Des de fa una dècada, una nova figura revoluciona el mercat digital, la publicitat i el màrqueting centrat en el consumidor. És l'anomenat Influencer o creador de contingut en línia. Des de la Càtedra d'Economia Col·laborativa i Transformació Digital hem volgut incidir sobre aquesta nova font d'ocupació, per això hem realitzat un estudi per a conèixer les condicions laborals dels influencers en les xarxes socials.
L'objectiu d'aquest estudi ha sigut identificar els perfils professionals dels influencers, així com analitzar les seues condicions de treball i l'impacte de la pandèmia sobre ells. Per a això s'han dut a terme 31 entrevistes semiestructurades a diferents tipus d’influencers.
Així, prenent com a punt de partida la pròpia perspectiva dels influencers la investigació explora:
- La definició i classificació dels influencers i la seua caracterització com a ocupació.
- Les competències necessàries per a ser creador de contingut en línia.
- Les condicions laborals dels diferents perfils d’influencers.
- Els reptes comuns a tots els perfils de creadors de contingut.
A continuació, ens centrarem en els principals resultats i conclusions obtinguts de les evidències de l'estudi.
-
“Tindre una veu pròpia”, ser constant i escoltar
Segons les persones entrevistades, per a aconseguir una comunitat de seguidors i tindre èxit com influencers són necessàries algunes competències:
- CONSTÀNCIA en la creació de contingut.
- CREATIVITAT en el contingut i en les tècniques audiovisuals. És imprescindible construir una “veu pròpia”.
- ESCOLTA i interacció amb els seguidors.
-
Els creadors amb dedicació exclusiva se senten supeditats als algorismes de les plataformes
Els influencers que es dediquen exclusivament a la creació de contingut en línia expressen la pressió per estar connectats constantment i per publicar contingut contínuament. Aquest perfil sent menys control sobre el seu treball, són més conscients de les limitacions que imposa l'algorisme de la plataforma quant a horaris de publicació, freqüència, tipus de contingut, etc. En canvi, aquelles persones que es dediquen a la creació de contingut de manera parcial no expressen tant aquesta pressió per estar connectats i se senten en major mesura en control del seu treball.
-
Els creadors amb dedicació parcial atorguen molt valor a l'esforç com a clau de l'èxit
Aquells influencers que a més de crear contingut tenen un altre tipus de dedicació (estudis o treball) perceben bastant control sobre el seu treball, considerant que el seu èxit depèn fonamentalment de l'esforç que invertisquen en això (hores, segmentació de mercat, curació de contingut).
-
Les xarxes de professionals són més valorades pels influencers que perceben major control sobre el seu treball
Mentre els macro-influencers i, en general, els que viuen exclusivament d'aquest treball no es plantegen unir-se a una xarxa de professionals del sector, els nano i micro influencers es mostren disposats a això.
En el cas dels primers, no perceben la necessitat de fer-lo. En canvi, els segons consideren que les xarxes de professionals poden ajudar a millorar les condicions de monetització i laborals en general, protegint-los de la precarietat. També consideren que aquest tipus de xarxes són una manera de compartir bones pràctiques entre professionals.
-
La cotització i la tributació dels ingressos obtinguts a través de plataformes es considera massa complexa
Encara que la inversió inicial en aquest treball és quasi zero, a la mesura que van sumant seguidors, diversifiquen o s'especialitzen i els seus ingressos incrementen, els costos i les despeses incrementen també. A més, s'incrementa la diversitat de mitjans de monetització també, amb la qual cosa s'afig complexitat a la tributació i a la cotització.
-
Els influencers estan exposats a problemes de salut mental relacionats amb el discurs d'odi en les xarxes, l’estrès i l'autoestima
Aquells que pugen fotos o vídeos personals perceben la seua vida com exposada i la seua identitat personal es basa en gran manera en el contingut que publiquen en línia. Aquestes persones tendeixen a patir discurs d'odi, discriminació o cyberbullying. Les persones que només pugen contingut relacionat amb els resultats del seu treball (dissenyadors gràfics, il·lustradors, etc.) no se senten tan exposats, no obstant això, senten que el seu valor com a professionals és molt volàtil, ja que es basa en la reacció la seua comunitat de seguidors.
Moltes persones de les entrevistades remarquen alts nivells d'activació i d'ansietat, sense temps de recuperació, ja que estan connectats a les xarxes contínuament. Com la majoria compaginen la creació de contingut amb un altre treball o activitat o amb estudis, les tasques corresponents a la creació de contingut es realitzen durant els períodes de descans de les altres activitats (desprès de sopar, durant el cap de setmana, etc.). Aquesta combinació és la recepta perfecta per al burnout. 
A partir d'aquesta evidència, en l'estudi trobem algunes recomanacions…
Per als influencers:
- cuidar la salut mental (estrès, autoestima, etc.)
- unir-se a xarxes de professionals
Per a les plataformes digitals:
- millorar la transparència dels algorismes i de les polítiques de retribució
- facilitar el procés de fiscalització i tributació
- assessorar els nano i micro influencers
- monitoritzar els casos de ciberassetjament
Per a l'administració pública:
- proporcionar assessorament en la tributació i fer-la més clara
- controlar el compliment de la regulació sobre transparència algorítmica
- regular unes condicions laborals mínimes per als creadors de contingut
- crear un pla estatal contra el ciberassetjament
- oferir cursos oficials de diversa índole per a creadors de contingut
Resum executiu de l'informe “Ser influencer hui”
Informe complet “Ser influencer hui: possibilitats i obstacles d'una nova font d'ocupació”
Altres articles relacionats:
Accés a la web de la Càtedra Economia Col·laborativa i Transformació Digital
