Miquel De Renzi, professor emèrit de la Universitat de València i col·laborador actiu de l'Associació de Professors Jubilats de la Universitat de València (APRJUV), ha sigut guardonat amb el Premi d'Honor dels XXX Premis de la Crítica dels Escriptors Valencians, que atorga l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC) a la seua trajectòria com a escriptor. L'acte de concessió va tenir lloc el proppassat mes de desembre a l’Octubre Centre de Cultura Contemporània.

Aquests guardons, que reconeixen cada any “les millors obres d'autors valencians publicades en llengua catalana” l’any anterior, s'atorguen en les modalitats d'assaig, poesia, narrativa, teatre infantil i juvenil, a més del premi a la difusió i el Premi d'Honor, el màxim homenatge que atorga la AELC a un dels seus membres.

El professor Miquel De Renzi (Barcelona, 1941) ha sigut catedràtic de Paleontologia en la Facultat de Ciències Biològiques de la Universitat de València des de 1977 fins a l'any 2011, data de la seua jubilació. En l'actualitat, contínua amb la seua activitat d'investigació científica en l'Institut Cavanilles de Biodiversitat i Biologia Evolutiva i col·labora en la docència de màster del Departament de Botànica i Geologia de la Universitat.

Miquel De Renzi, que va ser dels que participaren en la fundació de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana l’any 1977, ha alternat el seu treball científic amb l'activitat literària, concretament, en l'àmbit de la poesia. Ha publicat obres com ‘La Nuesa del Basament’ (obra poètica 1971-1973), ‘Tres fan la Centena’ (obra poètica 1973-1976) i ‘Les Sales d’Espera’ (obra poètica 1976-1978), que reuneixen la seua obra poètica inicial, un total de set poemaris, juntament amb la seua obra posterior, altres cinc poemaris (‘Un Projecte Pictòric’, ‘Descripció d’un Riu’, ‘L’Assalt al Jardí’, ‘El Missatger i els Ciutats’ i ‘Flocs de Temps’).

L'escriptor afirma que “va ser l'obra Salvador Espriu la que li va fer entrar en contacte amb la poesia i amb la llengua que sentia com a seua”. També ha fet crítica literària i d'art, i en diverses ocasions, ha sigut jurat de premis de concursos de poesia. Encara que el seu últim poemari es data l'any 2001, ha continuat amb la seua obra i en aquest moment té tres poemaris més pràcticament acabats. De Renzi també ha desenvolupat una obra pictòrica des dels anys 70 fins al dia de hui, amb nou exposicions individuals i altres huit col·lectives, una d'elles, a la ciutat alemanya de Magúncia.

Miquel De Renzi explica que, una volta publicats els seus dos primers llibres, quan ja era catedràtic a la Universitat de València, passà una situació de crisi, ja que es demanà si allò havia estat un moment passatger o no; és a dir, si encara tenia el do creador. Aleshores, diu, “vaig tindre un estrany somni que interpretí com que havia de tindre fe en la cultura i en el coneixement”. Fou la solució de la crisi i els primers fruits foren ‘Un Projecte Pictòric’ i el llibre autobiogràfic ‘Descripció d’un Riu’.