Evelio Miñano Martínez és Catedràtic de Filologia Francesa en el Departament de Filologia Francesa i Italiana de la Facultat de Filologia, Traducció i Comunicació de la Universitat de València. Es va llicenciar en aquesta Universitat en Filologia Romànica (Francés) en 1984, amb la memòria de llicenciatura L’image dans la poésie de Philippe Jaccottet i es va doctorar en 1987 amb la tesi Imagen y experiencia de la realidad en la poesía de Yves Bonnefoy, sent tots dos treballs dirigits per la seua mestra, la doctora Elena Real Ramos. Després d'ocupar un lloc de lector de llengua espanyola en la Université de Pau et des Pays de l’Adour en el curs 1984-1985, ha exercit la seua carrera professional a la Universitat de València fins hui.

Ha desenvolupat tasques docents variades en el camp de la Filologia Francesa, dins dels diferents plans d'estudi de llicenciatura i grau que s'han succeït des de la seua incorporació a la Universitat de València en 1985: llengua francesa, història de la llengua francesa, comentari de textos literaris, literatura francesa de diferents gèneres i èpoques, etc. També ha sigut docent en cursos de doctorat i, després, màsters de la Universitat de València. Actualment imparteix docència en Màster Universitari de Traducció Humanística i Creativa (secció francés-espanyol), y l'a fet en el Màster en Investigació en Llengües i literatures i (Uni el Màster en Literatura Comparada i Crítica Cultural (títol propi en línia de la Universitat de València).

Ha desenvolupat diverses línies d'investigació, en connexió amb les assignatures que ha impartit. Les seues primeres investigacions, en l'àmbit de la seua Tesi doctoral, van tindre per objecte la poesia francesa contemporània, amb algunes incursions en altres períodes. Ha publicat articles i capítols de llibre sobre la poesia de Philippe Jaccottet, Yves Bonnefoy, Marguerite Yourcenar, Lorand Gaspar, Jean Cocteau, Salah Stétié, Anise Koltz, Eugène Guillevic, Pierre pascal, Jean Claude Renard, Édouard Glissant, Pierre Oster, Fancis Ponge, Max Jacob, Jude Stéfan, André Salmon i Jean-Michel Maulpoix. Els seus estudis de literatura medieval s'han centrat en les Cent nouvelles nouvelles, el Roman de Renart, Jean Bodel, Charles d’Orléans, Jean Froissart, Le roman de Jehan de Paris i Christine de Pisan. També ha investigat en el camp dels estudis comparatistas hispano-francesos autors de diferents períodes i gèneres: Voltaire (La Henriade), Théophile Gautier, Jorge Semprún i Louise *Doutreligne. Una bona part de les seues publicacions està repertoriada en ORCID (https://orcid.org/0000-0003-1177-1567), i Dialnet (https://dialnet.unirioja.es) i és, a més, accessible en el repositori RODERIC de la Universitat de València (http://roderic.uv.es/pers/g5178.html).

Des de fa uns anys, al mateix temps que es feia càrrec d'assignatures en el Màster Universitari de Traducció Humanística i Creativa, ha traduït textos literaris francesos a l'espanyol, la major part per primera vegada a aquesta llengua, de diferents períodes i gèneres. Les seues primeres traduccions han tingut per objecte la poesia de llengua francesa dels segles XVII, XIX, XX, XIX: Salah Stétié, Alfred de Musset, Anise Koltz, Jean-Michel Maulpoix, Théophile Gautier i Théophile de Viau. En connexió amb la seua docència i investigació de literatura medieval francesa ha traduït dues obres de Christine de Pisan (Cien baladas de amante y dama, Palma: La llucana 2011), i El libro del duque de los verdaderos amante, Universitat de Múrcia, 2014). Des de fa uns anys ha obert una nova línia d'investigació sobre el teatre francés contemporani amb estudis, pròlegs i traduccions de Louise Doutreligne (Tocada y lanzada, Universitat de València, 2008, i Teresada’, Universitat de València, 2017; etc.), i de l'autor romanés-francés Matei Visniec (La palabra progresa en boca de mi madre sonaba tremendamente falsa, Universitat de València, 2013; Migraaaantes…, Universitat de València, Acadèmia dels nocturns, 2017, etc.). Aquest autor és l'origen del seu recent interés per la llengua romanesa, que ha culminat fins hui amb la co-traducció, amb Angelica Lambru, de quatre  obres de Matei Visniec escrites en romanés (En la mesa con Marx, La Garúa Libros, 2017), El bolsillo del pan, Caballos en la ventana y La araña en la herida, Universitat de València, 2011), Se contrata payaso, Tres noches con Madox y otras obras cortas (Universitat de València, 2023) i Los últimos días de Occidente (Verbum, 2023). Dins del projecte d'investigació internacional *EMOTHE (Teatre espanyol i europeu dels segles XVI i XVII: patrimoni i bases de dades) ha traduït Los amores trágicos de Píramo y Tisbe, de Théophile de Viau (Universitat de València 2018), co-traduït Eugenio de *odelle, amb Silvia Hueso (Universitat de València, 2021) i Las galanterías del Duque de Osuna de *airet (Universitat de València, en premsa). Finalment, ha traduït per primera vegada tres obres del escriptor quebequès Serge Lamothe: Oshima, novel·la (Verbum  2022), Tras el final (Verbum, 2023) i Mi tierra es un fondo de océano (La Lucerna, 2023). . Aquestes traduccions, quasi sempre precedides d'estudis *introuctorios, han sigut acompanyades de dos breus assajos en què ha reflexionat sobre la seua pròpia labor: “Entusiasmos y angustias de un traductor vocacional”, Eu-topias, V, 2013; “La traducción poética desde la experriencia de un traductor”, en Martínez-Paricio, Violeta; Pruñonosa-Tomás, Manuel eds., Intercomprensión romànica, Linx, 2017.

