L'activitat investigadora desenvolupada per aquest grup i dirigida per la Dra. Bargues té els reconeixements internacionals de ser "Centre Col·laborador de l'Organització Mundial de la Salut (OMS/WHO) sobre Fasciolosi i els seus Mol·luscos Vectors" (Ref. SPA-37) dependent d'OMS (Seu Central, Ginebra) i també "Centre de Referència de la FAO-Nacions Unides en Parasitologia", dependent de la FAO (Seu Central, Roma), a més de formar part, com a investigador responsable, de la Xarxa d'Investigació Col·laborativa en Malalties Tropicals (RICET) del Ministeri d'Economia i Competitivitat, a nivell nacional. El grup d'aquesta unitat d'investigació té més de 26 anys d'experiència en projectes d'investigació sobre malalties parasitàries transmeses per vectors, com ara Fasciolosi, Malària, Leishmaniosi, Tripanosomosi Americana o Malaltia de Chagas, entre altres. Gran experiència en participació en projectes de la Comissió Europea, així com en altres projectes amb finançaments internacionals i nacionals i autonòmiques. L'activitat investigadora d'aquesta línia s'ha centrat i continua focalitzant-se en l'actualitat, en malalties parasitàries sobretot zoonòtiques i de transmissió vectorial, d'interés en Salut Pública.
Aquesta Unitat d'Investigació en Biologia Molecular actualment centra les seues tasques sobre
- Els Mol·luscos vectors de Fasciolosi, Schistosomosis i Angiostrongylosis.
- Els Triatomins vectors de la Malaltia de Chagas.
- Els mosquits Anopheles vectors de la Malària.
- Els mosquits Culícids vectors de la Dirofilariosi i altres virus (Chikungunya, Denge, Zika, etc),
- Els mosquits Phlebotominae vectors de la Leishmaniosis.
Més informació en:
http://doctoradoenparasitologia.com/master/informacion-general.html
http://www.ricet.es/grupos-investigacion
http://www.uv.es/farmacia (vegeu links: Centre Col·laborador de l'OMS i Centre de Referència de la FAO)
La quiralitat és una propietat relacionada amb la forma tridimensional de les molècules. Les molècules quirals poden existir en dues formes (enantiòmers) que són imatge especular una de l'altra. Aquesta subtil diferència, té implicacions tremendament importants en química, ja que dues enantiòmers poden presentar propietats biològiques o farmacològiques completament diferents i fins i tot oposades. Igualment, les propietats mecàniques, magnètiques o elèctriques de molts materials poden variar completament segons estiguen formats per un únic enantiòmer o per mescles d'aquests.
A conseqüència de tot això, existeix una necessitat real tant a nivell de laboratori com a nivell industrial de procediments sintètics que permeten l'obtenció selectiva de compostos quirals en una forma enantiomèrica definida. Entre les diferents metodologies disponibles per a aquest fi, aquelles que utilitzen catalitzadors quirals són les més adequades ja que permeten minimitzar el consum de materials de partida quirals i disminuir la producció de residus, contribuint a processos químics més eficients, més econòmics i més respectuosos amb el medi ambient.
En aquest context el grup de catàlisi asimètrica investiga el desenvolupament de nous catalitzadors quirals basats tant en complexos metàl·lics com organocatalitzadors i la seua aplicació en diverses reaccions de formació d'enllaços C-C enantioselectives dirigides a la síntesi de compostos orgànics quirals d'interés farmacològic enriquits enantiomèricament. Aquestes reaccions inclouen reaccions de funcionalització de compostos aromàtics i heteroaromàtics (reaccions de Friedel-Crafts), reaccions d'addició de carbanions (reaccions aldòliques, reaccions d'Henry), reaccions d'addició de reactius organometàlics (alquilació i alquinilació) o reaccions de cicleaddició (Reaccions de Diels-Alder, addició 1,3-dipolar) etc.
Recentment hem incorporat la utilització de la catàlisi fotoredox en reaccions de formació d'enllaços C-C.
El grup d'investigació desenvolupa la seua activitat investigadora en diferents línies de treball:
- Línia d'infància i medi ambient
Estudi de cohorts en col·laboració amb altres centres d'investigació (projecte INMA) per a compartir metodologies i coneixements sobre els efectes del medi ambient en la salut infantil, descriure el nivell d'exposició i contaminació durant la gestació i la primera infància, avaluar el paper dels contaminants ambientals més comuns i els factors protectors de la dieta en el creixement fetal i el desenvolupament neuro-endocrí-immunitari per a confeccionar indicadors de salut ambiental.
- Línia de contaminació atmosfèrica i salut
Estudi de la relació entre la contaminació de l'aire i els efectes en la salut, desenvolupant-se estudis multicèntrics. També es realitzen estudis d'avaluació de l'impacte de la contaminació sobre la salut de les poblacions.
