• La baixa sincronia entre un xicotet nombre d'espècies dominants podria representar un efecte estabilitzador important en els ecosistemes a escala global.
• Aquests resultats acaben de ser publicats en la revista Proceedings of the National Academy of Sciences (PNAS) per un grup de més de 20 investigadors de tot el món, entre els quals es troba l'investigador del Centre d'Investigacions sobre Desertificació (CIDE, CSIC-UV-GVA), Francesco de Bello.
Es diu que quan els ballarins dansen en sincronia componen els moviments harmònics més bells. La sincronització, entesa com el canvi coordinat simultàniament, és present en els processos naturals que succeeixen al nostre voltant com si d'una bella dansa es tractara. Més enllà de les al·legories musicals, el moviment i el canvi en la naturalesa són una constant. No obstant això, quin és el grau d'implicació de la sincronia en les dinàmiques de sistemes complexos com són els ecosistemes naturals continua sent objecte de debat científic i de gran interés per les seues implicacions en l'estabilitat de les comunitats ecològiques.
En Ecologia el concepte d'estabilitat es refereix a la resposta enfront dels canvis, que fa possible la coexistència de les espècies al llarg del temps. El seu manteniment és fonamental per a un provisió sostinguda dels múltiples béns i serveis que els ecosistemes ens subministren. Més si cap, si tenim en compte l'actual escenari de canvi climàtic i de canvi en els usos del sòl en el qual ens trobem.
Investigadors de més de 20 centres d'investigació de tot el món, encapçalats per l'investigador de la Universidad Rey Juan Carlos, Enrique València, i entre els quals es troba Francesco de Bello, coordinador del projecte i investigador del Centre d'Investigacions sobre Desertificació (CIDE, CSIC-UV-GVA), han analitzat a una escala global els diferents factors que intervenen en l'estabilitat de les comunitats vegetals a les pertorbacions.
L'estudi, publicat en la prestigiosa revista americana PNAS, demostra la importància de la interacció entre la riquesa d'espècies, la sincronia i els paràmetres ambientals en la predicció de l'estabilitat de les comunitats en tots els sistemes analitzats. En analitzar sèries temporals d'ecosistemes naturals i seminaturals de tot el món, s'ha comprovat que el grau de sincronia entre les espècies dominants és el principal impulsor de l'estabilitat, més que la riquesa d'espècies per se. Per a l'anàlisi, tal com ens explica Francesco de Bello “recopilem de fonts de dades de tot el món les dades de 7788 parcel·les de vegetació natural i seminatural de les quals disposàvem de registres anuals d'un període d'almenys sis anys. Les dades recopilades ens van permetre comparar les relacions entre la riquesa d'espècies, la sincronia i l'estabilitat amb les prediccions teòriques, considerant els tipus de vegetació, climes i usos del sòl”. Com a principal resultat d'aquest treball es demostra que la baixa sincronia entre un xicotet nombre d'espècies dominants podria representar un efecte estabilitzador important, enfront de la resta de factors, en els ecosistemes de tot el món.
Aquest resultat resulta de gran importància per a una gestió sostenible dels nostres ecosistemes. En aquest sentit, els investigadors apunten que les intervencions destinades a protegir els ecosistemes contra els efectes de l'augment de les variacions ambientals, en un context de canvi global, han de centrar-se en promoure el manteniment o la selecció d'espècies dominants amb diferents adaptacions o estratègies que donaran com a resultat una baixa sincronia, en lloc de centrar-se en augmentar la riquesa d'espècies per se.
Referència:
Enrique Valencia, Francesco de Bello, Thomas Galland, Peter B. Adler, Jan Lepš, Anna E-Vojtkó, Roel van Klink, Carlos P. Carmona, Jiří Danihelka, Jürgen Dengler, David J. Eldridge, Marc Estiarte, Ricardo García-González, Eric Garnier, Daniel Gómez, Susan Harrison, Tomas Herben, Ricardo Ibáñez, Anke Jentsch, Norbert Juergens, Miklós Kertész, Katja Klumpp, Frédérique Louault, Rob H. Marrs, Romà Ogaya, Gábor Ónodi, Robin J. Pakeman, Iker Pardo, Meelis Pärtel, Begoña Peco, Josep Peñuelas, Richard F. Pywell, Marta Rueda, Wolfgang Schmidt, Ute Schmiedel, Martin Schuetz, Hana Skalova, Petr Šmilauer, Marie Šmilauerová, Christian Smit35, Ming-Hua Song36, Martin Stock, James Val, Vigdis Vandvik, David Ward, Karsten Wesche, Susan K. Wiser, Ben A. Woodcock, Truman P. Young, Fei-Hai Yu, Martin Zobel, Lars Götzenberger. (2020). Synchrony matters more than species richness in plant community stability at a global scale. PNAS. 2020. PNAS first published September 8, 2020
https://doi.org/10.1073/pnas.1920405117
CIDE Comunicació
