel
  8. El complejo ferroviario de la estación de Utiel
  9. El mayor despilfarro ferroviario del mundo
  10. La línea Utiel-Teruel
  11. El impacto en la sociedad campesina de la construcción de un ferrocarril que no fue: cuando la esperanza llega al interior más profundo
  12. Patrimonio ferroviario y arqueología industrial
  13. Lo que nos ha dejado el ferrocarril Baeza-Utiel
  14. Estado de las infraestructuras, potencialidades y posibles usos futuros
  15. Conclusiones
  16. Cartografía
  17. Inventario geográfico de los elementos inventariados del patrimonio ferroviario construido de la línea Baeza-Utiel en la provincia de Valencia (tramo venta del Moro-Utiel)
  18. Cronología

  Detalles

  

  

  

  

   

   

   

   

   

   

  • Librería de la Generalitat Valenciana

   

   

  [Llegir més] [Ocultar]

  ISBN: 978-84-482-6721-6

  [Veure Informació Detallada]
• 

  La secció non nata del Terol-Alcanyís

  VERDEJO GIMENO, Pedro

  València: Conselleria de Política Territorial, Obres Públiques i Mobilitat , 2022. Llibre

  La publicació del llibre La arquitectura de las estaciones intermedias de ferrocarril: la sección non nata del Teruel-Alcañiz, l'autor del qual és Pedro Verdejo Gimeno, és producte de la resolució, a l'octubre de 2021, de la XVII Convocatòria del Premi Demetrio Ribes.

  El llibre guardonat en aquesta edició presenta el cas del ferrocarril de Baeza a Saint Girons, un gran eix transversal que creuava la península Ibèrica connectant França amb el port d'Algesires i que, després d'anys de treballs i avatars, mai arribaria a posar-se en funcionament.

  La finalitat de la investigació és fer valdre i difondre l'arquitectura en les estacions intermèdies de ferrocarril, com a peces identificables de la nostra història ferroviària. S'han pres com a testimonis els edificis existents en la línia “non nata” del ferrocarril que discorre entre les poblacions des de Terol fins a Alcanyís.

  En les seues edificacions, a més de respondre a nous plantejaments que trenquen amb l'arquitectura ferroviària executada prèviament, es configuren com un cresol d'experimentació entre un variat ventall de materials produïts des de la indústria, en convivència amb tècniques i materials tradicionals.

  La síntesi de la investigació es concreta en un catàleg que, de manera llegible i ordenada, permet la visió completa i identificativa de tot el conjunt d'edificacions en número i extensió, indicant la seua ubicació, característiques i estat de conservació.

  • Librería de la Generalitat Valenciana
  • Col·lecció Premi Demetrio Ribes, nº18

   

  Detalls

  

  

  

  

   

   

  [Llegir més] [Ocultar]

  ISBN: 978-84-482-6650-9

  [Veure Informació Detallada]
• 

  Pioneras de la ingeniería valenciana. Génesis de una disciplina en femenino

  CLIMENT VIGUER, Susana; CALVÉ MASCARELL, Óscar

  València: Conselleria d'Habitatge, Obres Públiques i Vertebració del Territori , 2021. Llibre

  Aquest volum visibilitza la projecció professional d’onze de les primeres enginyeres de camins, canals i ports que van estudiar la carrera en la Universitat Politècnica de València, i d’una enginyera tècnica, totes col·legiades a partir de 1978.

  Les nostres pioneres. Docència, investigació, administració col·legial, administració pública i empresa privada han sigut el seu camp d’acció en la concreció d’una disciplina tan heterogènia com és l’enginyeria.

  Són anys de canvi, la conformació de l’autonomia valenciana, i amb ella, els inicis del desenvolupament de la configuració del territori; dels primers passos de la demarcació del Col·legi d’Enginyers de Camins, Canals i Ports a València; i els primers anys de la immersió de la dona en la universitat com a personal docent i investigador. Elles donen fe i amb la seua experiència obrin la professió a generacions futures perquè l’enginyeria es convertisca en “una disciplina en femení”.