- Línia de meteorologia i clima
Avaluació de la relació entre els factors climàtics i les variables meteorològiques, especialment la temperatura ambiental i la salut, així com les mesures de salut pública que poden minimitzar l'impacte dels canvis climàtics previsibles en el futur.
- Línia d'Avaluació de l'impacte en la salut dels diversos riscos ambientals
A través del mesurament del grau d'exposició als r riscos, el desenvolupament de marcadors biològics i la relació entre aquests factors i la incidència de diverses patologies. Aquest impacte s'avalua des de diferents perspectives, des de la contaminació ambiental (a través de biomarcadors d'exposició) fins al canvi climàtic (onades de calor i fred), passant per l'impacte de determinades tecnologies que afecten el medi ambient (telefonia mòbil, línies d'alta tensió, etc.).
En l'actualitat, s'està apostant per un sistema de salut més sostenible en el qual la persona assumisca un rol actiu en la cura de la seua salut, al mateix temps que adopte hàbits de vida més saludables que previnguen patologies secundàries i comorbilitats.
En aquest sentit, aquest grup es planteja, com a activitat investigadora, determinar maneres de promoure la salut des de la Fisioteràpia, tenint en compte la perspectiva de canvi continu a la qual la societat se sotmet dia a dia. Concretament, aquest grup d'investigació es caracteritza per la multiespecialitat en el camp de la Fisioteràpia, amb l'avantatge que això suposa en conjuminar diverses especialitats noves en aquesta àrea de la salut.
L'activitat investigadora d'aquest grup pretén, des de la perspectiva de diverses especialitats fisioterapèutiques, abordar diferents àmbits de la valoració i intervenció en persones sanes (promoció de la salut), en problemes de salut de diversa índole (dolor crònic, hemofília, patologia neurològica, cardiovascular, respiratòria i múscul-esquelètica, salut de la dona ) en diferents grups poblacionals, així com en aspectes relacionats amb l'ètica professional i salut en Fisioteràpia.
Línia Medicina Regenerativa: Estudi de la regeneració del cartílag. Estudi de la regeneració òssia. Estudi de l'ús de precursors pulpars en teràpies regeneratives. Estudi de la regeneració de teixits dentaris i peridentaris. Estudi de la inducció i regeneració corneal. Línia Histopatologia: Estudi de l'extensió de l'infart de miocardi i els seus condicionants. Estudi de la vascularització dels tumors renals. Estudi de la patologia ciliar.
El grup d'investigació denominat "Immunologia de les infeccions fúngiques", ha centrat la seua investigació, durant els últims quinze anys, en l'estudi de la resposta immunitària de l'hoste enfront de Candida albicans. El grup té formació multidisciplinària, tant en l'àrea de Microbiologia com d'Immunologia, per la qual cosa presenta un perfil idoni per a estudiar les interaccions entre els fongs patògens i les cèl·lules del sistema immunitari tant in vitro com in vivo. Encara que la investigació realitzada és fonamentalment de caràcter bàsic, té un clar potencial aplicat en el desenvolupament de noves aproximacions immunoterapèutiques per al tractament de les infeccions fúngiques.
C. albicans és un patogen oportunista que, depenent del defecte subjacent de l'hoste, és capaç de causar una varietat d'infeccions que van des de les candidiasi superficials mucocutànies a greus candidiasi invasives. La freqüència i gravetat d'aquestes últimes ha augmentat considerablement en les últimes dècades, a causa de l'augment de la població de risc immunodeprimida o afeblida per diferents causes.
La resistència a les candidiasi requereix l'acció coordinada de les defenses immunitàries innates i adquirides. Les cèl·lules madures del sistema immunitari innat utilitzen diferents receptors PRRs (receptors de reconeixement de patrons) per a reconéixer directament MAMPs (patrons moleculars associats a microorganismes), de manera que amb un número limitat d'aquests receptors poden reconéixer una gran diversitat d'agents patògens. Les famílies de PRRs més importants en el reconeixement de C. albicans són els receptors tipus Toll (TLRs) i les lectines tipus C (CLRs, com la dectina-1). En aquest context, el nostre grup va demostrar que el receptor TLR2 està implicat en el reconeixement de C.albicans, tant llevats com hifes, induint la secreció de citocines i quimiocines a través d'una via dependent de la molècula adaptadora MyD88 i que aquest reconeixement és crític per a la protecció enfront de la candidiasi invasiva en un model d'infecció en ratolí.
