
El Patronat Martínez Guerricabeitia de la Fundació General de la Universitat de València i la Conselleria d’Educació, Cultura i Esport han presentat la restauració de l’obra del pintor valencià d’art contemporani José Iranzo ‘Anzo’, una acció realitzada a través de l’Institut de Conservació i Restauració de Béns Culturals (IVC+R). El treball de restauració ha afectat set obres de la Fundació Anzo.
Aquesta acció respon al conveni de col·laboració subscrit entre el Patronat Martínez Guerricabeitia i l’IVC+R l’any 2011 per a la conservació i restauració de les obres d’art contemporani que integren aquesta col·lecció. En el cas de l’obra de José Iranzo, a més, és la Fundació Anzo la responsable de conservar, restaurar, investigar i divulgar el llegat de l’artista valencià.
El treball ha sigut dut a terme per l’IVC+R, que s’ha encarregat de la restauració de set obres del pintor: Els altres 75 anys de pintura valenciana (1976); Vida con muñeca (1965); También a ellos les gusta tricotar (1965); El beso (1965); El Santo (1966); Aislamiento 77 (1971) i Aisalmiento 30 (1968).
Els altres 75 anys de pintura valenciana (1976)
Aquest quadre presentava pols ambiental, brutícia superficial, greix adherit, deformacions de suport, nombroses esquerdes, aixecaments i xicotetes llacunes distribuïdes per tota la superfície.
En aquest sentit, es va protegir la capa pictòrica, es va netejar el revers, es va desmuntar el marc i el llenç, es van aplicar empelts i es va tornar a muntar i a tibar el llenç. També es va netejar la capa pictòrica i es va estucar per a reintegrar cromàticament les llacunes amb aquarel·la.
Vida con muñeca (1965)
En primer lloc, s’han protegit les zones que presentaven perill de despreniments amb una protecció de cua orgànica i paper japonés. Una vegada realitzat aquest pas, es va aspirar l’anvers i revers a fi d’eliminar la pols dipositada.
Posteriorment, es va procedir a realitzar l’assentat del color en les zones amb falta d’adhesió i per a la neteja superficial de la capa pictòrica es va utilitzar un quelant en molt baixa proporció. Es van estucar les llacunes i es van reintegrar amb aquarel·la.
También a ellos les gusta tricotar (1965)
Després de realitzar un test de neteja, es va procedir a extraure la capa més externa de vernís mitjançant una barreja de dissolvents. Sobre la base de les proves i analítiques realitzades, es va determinar la impossibilitat d’eliminar la capa subjacent de vernís aplicat originalment per l’artista que presentava un acabat mat i un important nivell de groc. També es va realitzar un estucat de faltants, una reintegració cromàtica de llacunes amb aquarel·la i colors de retoc.
El Santo (1966)
Després de dur a terme una aspiració de l’anvers i revers, es va realitzar l’assentat de color de les zones amb falta d’adhesió mitjançant un adhesiu acrílic. L’extracció de la brutícia superficial composta per greix i nicotina, es va executar després de realitzar un test de neteja.
Aislamiento 77 (1971)
Una vegada realitzada la protecció de la capa pictòrica emprant cua orgànica i paper japonés, es va dur a terme l’extracció de la pols superficial de l’anvers i revers.
Aislamiento 30 (1968)
El primer pas va consistir a aplicar una protecció puntual de la capa pictòrica. Seguidament, es va dur a terme l’extracció de la pols superficial de l’anvers i revers.
L’assentat del color es va dur a terme amb el mateix tipus de cua orgànica a major proporció, aplicada a pinzell. L’extracció de la brutícia superficial de l’anvers es va realitzar després de diversos tests emprant un mitjà aquós. Finalment, es va estucar l’obra i es va reintegrar cromàticament.
El beso (1965)
Es va aspirar l’anvers i el revers, es va eliminar la brutícia ambiental, es va extraure el vernís, es va reintegrar cromàticament i es van envernissar les escenes inferiors.
A l’acte ha assistit la directora general de Cultura, Marta Alonso, qui ha assegurat que la Generalitat Valenciana recolza la conservació de l’obra d’Anzo perquè “és testimoniatge fidel de l’art contemporani valencià”. També han assistit el director d’activitats del Patronat Martínez Guerricabeitia, José Pedro Martínez, i el director de Gestió Cultural de la Universitat de València, Gonzalo Montiel.
Last update: 4 de february de 2013 08:06.
News release