Han sigut desenvolupats per investigadors de la Universitat de València, la Universitat Politècnica de València, l'Institut d’Investigacions Biomèdiques ‘Alberto Sols’ i el CIBER de Bioenginyeria, Biomaterials i Nanomedicina. Els treballs, fins al moment, s'han centrat en assajos cel·lulars, amb uns resultats “positius, que podrien obrir noves vies per a millorar l'eficàcia d'alguns fàrmacs aplicats en el tractament del càncer de mama”.
Investigadors de la Universitat de València, la Universitat Politècnica de València, l'Institut d’Investigacions Biomèdiques ‘Alberto Sols’ (CSIC-UAM), i el CIBER de Bioenginyeria, Biomaterials i Nanomedicina (CIBER-BBN) han desenvolupat, a escala de laboratori nous nanodispositius que permeten l'alliberament controlat de fàrmacs -en concret, doxorrubicina- per a teràpies contra el càncer de mama.
Fins al moment, els treballs s'han centrat en assajos cel·lulars, amb uns resultats “positius, que podrien obrir noves vies per a millorar l'eficàcia d'alguns fàrmacs aplicats en el tractament del càncer de mama”, apunten els investigadors. El seu estudi va ser publicat el passat mes de gener en Chemistry-A European Journal. El catedràtic de Química Inorgànica de la Universitat de València, Pedro Amorós del Toro, ha participat en el projecte. La principal novetat dels nanodispositius dissenyats és que la molècula que recobreix el nanodispositiu no solament controla quan s'allibera el fàrmac que transporta, sinó que també controla on s'allibera en dirigir-los a cèl·lules que expressen TLR3, una proteïna del sistema immunitari innat que es troba sobreexpressada en algunes línies cel·lulars de càncer de mama. A través d'aquesta proteïna llança també un senyal de mort que acaba amb la cèl·lula tumoral.
“A més, la pròpia porta molecular posseeix un efecte citotòxic en cèl·lules de càncer de mama. D'aquesta manera, la molècula que utilitzem com a porta és capaç de generar tres accions clau: ajuda a dirigir el fàrmac cap al receptor TLR3, inhibeix l'alliberament del mateix fins que no arriba al punt desitjat i, a través de la interacció amb el receptor, activa un procés de mort cel·lular”, explica Amelia Ultimo, investigadora de l'Institut Interuniversitari d’Investigació de Reconeixement Molecular i Desenvolupament Tecnològic (IDM) en la Universitat Politècnica de València.
Com actua?
La interacció entre la porta molecular i el receptor resulta fonamental per al posterior alliberament del fàrmac dins de les cèl·lules tumorals. Gràcies a aquest reconeixement, els nanodispositius poden ser internalitzats en les cèl·lules tumorals mitjançant un procés d'endocitosi. Una vegada a l'interior cel·lular, la porta molecular és degradada pels enzims lisosomals, la qual cosa permet l'alliberament de la doxorrubicina, que s'intercala entre els brins de DNA i és capaç de bloquejar la replicació de les cèl·lules afectades. Aquest efecte citotòxic se suma sinèrgicament al de la porta molecular. Segons destaca Ramón Martínez Máñez, director de l’IDM i director científic del CIBER-BBN, les proves desenvolupades a nivell cel·lular han constatat que els nanodispositius desenvolupats augmenten l'eficàcia terapèutica, respecte a l'ús de RNA de doble cadena lliure, a causa d'un efecte d'augment de la concentració en trobar-se nanoformulat. A més, l'alliberament a l'interior cel·lular de la doxorrubicina contribueix a disminuir la viabilitat de les cèl·lules cancerígenes.
Sobre càncer de mama
El càncer de mama és el tumor més letal entre les dones a tot el món; representa el 25% de tots els casos de càncer i el 15% de totes les morts per aquesta patologia. La seua incidència és especialment alta en els països desenvolupats, i afecta fonamentalment a dones majors de 65 anys. És per açò que la recerca destinada a la identificació de noves teràpies o millora de les ja existents és un camp d'intensa activitat. Referència
Ultimo A, Giménez C, Bartovsky P, Aznar E, Sancenón F, Marcos MD, Amorós P, Bernardo AR, Martínez-Máñez R, Jiménez-Lara AM, Murguía JR.Targeting Innate Immunity with dsRNA-Conjugated Mesoporous Silica Nanoparticles Promotes Antitumor Effects on Breast Cancer Cells. Chemistry. Chemistry – A European Journal. DOI: 10.1002/chem.201504629
Last update: 21 de march de 2016 12:29.
News release
