Introducció

Amb motiu del bicentenari de la Constitució del 1812, la Societat Estatal de Commemoracions Culturals (SECC), sota la coordinació del Ministeri de Cultura, la Fundació Pablo Iglesias i el Consorci per a la Commemoració del Bicentenari de la Constitució del 1812 han organitzat, amb la col·laboració de la Universitat de València, l’exposició Ciudatans. El naixement de la política a Espanya, 1808-1868, que recrea d’una manera rigorosa, però amb intenció divulgativa, el naixement de la política moderna a Espanya.

Emilio La Parra i María José Millán són els comissaris d’aquesta exposició, que reuneix més de dues-centes peces de la més diversa procedència i significació: gravats, manuscrits, làmines, estampes, escultures, estris, mobiliari, premsa, medalles, etc… que reflecteixen el moment en què es comença a considerar en un marc nacional que les formes institucionals, jurídiques i ideològiques del poder no són immutables ni de caràcter sagrat (com es concebia en l’antic règim), sinó que es funden en el principi de la sobirania nacional. Per tant poden ser contestades i és legítim intentar conquerir el poder.

El naixement de la política moderna, que sorgeix com a resultat de la dialèctica revolució-contrarevolució que es va imposar a Espanya (i a Europa) durant la primera meitat del segle XIX, correspon a una manera de concebre l’organització de la societat fundada en l’individu. En conseqüència, els lligams socials, que en l’antic règim anaven lligats al grup al qual pertanyia cada persona, es converteixen en relacions de caràcter associatiu, establertes d’una manera voluntària pels individus. Així sorgeixen noves formes de sociabilitat que no reben la legitimitat del costum sinó de la lliure voluntat dels individus.

Guió expositiu

El recorregut per l’exposició, dividida en cinc seccions, permet seguir cronològicament l’evolució de la política espanyola entre el 1808 i el 1868 i, alhora, conèixer els grans protagonistes de la politització com ara l’aparició de nova terminologia política, els nous llocs i maneres de difondre la política, els nous sectors de la població actius políticament i les noves eines per a l’exercici de la nova política.

1. Introducció

El primer apartat de l’exposició presenta una cronologia de l’evolució política espanyola entre el 1808 i el 1868, a més d’una explicació del concepte de política moderna.

2. El principi de sobirania nacional

En aquesta secció es mostra el buit de poder (vacatio regis) provocat per l’eixida del rei del territori espanyol, el 1808, i les abdicacions de Baiona, juntament amb el debat polític suscitat a continuació, que van propiciar les condicions necessàries per al naixement de la política moderna a Espanya. La translació del poder a les mans d’institucions nascudes de l’alçament popular va acompanyada del sentiment del poble en el sentit que ell ha assumit la sobirania, cosa que formalitzen les Corts de Cadis i, d’una manera fonamental, la Constitució del 1812. D’aquesta forma es produeix la politització d’amplis sectors de la població i es canvia radicalment la manera d’entendre la política. En aquell temps (1808-1813) apareixen nous conceptes com ara nació, sobirania nacional, constitució, representació, opinió pública. També és l’inici dels primers moviments d’emancipació a Amèrica.

En aquest apartat, el visitant pot contemplar diversos gravats, a més d’altres materials com ara numismàtica o documentació, que reflecteixen el debat ideològic suscitat entre els anomenats ‘patriotes’ i els ‘afrancesats’. En l’apartat dedicat al primer liberalisme es destaca l’obra de Ramón Rodríguez Barcaza La Junta de Cádiz en 1810, una versió d’època, de l’autor, de la pintura de grans dimensions conservada al Museu de Cadis; l’esbós preparatori de Casado del Alisal per al quadre Juramento de los Diputados a Cortes en 1812, procedent del Congrés dels Diputats; o La proclamación de la Constitución de Cádiz en 1812, de Salvador Viniegra, que cedeix l’Ajuntament de Cadis. Aquesta última obra, també un esbós preparatori de la pintura del Museu de les Corts, actualment en restauració, té l’interès de mostrar una altra versió del mateix tema, ja que no coincideix exactament amb l’obra lliurada finalment per l’autor. Entre els objectes es destaca una escrivania de plata utilitzada per signar la Constitució de Cadis o un joc de cafè amb motius al·lusius a la Pepa, que va sofrir diverses alteracions per adaptar-ne el contingut a les diferents circumstàncies polítiques. L’apartat el tanca l’obra de Miguel Parra Entrada triunfal de Fernando VII en Valencia, del Palau Reial.

