El contingut en G + C de l’ADN és la proporció de citosines i guanines respecte al total de nucleòtids en el genoma. És un caràcter àmpliament utilitzat en les descripcions taxonòmiques de microorganismes procariotes.

Tradicionalment, aquest valor s'obtenia mitjançant tècniques laborioses com la desnaturalització tèrmica de l'ADN genòmic i la separació de l'ADN per la densitat de flotació en CsCl. Més recentment s'han utilitzat tècniques com la separació per HPLC o el càlcul mitjançant PCR a temps real.

Actualment, el valor del contingut en G+C es realitza a partir de la seqüència genòmica del microorganisme.

Material Necessari

Seqüència genòmica del microorganisme.

En el cas de necessitar la seqüenciació de la soca, es requereix el cultiu actiu o DNA genòmic de la soca a caracteritzar.

Es necessiten més de 2 micrograms de ADN genòmic a una concentració de 40 ng / ml suspès en aigua ultrapura o tampó TE, amb valors de A260 / A280 d'entre 1,8 i 2. L’ADN s'ha d'enviar en fred.