L'any 2006 es va descriure que les cèl·lules mare i progenitors hematopoètics (HSPCs), dels quals deriven totes les cèl·lules del sistema immunitari, expressen TLRs funcionals, i que la senyalització via TLRs en les cèl·lules mare hematopoètiques (HSCs) provoca la seua entrada en cicle cel·lular i la seua diferenciació cap al llinatge mieloide. Aquest descobriment va obrir noves perspectives quant a les interaccions patogen-hoste, ja que aquests receptors podrien participar en la modulació de la hematopoesi en resposta als microorganismes durant una infecció. En aquell moment el nostre grup va decidir estudiar la participació dels PRRs en la interacció de C. albicans amb les HSPCs i les seues conseqüències en la resolució de la infecció. Treballant en aquesta línia hem demostrat que C. albicans indueix la proliferació de HSPCs i la seua diferenciació cap al llinatge mieloide, tant in vitro com in vivo. Aquesta resposta requereix la senyalització via TLR2 i dectina-1, i dona lloc a macròfags funcionals que són capaços d'internalitzar i destruir llevats, a més de secretar citocines inflamatòries. Aquests resultats indiquen que els patògens poden ser directament reconeguts per les HSPCs a través dels PRRs, promovent així la capacitat de reaprovisionament del sistema immunitari innat durant una infecció. Per tant, aquests receptors podrien ser, almenys en part, responsables de la mielopoesi d'emergència que ocorre durant la majoria de les infeccions, incloses les candidiasi invasives.
D'altra banda, nombrosos estudis recents han posat en dubte el dogma que la memòria immunològica és una característica exclusiva de la immunitat específica, ja que cèl·lules de la immunitat innata poden exhibir una certa "memòria" i respondre de manera diferent enfront d'una segona trobada amb el mateix o un altre estimule microbià. Per exemple, l'exposició de monòcits i macròfags a C. albicans augmenta la seua resposta enfront d'una segona trobada (immunitat entrenada, dependent de dectina-1), mentre que lligands de TLR4 o TLR2 confereixen una menor resposta inflamatòria als macròfags (tolerància).
Paral·lelament als estudis sobre memòria de la immunitat innata, el nostre grup es va plantejar com a nou objectiu estudiar la funció dels fagòcits formats després del contacte de les HSPCs amb lligands microbians. Utilitzant models in vitro i in vivo hem demostrat que l'estimulació de PRRs en les HSPCs afecta al fenotip funcional dels macròfags que generen posteriorment. Per tant, els nostres resultats mostren que aquest nou concepte de "memòria" de la immunitat innata pot aplicar-se, no sols a les cèl·lules mieloides madures, sinó també a les HSPCs, la qual cosa contribueix a augmentar la durabilitat de la memòria innata en el temps.
Sobre la base d'aquests resultats, i als d'altres autors en aquesta mateixa línia, actualment s'assigna un paper actiu a les HSPCs en la lluita contra la infecció. La hipòtesi en la qual treballem actualment és que les HSPCs poden detectar directament als microorganismes i contribuir a la protecció enfront de la infecció per diferents mecanismes, incloent la seua capacitat de diferenciar-se a cèl·lules mieloides amb un fenotip millorat per a fer front al patogen i iniciar la resposta immunitària.
Els resultats ja obtinguts obrin noves perspectives, que poden ser de gran interés en la intersecció entre la Immunologia, la Microbiologia i l'Hematologia. L'existència de nous mecanismes en la interacció hoste-patogen, i les seues conseqüències en la modulació de la resposta immunitària durant la infecció, pot representar una nova diana per a la intervenció enfront de les infeccions greus potenciant la resposta immunitària. A més, la modulació de la hematopoesi per microorganismes podria revelar noves estratègies per al tractament de malalties amb alteracions en la producció de cèl·lules mieloides, com les leucèmies mieloides.
El nostre grup d'investigació analitza, des de diferents punts de vista, les relacions paràsit-hoste en les parasitosis intestinals i les seues implicacions en la clínica i epidemiologia d'aquestes parasitosis. Per a això s'empren diverses aproximacions amb la finalitat de desenvolupar estratègies que permeten dissenyar eines de control enfront d'aquestes parasitosis. D'una banda, s'estudien les alteracions fenotípiques, amb èmfasis en la regulació diferencial de proteïnes i modificacions post-transduccionals, que una espècie hostatgera indueix en els paràsits intestinals i la seua relació amb l'establiment d'una infecció crònica o l'expulsió natural del paràsit. Així mateix, s'analitza també les alteracions que aquests paràsits indueixen en l'intestí dels hostes a nivell immunològic i proteòmic amb la finalitat d'establir els factors que determinen la seua capacitat per a eliminar el paràsit i generar resistència enfront de la infecció o, per contra, els que determinen l'establiment d'infeccions cròniques.
