La conferència Internacional Aiguamolls front al canvi climàtic presenta els resultats del projecte LIFE Wetlands4Climate, dut a terme sota la direcció científica de la Universitat de València (UV) i amb el suport de la Unió Europea, que ha revelat troballes significatives sobre el paper dels aiguamolls en la mitigació del canvi climàtic. El congrés, coorganitzat per la UV juntament amb la Fundació Global Nature, la Generalitat Valenciana i l’Ajuntament de València, s’emmarca en el Programa de Capitalitat Verda Europea 2024 de València.
En els tres dies de la trobada sobre “Conservació i gestió d’aiguamolls davant del canvi climàtic”, es presenten estudis i resultats de diferents projectes de gestió, quantificació i percepció. En la inauguració de la Vicerectora de Sostenibilitat, Cooperació i Vida Saludable de la UV, Pilar Serra, ha destacat el paper de la universitat i que cal escoltar als que saben des del rigor i la ciència i prestar més atenció a la conservació i valorització dels aiguamolls.
Antonio Camacho, catedràtic d’Ecologia a la Universitat de València i coordinador de la part científica del projecte explica que “es poden dissenyar accions de maneig, gestió i restauració dels ecosistemes aquàtics, basades en coneixements científics com els generats en aquest projecte que, alhora que afavoreixen la recuperació de la salut ecològica del sistema, també estiguen encaminades a maximitzar el segrest de carboni, i que puguen reduir l’alliberament a l’atmosfera de gasos d’efecte hivernacle”.
A més d’aquest potencial paper mitigador que els aiguamolls poden exercir en la lluita contra el canvi climàtic, en les ponències i taules redones previstes s’analitzaran l’estat de conservació de l’Albufera de València segons diversos indicadors i la gestió i restauració d’aiguamolls mediterranis; i les amenaces i pressions sobre els aiguamolls. També es tracten qüestions sobre educació ambiental, la importància de la comunicació audiovisual per al coneixement dels aiguamolls, i aspectes més tècnics com la normativa legal que els protegeix o la necessitat d’implementar mesures de protecció i una gestió correcta.
Context
Per a la reducció de les concentracions de gasos d’efecte hivernacle a l’atmosfera, els ecosistemes més coneguts són els boscos, però hi ha altres espais naturals capaços de fixar grans quantitats de carboni, i amb això mitigar el canvi climàtic, com els aiguamolls. Tot i la seua importància, la Convenció de Ramsar alerta que durant l’últim segle van desaparèixer més del 60% dels aiguamolls del planeta. El cas més recent d’alarma ha estat la repetida dessecació de l’última llacuna permanent a Doñana, la Llacuna de Santa Olalla, situació molt infreqüent i especialment rellevant per la seua simbologia al territori i per ser la reserva natural més gran d’Europa. L’actual situació de sequera ha agreujat la seua situació i la d’altres aiguamolls, especialment els mediterranis.
Segons Vanessa Sánchez, representant de la Fundació Global Nature i coordinadora del projecte, “els aiguamolls mediterranis, quan es gestionen adequadament, poden actuar com a importants embornals de carboni, i contribuir així a la reducció de les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle”.
Els resultats dels projectes argumenten el reconeixement de les inversions en una bona gestió dels aiguamolls com a compensació de petjada de carboni, i reducción d’emissió de metà, alhora que manté el’equilibri dels ecosistemes i les seues funcions més enllà de la reducción de la petjada de carboni.
A principis de febrer es va constituir la Comissió Mixta de Seguiment de l'Estació Biològica de L'Albufera. Presidida pel Director General de Medi natural i Animal, Raúl Mèrida, van assistir, per part de la Universitat de València, Raquel Ortells, i Emilio Barba, així com representants de la Conselleria de Medi Ambient, Aigua, Infraestructures i Territori i de l'Ajuntament de València. L'Estació Biològica, iniciativa de l'Institut Cavanilles de Biodiversitat i Biologia Evolutiva de la Universitat de València, pretén ser una base d'operacions per a treballs de camp relacionats amb els ecosistemes aquàtics continentals en general, i de L'Albufera de València en particular. En ella s'estan desenvolupant ja projectes nacionals i internacionals sobre l'efecte dels pesticides i contaminants emergents sobre els ecosistemes aquàtics.
Una vegada la Unió Europea, el Govern, i la Generalitat tinguen un barem econòmic del cost per tona de CO2 retinguda en aiguamolls, les entitats podràn compensar petjada de carboni invertint en iniciatives de conservació i gestió d’aiguamolls.
La conferència es pot seguir en directe en
Conferencia Internacional sobre humedales - (fundacionglobalnature.org)
Imatges:
