El Festival Internacional de Migmetratges de València - La Cabina arriba a la seua desena edició amb un bagatge cinematogràfic de rellevància, consolidat a la ciutat gràcies a un públic que s'ha anat sumant al seu programa d'activitats.
Des de la seua primera edició, sempre amb l'impuls del Vicerectorat de Cultura i Igualtat de la Universitat de València, La Cabina va decidir encarregar el disseny de la imatge de cada edició a un artista diferent; per això, cada any el cartell d'un nou autor ha pres els carrers de València setmanes abans de la celebració del festival. Ara, girant la vista arrere, podem dir que aquesta va ser la millor de les decisions.
El treball de la il·lustradora Mireia Pérez en la primera edició, en 2008, donava protagonisme a la mateixa cabina, imatge de la pel·lícula d'Antonio Mercero (1972) que dóna nom al festival. Aquesta obra va anar seguida de les peces de la dissenyadora Julia Valencia (2009) i l'artista Gloria Vilches (2010), en les quals trobem la fotografia i el collage com a elements principals en un discurs de dualitat i joc amb el temps.
El projecte realitzat per Estudio Menta en 2011 va representar un destacable impuls a la funció del cartell en el context d'aquest festival. L'equip de Xavi Calvo, Elisa Gómez i Raül Climent va plantejar una imatge formada per quatre cartells, a través d'un intel·ligent joc compost per les diferents tipografies i missatges, que van enfortir una referència unívoca al motor del festival: el temps que duren els migmetratges. A partir d'aquest moment, vam entendre que cuidar la imatge i els aspectes gràfics del festival mereixien un capítol destacat.
El llenguatge al·lusiu al temps seria un dels recursos més utilitzats al llarg de les següents composicions de cartelleria. En 2012 i 2013 les artistes Carla Fuentes (Littleisdrawing) i Paula Bonet van triar el rellotge com a fil conductor dels treballs que van crear per al festival.
Ja en 2014 Luis Demano va recuperar la cabina com a element principal en el cartell que va elaborar per a la setena edició del festival. Escif, conegut pels seus grafits d'estil minimalista, ens va proposar un poni com a imatge única per a la vuitena edició, a la qual va seguir el treball de l'il·lustrador i dissenyador gràfic Jorge Lawerta en 2016. Lawerta va recuperar la idea de la primera edició amb José Luis López Vázquez tancat en una cabina, buidant de dramatisme aquesta imatge icònica per atorgar-li un entusiasme molt encertat.
Amb motiu d'aquesta desena edició, les il·lustradores Nuria Bellver i Raquel Fanjul (Cachetejack) ofereixen un homenatge als professionals de l'audiovisual en el qual destaca el color i l'energia característics del treball d'aquestes artistes.
L'exposició La Cabina: 10 anys, 10 cartells reuneix l’obra d'aquests deu autors. Els seus llenguatges ens traslladen des del collage fins al grafit, passant pel disseny gràfic o el còmic, i sempre des d'una aposta creativa i oberta. Un viatge a través d'una dècada cinema, disseny i il·lustració.
Sara Mansanet Royo, directora de La Cabina