Per a aquests estudis, el nostre grup d'investigació utilitza helmints intestinals com a models experimentals, fonamentalment el Trematodo Digénido Echinostoma caproni (Trematoda: Echinostomatidae) a causa de la seua gran facilitat d'infectar diferents espècies d'animals de laboratori amb un curs de la infecció diferent en cadascun d'ells. D'altra banda, el nostre grup també analitza, des d'un punt de vista epidemiològic, la situació actual de diferents parasitosis intestinals tant a nivell local com internacional. L'objectiu d'aquests treballs és l'estudi diagnòstic i epidemiològic de les parasitosis intestinals en diferents àrees del món, amb èmfasi en poblacions de pobresa i/o exclusió social. Per a això s'empren diferents tipus de tècniques de diagnòstic, incloent mètodes etiològics, immunològics i moleculars. L'obtenció d'aquestes dades pot resultar útil i la seua correlació amb variables socioeconòmiques i higièniques pot ser de gran utilitat per a l'emissió de recomanacions encaminades a dissenyar programes de control, prevenció, diagnòstic i tractament d'afeccions concretes, per part de les autoritats sanitàries de la regió.
El nostre grup desenvolupa la seua activitat investigadora en les següents àrees:
- Patologia dental: estudis epidemiològics i clínics.
- Salut pública i odontologia d'atenció primària.
- Emblanquiment dental.
- Endodòncia: biomaterials i tècniques.
- Odontologia Restauradora: materials i tècniques.
- Investigació bàsica en patògens zoonòtics d'interés en aqüicultura. Bacteri model Vibrio vulnificus, patogen de peixos i de l'home.
- Objectiu: Conéixer els mecanismes d'interacció V. vulnificus-hoste a nivell funcional i molecular usant l'anguila i el ratolí com a animals model per a predir virulència per a peixos i per a l'home, respectivament.
- Mètodes: microbiologia clàssica; microbiologia i genètica molecular; immunologia clàssica i molecular; cultiu de teixits i línies cel·lulars; genòmica, transcriptòmica; bioxips; manipulació d'animals de laboratori.
- Investigació aplicada a empreses relacionades amb l'aqüicultura.
- Objectiu: desenvolupar:
- mètodes de diagnòstic de malalties infeccioses de peixos.
- mètodes moleculars de detecció de patògens.
- vacunes i procediments de vacunació i inmunoestimulació.
El grup d'investigació sobre cohesió social i dinàmiques locals està en l'Àrea de cohesió social de l'Institut Interuniversitari de Desenvolupament Local en la Universitat València. La investigació en matèria de Treball Social Comunitari és encara una àrea recent en la universitat espanyola.
El grup SOCIAL-COM pretén contribuir al coneixement i visibilització investigadora de les dinàmiques locals que es produeixen en les comunitats per raons de desigualtat, discriminació, conflicte social que impedeixen la cohesió social. En tots els àmbits de la comunitats locals, en general, però amb major profunditat els serveis de benestar social, desenvolupament humà, entenent aquests com una eina que redueix les desigualtats socials i afavoreix la justícia social. El Grup SOCIAL-COM de la Universitat de València té com a objectiu principal en el coneixement dels problemes socials de l'entorn més immediat, dirigint les seues actuacions cap a l'àmbit local per a contribuir al desenvolupament de les estructures socials i el benestar dels ciutadans, comptant amb la seua participació com a eix estratègic.
En últim lloc, els objectius del grup d'investigació SOCIAL-COM pretenen participar en la creació i desenvolupament de nous conceptes, instruments i avaluacions en el camp dels serveis municipals, de manera que es puguen fomentar eficaçment territoris excel·lents i sostenibles entorn de la despesa social i el benestar social.
El Laboratori de Virologia Ambiental i Biomèdica es troba en l'Institut de Biologia Integrativa de Sistemes (I2SysBio, UV-CSIC). La investigació del laboratori EnBiVir se centra en l'aïllament i la detecció de virus en la naturalesa amb aplicacions biomèdiques. La virologia ambiental, l'emergència viral, l'evolució del virus i el descobriment de bacteriòfags en el context biomèdic són les línies d'investigació principals. Els fags són obics en el medi ambient i presenten una enorme diversitat, la qual cosa converteix el seu descobriment en una poderosa font de noves teràpies contra els bacteris patògens, a causa de l'aparició de les soques multiresistents. A més, el laboratori està interessat en l'epidemiologia ambiental, principalment en la detecció del SARS-CoV-2 en aigües residuals i altres ambients naturals, com a eina per al monitoratge de les poblacions i la detecció precoç en la vigilància. A més, el grup està interessat en la investigació traslacional i col·labora, a través de contractes de transferència, amb empreses nacionals amb finalitats biomèdics i biotecnològics.