  Aquesta publicació s'inclou en el número 3 de la Sèrie “Homenatges: recordar, conéixer” dins de la Col·lecció de Quaderns del Museu del Transport.

  

  

  

  

  • Librería de la Generalitat Valenciana

  [Llegir més] [Ocultar]

  ISBN: 978-84-482-6532-8

  [Veure Informació Detallada]
• 

  Araceli Sánchez Urquijo, la "xiqueta de la guerra" que va conquistar el món

  CLIMENT VIGUER, Susana; CALVÉ MASCARELL, Óscar

  València: Conselleria d'Habitatge, Obres Públiques i Vertebració del Territori , 2021. Llibre

  Aquesta publicació està dedicada a rescatar a una gran desconeguda, Araceli Sánchez Urquijo, la primera dona col·legiada en enginyeria de Camins, Canals i Ports en 1957.

  Sánchez va ser una “xiqueta de la guerra” basca d’orígens humils que va trencar no sols les barreres de gènere, també les de classe. Es va llicenciar en la Facultat d’Hidroenergètica de l’Institut Energètic de Moscou en 1949, iniciant la seua marxa en la projecció i direcció de grans preses a Àsia Central. En tornar a Espanya en 1956, va ser contractada com a enginyera en cap de projectes d’Isolux en 1957, pertanyent al grup Isodel Sprecher-Isolux-Electro Mesura.

  Entre les seues múltiples direccions ‘'obra, destaca la central de Vandellós I, la refineria de Puertollano, les instal·lacions per al reactor nuclear Juan Vigón o els quadres de control per a Valenciana de Cementos.

  La present publicació s’inclou en el número 2 de la Sèrie “Homenatges: recordar, conéixer” dins de la Col·lecció de Quaderns del Museu del Transport.

  

  

  

  

  • Librería de la Generalitat Valenciana

  [Llegir més] [Ocultar]

  ISBN: 978-84-482-6531-1

  [Veure Informació Detallada]
• 

  Memòria 2021. Ars Longa 30

  Departament d´Història de l´Art. Universitat de València

  (2021). Informes

  Este text recopila els aspectes docents, de gestió, les activitats acadèmiques i la seua difusió en el curs acadèmic 2020-2021

  [Veure Informació Detallada]
• 

  La ciudad pensada, la ciudad vivida, la ciudad representada

  SÁNCHEZ IZQUIERDO, Pablo

  València: Conselleria de Política Territorial, Obres Públiques i Mobilitat , 2021. Llibre

  Aquest estudi proposa una cerca d'expressions artístiques que ajuden a constatar la forma en què escriptors, músics, pintors, escultors, arquitectes o dibuixants van percebre la ciutat d'Alacant d'una manera similar, configurant-ne imatge i contribuint, a través de l'art, a la conformació d'una identitat que unira les reformes urbanes i l'ordenació del territori amb el sentiment dels habitants. Es tracta d'un viatge des de l'interior de la ciutat cap al seu exterior, que recorre tant els carrers i les avingudes del centre urbà com les dels barris. És també un periple cap a la façana marítima, del Mediterrani als ravals i, des d'allí, cap als entorns naturals d'Alacant. I emprén el retorn a...

  Aquest estudi proposa una cerca d'expressions artístiques que ajuden a constatar la forma en què escriptors, músics, pintors, escultors, arquitectes o dibuixants van percebre la ciutat d'Alacant d'una manera similar, configurant-ne imatge i contribuint, a través de l'art, a la conformació d'una identitat que unira les reformes urbanes i l'ordenació del territori amb el sentiment dels habitants. Es tracta d'un viatge des de l'interior de la ciutat cap al seu exterior, que recorre tant els carrers i les avingudes del centre urbà com les dels barris. És també un periple cap a la façana marítima, del Mediterrani als ravals i, des d'allí, cap als entorns naturals d'Alacant. I emprén el retorn a la capital de la província, però no per a estudiar la imatge que la caracteritzarà a la fi del segle XIX i principis del XX, sinó per a comprovar com va ser destruïda i transformada durant la Guerra Civil i com les relacions establides entre l'espai urbà, els habitants i els artistes van virar des de l'orgull a la por, al compromís polític i a la humanitat.

  Llegir més Ocultar

  Capítols

  1. Introducción. Hacia la definición de un tema
  2. Acerca de la transformación de Alicante entre los siglos XIX y XX

  • Crecimiento de la población. Sanidad, acondicionamiento y proliferación de los nuevos servicios urbanos
  • Reconocimiento y gratitud. La política y la ciudad
  • Las reivindicaciones de los olvidados. El movimiento obrero en la capital de la provincia
  • Anhelos de culturización. La promoción de grupos escolares
  • La prensa y el desarrollo de Alicante
  • La burguesía, partícipe en los cambios de la ciudad

  3. La conformación del paisaje cultural alicantino a través de las artes. Impresiones y expresiones sobre el entorno percibido

  • En busca de la ciudad moderna: el ensanche y la reforma interior de Alicante
  • El barrio de Benalúa, un espacio residencial ejemplar
  • Vivienda, esparcimiento y turismo a orilla del Mediterráneo
  • La ciudad en los márgenes de la ciudad
  • El impacto del turismo y la transformación de la playa de San Juan
  • “Tan nuestro, tan de nuestra tierra”. Apreciaciones artísticas de los alrededores de Alicante
  • La ciudad bajo asedio. La transformación de Alicante durante la Guerra Civil a ojos de los artistas

  4. Conclusiones

  Bibliografía y fuentes

   

  Detalles

  

  

  

  

   

  • Librería de la Generalitat Valenciana

   

   

  [Llegir més] [Ocultar]

  ISBN: 978-84-482-6649-3

  [Veure Informació Detallada]
• 

  Termes romanes de Mura a Llíria

  TORMO ESTEVE, Santiago

  València: Conselleria de Política Territorial, Obres Públiques i Mobilitat , 2021. Llibre

  La present publicació és producte de la resolució, en novembre de 2020, de la XVI Convocatòria del Premi d'Investigació Demetrio Ribes.

  El text guardonat Funcionalidad hídrica y térmica de los complejos termales romanos. Las Termas mayores de Mura en Llíria (Valencia), de Santiago Tormo Esteve, presenta les termes de l'antiga Edeta (Llíria), un dels exemples valencians més grans i singulars ones pot apreciar i demostrar la perícia que tenien els enginyers i arquitectes romans.

  La saviesa amb la qual dissenyen les entrades dels forns, els materials elegits per a la transmissió de calor a l'interior de les sales, la complexa xarxa hidràulica que permet l'entrada i l'eixida d'aigua freda i calenta. Tot un compendi on els quatre elements, foc, aigua, aire i terra es mesclen amb els dissenys arquitectònics de la manera més eficient per a aprofitar al màxim la funcionalitat d’uns edificis creats per a allotjar a la població en el seu moment de relax.

  El llibre planteja, mitjançant l'enginyeria computacional, el vertader funcionament de l'edifici. Conclou amb les hipòtesis de materials, els conductes per on circula l'aire, el disseny de les formes de les sales i la dinàmica de posada en marxa, elements que el defineixen com un dels exemples termals més importants de la Hispania romana.

  • Librería de la Generalitat Valenciana
  • Col·lecció Premi Demetrio Ribes, nº18

   

  Detalls

  

  

  

  

   

   

  [Llegir més] [Ocultar]

  ISBN: 978-84-482-6533-5

  [Veure Informació Detallada]
• 

  Memòria 2020. Ars Longa 29

  Departament d´Història de l´Art. Universitat de València

  (2020). Informes

  S'enumeren els aspectes docents més destacats relacionats amb el Departament d’Història de l’Art de la Universitat de València en el curs acadèmic 2019-2020, així com les contribucions investigadores dels seus membres l'any 2019 i altres aspectes d'interés relacionats amb la difusió i gestió del citat departament universitari.

  [Veure Informació Detallada]