Horari: de dimarts a dissabte de 10 a 13.30 hores  i de 16 a 20 hores. Diumenge i festius de 10 a 14 hores. ENTRADA LLIURE

Visita visual

Durant els anys 30, mentre avançava implacablement la maquinària de la gran dreta europea (Mussolini a Itàlia, Hitler a Alemanya, Dollfuss a Àustria, dictadures a Portugal i Hongria...), Espanya s’espolsava la dictadura de Primo de Rivera i proclamava la República. Cinc anys més tard, en les eleccions de febrer de 1936, triomfava la coalició del Front Popular, formada per les esquerres, els anarquistes i membres de tots els moviments democràtics.

Ja no es tractava d’un simple canvi de govern, sinó de la transformació d’una república burgesa en una república popular.

Espanya va esdevenir exemple per a tots els moviments democràtics mundials, però també blanc dels atacs del feixisme i del capitalisme internacional.

No ha d’estranyar, doncs, que, quan es produeix la sedició del 18 de juliol, els demòcrates d’arreu del món, que miraven amb esperança el desenvolupament social a Espanya, se sentiren també agredits.

Homes i dones de més de cinquanta països diferents van deixar les seues cases, les seues famílies i els seus treballs per venir a defensar aquells drets que també consideraven seus i aquella gent que eren “dels seus”.

Van venir de tots els països sotmesos al feixisme i d’aquells que ja el tenien a les portes: polonesos, txecs, francesos… Però, també van venir de llocs tan distants i comparativament acomodats com Canadà, Austràlia o els Estats Units. I van venir en un nombre mai no inferior a 35.000, dels quals els més nombrosos van ser els francesos, seguits dels alemanys, els polonesos, els italians, els nord-americans i els britànics. Més de deu mil van perdre la vida en campanya i més de la meitat van ser ferits de certa gravetat. Només la desena part dels brigadistes va eixir il·lesa de la guerra espanyola.

L’ajut de la Unió Soviètica va arribar en forma de tècnics i especialistes en les diferents armes (pilots, carristes, mecànics, etc.) i d’estrategs qualificats, entre els quals Karol Swierczewski, nascut a Varsòvia el 1807, veterà de la Revolució i de l’Exèrcit Roig durant la Guerra Civil Russa.

A l’octubre, amb el nom de general “Walter”, va assumir el comandament de la XIV Brigada Internacional i va participar en les operacions a Lopera i Andújar.

En plena batalla del Jarama, pel febrer de 1937, li va ser lliurat el comandament de la Divisió A, integrada per les Brigades Internacionals XII i XIV i la V.

Al maig va ser nomenat cap de la 35 Divisió del V Cos de l’Exèrcit, càrrec que va ocupar fins al març de 1938. Amb aquestes unitats va participar en les operacions de La Granja i en les batalles de Brunete, Belchite i Terol.

El front d’Aragó va ser l’última participació de Walter en la Guerra Civil espanyola, ja que pel maig va ser substituït al capdavant de la 35 Divisió pel major Pedro Mateo Merino.

Walter, de tornada a Moscou, va exercir com a instructor a Frunze i va tenir el comandament de diverses unitats d’infanteria: 248 Divisió, 43 Brigada, Escola d’Oficials… El 1944 va ser nomenat general en cap del Primer Cos de l’Exèrcit Popular Polonès i aquest mateix any va passar a ser general en cap del Segon Exèrcit Polonès i va participar en l’alliberament de Praga. Després de la Segona Guerra Mundial, va ser inspector en cap de Rearmament i general en cap de la III Regió Militar. fins a la seua mort el 1947 va ocupar el càrrec de viceministre de Defensa de Polònia.

La mostra "Brigadistes: l'arxiu fotogràfic del general Walter" recull 63 imatges inèdites, seleccionades de les 333 que conformen l'arxiu de Karol Swierczewski, general Walter.

Aquestes imatges van ser preses entre el final del 1936 i mitjan 1938, període en què Walter va participar en la Guerra Civil espanyola amb el rang de comandant de la 35a Divisió.

Aquest arxiu forma part del llegat personal del general Walter, que les seues filles van donar, el 1999, a l'Asociación de Amigos de las Brigadas Internacionales, presidida per Ana Pérez, i que actualment està dipositat, mitjançant contracte de comodat subscrit entre la Conselleria de Cultura i l'Asociación de Amigos de las Brigadas Internacionales, al Centro de Documentación de las Brigadas Internacionales, ubicat a l'Archivo Histórico Provincial de Albacete.

L'exposició és dedicada a la memòria dels brigadistes, rescata imatges inèdites del nostre passat i permet donar a conèixer el que van significar les Brigades Internacionals.