La major part d'aquestes investigacions i traduccions s'ha fet en el marc dels projectes d'investigació en què ha participat al llarg dels anys: La problemática de la seducción en la literatura francesa (PS91-0139), Direcció General d'Investigació Científica i Tècnica del MEC; Espacios extranjeros y exóticos de amor en la literatura francesa (BFF2002-02260, projecte I+D, Pla Nacional d'Investigació Científica, Desenvolupament i Innovació Tecnològica; Mujeres escritoras en la literatura francesa: claves de su emergencia y diersidad 1970-2005), (HUM2006-08785/TALL), Direcció General d'Investigació, Subdirecció General de Projectes d'Investigació. En l'actualitat forma part dels projectes d'investigació internacionals REMELICE, Réception et Médiations de Littératures et de Cultures *Étrangères Comparées, Université d’Orléans, França (EA-4709) i EMOTHE, Teatro europeo de los siglos XVI i XVII: patrimonio y bases de datos, Ministeri d'Economia i Competividad (FFI2016-80314-P). En el marc del primer investiga sobre Jorge Semprún i Matei *Visniec; en el marc del segon estudia, edita i tradueix obres de teatre clàssiques francés. Així mateix, en l'àmbit de la transferència del coneixement, assessora a l'empresa d'espectacles Influenscènes Association, des de febrer de 2017, mitjançant conveni entre aquesta empresa i la Universitat de València.

Ha ocupat diversos càrrecs de responsabilitat acadèmica en la Facultat de Filologia, Traducció i Comunicació de la Universitat de València: Secretari i Vicedegà del centre, Secretari i Director del *Departament de Filologia Francesa i Italiana del mateix centre. En la seua etapa de vicedegà es va fer càrrec de l'ordenació acadèmica de la Facultat, de les pràctiques en empresa i va participar en les comissions de reforma dels plans d'estudi i d'autoavaluació del centre. Ha sigut també Coordinador del Grau en Llengües Modernes i les seues Literatures i Codirector del Màster en d'Investigació en Llengües i Literatures de la Universitat de València. Des de 1990, sense interrupció fins hui, és representant electe del professorat en la Junta de la Facultat de Filologia, Traducció i Comunicació. En 2011, va ser nomenat Chevalier de l’Ordre des Palmes Académiques, pel Ministère de l’Éducation Nationale de França. Des del curs 2021-2023 és coordinador local del Pla de Doble Títol en Màster de Traducció entre la Universitat de València i l'Université de Bourgogne.

José Santaemilia és catedràtic de Filologia Anglesa de la Universitat de València i traductor jurat d'anglès. Els seus interessos investigadors se centren en qüestions de gènere, sexualitat, discurs i traducció. Ha editat llibres com Género, lenguaje y traducción (València, 2003), Gender, Sex and Translation: The Manipulation of Identities (Manchester, 2005), Gender and Sexual Identities in Transition: International Perspectives (Cambridge Scholars Publishing, 2008), amb Patricia Bou, Woman and Translation: Geographies, Voices and Identities (MONTI – Monographs on Translation and Interpretation, 2011), amb Luise von Flotow, i New Perspectives on Gender and Translation: New Voices for Transnational Dialogues (Routledge, 2022), amb Eleonora Federici.

L'any 2017 va editar, amb Sergio Maruenda, un número especial de la revista RESLA (Revista Española de Lingüística Aplicada), sobre Specialised Translation in Spain: Institutional Dimensions. És autor, juntament amb José Pruñonosa, de la primera edició crítica en espanyol de Fanny Hill (Editorial Cátedra, 2000).

Ha estat director de la revista MonTI – Monographs on Translation and Interpretation (https://web.ua.es/monti) i ha dirigit el grup de recerca GEN(https://gentext.blogs.uv.es), de la Universitat de València, que ofereix anàlisis discursives de textos socioideològics en els mitjans de comunicació, sobre violència de gènere i desigualtat social.