La preocupació per la convivència, i el respecte per la diversitat al món de l'educació, remeten a un plantejament formatiu i transformador en què s'ha insistit històricament des de la Pedagogia per propiciar millores socials. Un repte complex i substancial que ha avançat progressivament en l'educació per aprendre a conviure. I en què, ara mateix, necessitem continuar.

Aquesta exposició vol mostrar alguns dels signes més representatius d'aquesta Pedagogia de la Convivència a través de la Història de l'Educació, especialment del nostre país. Mitjançant una selecció de publicacions i materials pedagògics que permetin entendre l'evolució de la significació a la societat espanyola, són atesos els problemes que persisteixen i els nous desafiaments que se'ns presenten davant la perplexitat dels actuals discursos de l'odi, que han oblidat el repte In varietate, concordia (Unió Europea). A aquest propòsit intentem animar.

“Abordar el problema de la convivencia en la escuela remite, en este planteamiento, a la lógica de la transformación social, a la búsqueda participativa y deliberada de nuevos sentidos para la convivencia humana. Propósito que aspira, finalmente, a la dignificación de la persona humana, entendiendo que innovar para mejorar la convivencia equivale a posibilitar el desarrollo de competencias básicas para vivir la asociatividad, para manejar y asumir el conflicto, para lograr adecuados niveles de empoderamiento y de emancipación (Arístegui et al. Hacia una Pedagogía de la Convivencia, 2005).