3. Espais i formes de sociabilitat

El tercer espai ens presenta com el liberalisme va crear un conjunt de formes i llocs destinats a difondre les seues idees, que s’anomenen “espais de sociabilitat”, en els quals els individus es reuneixen voluntàriament per comunicar-se entre si, exposar i divulgar un ideari, expressar les seues queixes, defensar els seus interessos de grup, organitzar-se col·lectivament, etc. Són, en conseqüència, llocs de trobada i comunicació, on es dóna publicitat a la manera de pensar de cadascú, tant de forma oral com escrita.

De bon principi, aquests llocs són propis de la burgesia o la classe mitjana. Però, a mesura que avança el segle, les classes populars adopten aquest sistema, fins al punt que, en acabar el s. XIX, l’associació es converteix en una de les aspiracions principals de la classe obrera. Els llocs de sociabilitat són un clar exponent de la publicitat de la vida política: la política no es fa a palau, en l’àmbit cortesà, sinó en llocs oberts a la participació de la població.

En aquest apartat es destaquen les obres de Leonardo Alenza El café de Santa Catalina, Museu d’Història de Madrid; Una lectura en el café Levante, Fundació Lázaro Galdiano; la pintura sobre llanda de Ricardo Balaca y Orejas Canseco El café, Museu de Belles Arts de Bilbao; el llenç d’Antonio Pérez Rubio La partida de cartas, Fundació Lázaro Galdiano; l’obra de Rafael Botella y Coloma El jardín público llamado El Paraíso, Museu d’Història de Madrid; La feria de Sevilla, de Manuel Rodríguez Guzmán, Palau Reial, o El charlatán político, del Museu del Prado. Entre la documentació es destaquen els estatuts i les actes de l’Ateneu de Madrid, exposades per primera vegada, una selecció de teatre i música de l’època i un apartat dedicat a la premsa on, a més de les capçaleres més importants del període, s’exposa una impremta juntament amb unes caixes de tipus de la Imprenta Artesanal de Madrid.

En aquest apartat s’ha reproduït, a més, un cafè de l’època, a partir dels gravats conservats i de les descripcions literàries de Mariano José de Larra, Mesonero Romanos i Benito Pérez Galdós, entre d’altres. Amb elements de col·leccionistes i peces del Museu del Vestit es trasllada el visitant a una tertúlia de cafè del segle XIX. En aquest espai, a més, es poden sentir cançons populars que van ser en el seu dia elements de mobilització política.

4. Els agents socials

El quart espai mostra al visitant que el procés de politització és el resultat de l’actuació d’agents individuals i col·lectius, ja que una de les bases d’aquest procés és la consideració de la societat civil com una realitat diversa, en la qual es manifesta una pluralitat d’opcions. Ambdues dimensions, la individual i la col·lectiva, són indestriables i actuen d’una forma sovint contradictòria. Aquesta contradicció no solament es manifesta en la configuració de l’actuació política sinó també en la trajectòria dels individus mateixos.

Certes persones, sens dubte rellevants, defensen en un moment l’extensió al màxim de la participació popular en la política (això es dóna al principi del procés, el 1808-1813 i el 1820-1823) i més tard, des del 1834, s’inclinen per fixar límits a aquesta participació. D’igual manera, l’acció col·lectiva no sempre té per finalitat facilitar la participació de tots els sectors de la població en l’activitat política.

Així doncs, el procés de politització es va configurant des de la tensió entre l’actuació dels individus, la de les elits i la dels col·lectius populars.

