La Universitat de València organitzà, en el marc de les activitats de la Càtedra UNESCO d’Estudis sobre el Desenvolupament, el seminari ‘Art i educació contra les injustícies’, del 25 al 27 d’octubre, a l’antiga Escola de Magisteri Montolivet. Coordinades per la professora Amparo Alonso-Sanz, aquestes jornades pretenien sensibilitzar l’alumnat universitari i el professorat respecte de problemàtiques que afecten a col·lectius minoritaris.
El públic al qual s’adreçà aquest seminari va ser l’estudiantat que es prepara per a ser futurs docents i el professorat en actiu. Segons assenyalà Amparo Alonso-Sanz, l’objectiu va ser “sensibilitzar-los de cara a la poblemàtica que afecta especialment els col·lectius minoritaris, que encara durant el segle XXI no tenen garantits els seus drets tant al nostre país com fora del mateix”.
“Sensibilitzar és per a nosaltres ajudar a prendre consciència d’altres realitats, estimular a través de les visualitats alternatives les ments adormides per uns mitjans de comunicació que manipulen la voluntat del públic, així com afavorir la reflexió per problemàtiques emergents”, indicà.
Així doncs, el seminari abordà temes com ara la maternitat en estudiantes universitàries, l’homosexualitat i la intel·ligència emocional, l’art com a mitjà per a denunciar situacions de risc entre les dones, la diversitat sexual, l’art urbà com a espai de convivència, i estereotips i violència de gènere, entre uns altres. En definitiva, es tractaren “injustícies socials que es pateixen en un món on el discurs hegemònic és encara heterocentrista”. “En conseqüència, a totes les conferències defensem els drets humans per a la diversitat sexual, la igualtat de drets per a les dones i trobem exemples a l’art i a l’educació on s’ha tractat de lluitar i resistir per trobar espais de convivència”, va afegir la professora.
Per a Amparo Alonso-Sanz, “les accions artístiques i l’educació ajuden a visibilitzar aquells aspectes de la vida quotidiana en els que encara hi roman un comportament masclista que queda palès en estereotips, en violència de gènere o en actituds homofòbiques”. No obstant, l’experta apuntà una sèrie de propostes des d’una “mirada positiva”: “Hi ha alternatives per a empatitzar amb l’alteritat, per a desenvolupar estratègies emocionals d’enfrontament, i per a produir coneixement alternatiu i transformador. Això és possible generalitzant l’ús de pràctiques respectuoses amb les persones, fomentant la mirada i el pensament crític, trobant espais d’encontre” com aquest seminari.
Hi van internvindre els professors de la Universitat de València Amparo Alonso-Sanz (Educació Artística), Vicente Alfonso (Psicologia), Ricard Huerta (Educació Artística), Yolanda Lifante (Expressió Gràfica), Paula Jardón (Ciències de l’Educació), Ricard Ramon (Educació Artística) i Paloma Rueda (Didàctica de l’Expressió Musical, Plàstica i Corporal); la professora Ihssan El Mail, doctora en Filologia Hispànica; i l’artista María Vidagany.
La Càtedra UNESCO d’Estudis sobre el Desenvolupament de la Universitat de València es creà l’any 1994 mitjançant conveni amb UNESCO. El seu objectiu és la promoció dels estudis de desenvolupament en la docència, la recerca i la documentació.
Organitzaren el seminari, a més de la Càtera UNESCO de la Universitat, l’Institut de Creativitat i Innovacions Educatives (IUCIE), i el Grup de Recerca en Pedagogies Culturals Creari, amb la col·laboració de l’Àrea de Cooperació de la Fundació General de la Universitat de València; les facultats de Filosofia i Ciències de l’Educació, i de Magisteri; la Universitat Abdelmalek Essaadi; i l’École des Beaux Arts de Rennes (França).
