Dimecres 19 de febrer. 17 h. Saló de Graus. Facultat de Ciències Socials de la Universitat de València. Via Google Meet. Inscripcions a través de: Virginia.Prades@uv.es. Se certificarà l’assistència.
Intervenen:
- Rene Unda. Professor Dr. Universitat Politècnica Salesiana de Quito. Coordinador del CINAJ.
- Aitana Torró. Institut de Drets Humans. Universitat de València.
- Adam Mohamed Ariche. Professor Dr. Universitat Autònoma de Barcelona. Expert en Orient Mitjà.
Modera:
- Jota Navarro. Director de la Càtedra Luis Amigó.
Objectiu del Seminari:
El seminari pretén aprofundir en aquestes problemàtiques i generar un espai de reflexió crítica, entenent que la violència contra la joventut no és només un problema local, sinó una qüestió que implica tot el sistema global de drets humans i de polítiques públiques.
Contextualització del tema:
Concepte de «producció socioestatal de violències contra la joventut», ressaltant com l’Estat pot ser tant agent directe (mitjançant polítiques de repressió) com indirecte (per la seua omissió o manca de protecció) de la violència contra els joves.
Esmenta com aquests processos no són aïllats, sinó que responen a dinàmiques globals, econòmiques i polítiques que afecten la joventut en diferents contextos.
Diversitat de contextos:
Cadascun dels ponents abordarà una perspectiva diferent: Llatinoamèrica, Europa - Centreamèrica, Orient Mitjà. Això permet veure com es produeixen violències estructurals de manera diversa, però amb punts en comú com la manca de protecció, la criminalització i l’exclusió social dels joves.
El rol de l’Estat i la responsabilitat social:
L’Estat, lluny de ser garant de drets, en molts casos es converteix en un factor que produeix o perpetua les violències, ja siga per l’absència de polítiques públiques adequades, per la criminalització de la joventut o per l’ús de mesures repressives sense garantir els drets fonamentals.
Perspectiva social de la violència:
- La violència com a producte social i cultural:
La violència contra els joves és un producte de les estructures socials que la reprodueixen.
- De víctimes a victimaris.
L’Estat, lluny de resoldre les causes estructurals de la violència, les perpetua generant inseguretat pública per a justificar la seua REPRESSIÓ. (Procés planificat ad hoc per a silenciar les reivindicacions dels joves: Primaveres Àrabs)
- El rol de l’Estat en la producció de violència:
L’Estat no sols genera violència mitjançant la repressió directa, sinó també per la seua omissió: no oferir accés als drets fonamentals (educació, salut, ocupació) contribueix a la violència estructural.
Criminalitzar i estigmatitzar els joves reforça la seua exclusió i perpetua un cicle de violència que esdevé cada vegada més difícil de trencar.
Conclusions:
- La violència contra els joves és una construcció social que respon primer a dinàmiques de vulnerabilitat, i després d’exclusió i desprotecció.
- L’Estat repressiu perpetua aquestes violències.
- El seminari pretén reflexionar sobre com trencar aquests cicles i construir alternatives basades en la inclusió, les oportunitats i el respecte als drets.
- Cartell (pdf)
- Via Google Meet
- Inscripcions a través de: Virginia.Prades@uv.es.
- Se certificarà l’assistència
