Acción Cultural Española (AC/E), l’Instituto del Teatro de Madrid (Universitat Complutense) i la Universitat de València presenten, al Centre Cultural La Nau, l’exposició La Barraca, Teatre i Universitat. Ahir i avui d’una utopia, que recorre la història de La Barraca de Federico García Lorca des de la seua fundació en 1932 fins a la seua extinció durant la Guerra Civil.

La mostra, que arriba a València després de passar per El Escorial, Palència, Comillas, Astorga, Terol, Saragossa, Múrcia, Granada i Madrid, té un caràcter fonamentalment didàctic i interactiu, i s’articula en sis seccions temàtiques que acostaran els visitants a aquesta aventura teatral i pedagògica amb fotografies, maquetes, fitxes, documents, articles de premsa, figurins, elements gràfics, material audiovisual i diverses peces d’atrezzo.

El comissari de la mostra l’ha concebuda en sis mòduls que simulen maletes i baguls d’actors ambulants i que contenen els diversos materials expositius que els visitants podran consultar. Per mitjà d’aquests podran conèixer, de primera mà, el periple vital del projecte de García Lorca en sis seccions: “La Barraca es posa a caminar”; “Qui van ser els ‘barracos’”; “La Barraca a la Universitat de Madrid”; “Nous còmics de la llegua”; “La fi d’un somni” i “La Barraca torna als camins d’Espanya”.

La Barraca, el teatre universitari que va dirigir Federico García Lorca, fou una de les grans empreses culturals de la Segona República. El seu propòsit va ser portar als racons més apartats d’Espanya el teatre dels clàssics del Segle d’Or: Cervantes, Lope, Tirso, Calderón… En el projecte van intervenir joves entusiastes, la majoria reclutats a la Universitat de Madrid. Durant quatre anys van saber portar, com rejovenits còmics de la llegua, les obres clàssiques per les places dels pobles i ciutats.

Un dia aquell somni va acabar amb l’esclat de la Guerra Civil. Diversos components de La Barraca, començant per qui n’havia estat el director, van morir en circumstàncies tràgiques, tant en una trinxera com en l’altra. Alguns van marxar a l’exili i altres es van quedar a Espanya amb el record sempre viu del que va ser aquella aventura lluminosa que aquesta exposició vol ara rememorar.