Alevatto, Orts i Nieves són tres artistes que ací es transformen en descobridors i actuen com a investigadors botànics en un jardí màgic. Formen una expedició, dialoguen entre si i produeixen sons, plantes i flors imaginàries en una realitat visual. L’espai es converteix en una obra d’art junt amb la bella naturalesa local. Comencem a somiar!
Afirmar que avui dia l’art i la naturalesa posseeixen un estret vincle és ratificar que la identitat entre ambdues pot ser fins i tot més autèntica. Aquests artistes creen les seues obres que permeten sempre una mirada diferent, alguna cosa més en els resultats de les seues investigacions. En l’actitud dels artistes, sobre la mateixa o una nova perspectiva, hi ha en ells una infinita varietat de significats. Obrir nous camps de visió és el que volem aconseguir amb l’ocupació al Jardí Botànic. La mirada serveix per a estabilitzar les igualtats enfront de les diferències, els estils enfront dels modismes o les regles. Quan mirem alguna cosa, estem limitats per la mirada (condicionats) per la llibertat de veure alguna cosa més: encara que les diferències irrompen en els seus efectes i en la creació, en les passions i en els conflictes, fins i tot així segueixen amagades darrere de les convencions que vetlen i protegeixen tots aquests elements… hem de trencar aquestes accions per mirar una obra d’art.
L’art actual tendeix a accentuar-se més per la urgència del temps present que pels criteris, les formes o l’estètica. No res del que existeix és estrany, tot li serveix de matèria i acció. Tots els gestos són art, com la pròpia naturalesa que brota, es renova i transforma en cada moment de la vida. Podem conceptualitzar aquest gest como art contemporani.
Algo más apareix com la primera forma de relació amb l’espectador, l’equació és: artista x obra = públic, és tot el que veiem, sentim i toquem. Aquesta és la tasca de qualsevol artista, conduir el públic perquè senta i admeta l’obra d’art, apurar la sensibilitat i trobar-ne el sentit. No és necessari passar per una experiència artística per gaudir de l’art. La tècnica o l’habilitat difícilment es qüestionen en el concepte d’aquesta expedició expositiva, però avui el que interessa és la curiositat, la simplicitat i l’espontaneïtat de l’art i de la naturalesa, que sedueixen i guarden sorpreses quan es recorre el Jardí Botànic.
En apropiar-se els artistes de l’espai, cada u marca ritmes i formes diferents. Visitar l’exposició és com seguir el camí d’un riu, el camí d’un bosc… es poden sentir i palpar els fragments que els artistes han deixat, com peces soltes d’un món propi. Cada u fa servir un llenguatge personal per deixar marca de la seua presència al Jardí Botànic i en el temps. Cada u té el seu significat. És això el que ens fa sentir la presència de la naturalesa i créixer en l’art com una afirmació per a fer-nos somiar i viure.
Recorrem el camí. Penetrem en aquestes creacions i classificacions botàniques!.