Té efecte jurídic que docents d'un centre públic graven en vídeo als menors que té a càrrec per a un registre que va en suport d'un centre de malalts? La resposta és: Sí.

Sumem un altre antecedent al cas: una vegada gravat aquest vídeo, van manar una comunicació en la qual consultaven als responsables dels xiquets i xiquetes si preferien que aquests no aparegueren en la cinta. En cas d'una negativa, advertien, s'editaria de manera que no s'exhibiren.

El que s'observa és, en primer lloc, un claustre de professors que promou l'exposició en internet de persones amb les quals hi ha un vincle de subjecció i cura. En segon lloc, tenen una conducta que posa en risc drets col·lectius vulnerables. Fins i tot, podem afegir que hi ha una pràctica naturalitzada, a saber, preguntar pel consentiment ex post facto.

Des del punt de vista legal, en aquest assumpte s'apliquen quatre normes diferents. Aquestes són: a) la Llei orgànica 1/1982, de 5 de maig, de protecció civil del dret a l'honor, a la intimitat personal i familiar i a la pròpia imatge; b) la Llei orgànica 1/1996, de 15 de gener, de Protecció Jurídica del Menor; c) el Reglament General de Protecció de Dades (RGPD); i la Llei orgànica 3/2018, de 5 de desembre, de Protecció de Dades Personals i garantia dels drets digitals (LOPDGDD).

El professor Ricard Martínez M., director de la Càtedra Privacitat i Transformació Digital, afirma que totes aquestes normes refereixen a les mateixes regles, això és: “Gravar i reproduir la imatge d'un menor exigeix una anàlisi de riscos que ha de pivotar sobre l'interés superior del menor. En cas de fer-ho és necessària l'autorització dels qui ostenten la pàtria potestat o tutoria. I aquesta es manifesta per mitjà d'un consentiment necessàriament previ, lliure, inequívoc, específic i informat”.

Sumat a tot l'anterior, l'Estatut Bàsic de l'Empleat públic i la legislació sobre funció pública autonòmica obliga a aplicar el Dret i garantir els drets fonamentals. En concret, un d'aquests drets és la protecció de les dades personals. Fins i tot, la Llei orgànica 3/2018, abans citada, és clara sobre aquest punt quan es tracta de menors i centres escolars.

Sens dubte, en aquest cas el funcionari públic degué notificar prèviament al responsable del tractament de les dades la intenció de captar i compartir imatges. Amb tot, hi ha una segona lectura que fer.

Té a veure amb compartir amb la comunitat educativa la rellevància de la garantia dels drets de la pròpia imatge i la protecció de dades. “A més de consultar a la persona delegada de protecció de dades, hauria sigut més que raonable desplegar un treball que integrara al conjunt de mares i pares i implicar-los en el disseny de l'activitat”, afirma el professor Martínez.

Aquests fets donen compte d'alguna cosa que és relativament conegut, això és, els professionals de l'Administració no han rebut una formació adequada sobre aquestes matèries. “I això, en entorns que treballen amb persones vulnerables hauria de fer-nos reflexionar sobre els riscos que pogueren derivar per al tractament de la informació d'aquests col·lectius en contextos de major impacte”, sentència l'acadèmic.

Per a més informació sobre aquest tema, revisa la columna del professor Ricard Martínez ““Por el puro placer de... compartir” publicada en 23 de maig en Eldiario.es de la Comunitat Valenciana.