En aquesta secció s’exposen importants retrats de protagonistes de l’època, procedents d’institucions com ara el Museu de l’Exèrcit, la Biblioteca Nacional, l’Acadèmia d’Història, la Fundació Lázaro Galdiano, el Museu de les Corts, el Museu d’Història de Madrid, la Diputació de Cadis, el Congrés o el Senat. Entre les obres dedicades al col·lectiu com a actor social es destaca la versió d’època d’El fusilamiento de Torrijos y sus compañeros en las playas de Málaga, d’Antonio Gisbert, conservada per la Unió Alcoiana d’Assegurances; l’obra d’Eugenio Lucas Velázquez Episodio de la Revolución de 1854, del Museu d’Història de Madrid; o l’obra de Bernardo Ferrandiz Celebrando la batalla de Castillejos, del Museu Nacional de Ceràmica González Martí. Entre els objectes es destaquen els relacionats amb Mariana Pineda, com ara la bandera brodada que va ser utilitzada com a prova per condemnar-la a mort o la clau de la cel·la on va estar presa, procedents del Centre Europeu de les Dones Mariana de Pineda.

5. Els instruments de l’activitat política

L’exposició es tanca amb un conjunt de materials que expliquen l’evolució política i les formes utilitzades per dur-la a terme. Es mostren, doncs, l’organització del sistema (constitucions), la participació política (eleccions), els instruments de canvi (pronunciaments, colps d’estat, guerra).

S’exposa un exemplar de cadascuna de les constitucions del període, documentació electoral que mostra el pas del sufragi censatari al sufragi universal i una urna electoral dels anys 30 del segle XIX procedent del Museu de les Corts de Cadis. Els materials més interessants d’aquest bloc són els gravats SEM procedents de la Biblioteca Nacional. Es tracta d’un conjunt d’aquarel·les fetes sota pseudònim pels germans Valeriano i Gustavo Adolfo Bécquer, que mai no han estat exposades i són un clar exemple de l’alt grau de politització social a l’Espanya del XIX.

Una exposició didàctica

L’exposició té una clara intenció divulgativa, per això s’han dissenyat elements gràfics que situen el visitant en el període i li ofereixen informació complementària en cadascuna de les seccions. A més s’han instal·lat set pantalles tàctils al llarg del recorregut. Cinc són dedicades a les pintures triades com a imatge de cada bloc; a través de les pantalles s’accedeix a informació sobre l’autor i l’obra, i a dades complementàries sobre el bloc de contingut. Les pantalles també permeten als visitants ampliar les obres per observar-ne els detalls. Les pintures triades són:

Ricardo Balaca y Orejas Canseco: El café. Museu de Belles Arts de Bilbao (Introducció)
Francisco de Goya: España, el tiempo y la historia. Museu Nacional d’Estocolm (El principi de sobirania nacional)
Manuel Rodríguez Guzmán: Los aguadores. Museu Nacional del Prado (Espais i formes de sociabilitat)
Antonio Gisbert: El fusilamiento de Torrijos. Museu Nacional del Prado (Els actors socials)
Eugenio Lucas Velázquez: Una escena parlamentaria en el hemiciclo de las Cortes. Congrés dels Diputats (Els instruments de l’activitat política)

La mostra es completa amb dues pantalles passapàgines on es pot consultar i llegir la premsa de l’època i les constitucions aprovades entre el 1808 i el 1869. Per últim, un audiovisual, projectat en una gran lona penjada del sostre, repassa el contingut de l’exposició en imatges.

Catàleg

El catàleg que acompanya la mostra inclou textos dels màxims especialistes en la Constitució del 1812, com ara Emilio La Para López, Politización y movilización popular en España; Manuel Pérez Ledesma, La invención de la ciudadanía moderna, Universitat Autònoma de Madrid; Jean-Philipe Luis, España y los modelos occidentales de nacimiento de la política moderna; José M. Portillo Valdés, El nacimiento de la política moderna en el Atlántico hispano; Juan Francisco Fuentes, La sociabilidad política. Espacio público y parcelas de libertad; María Cruz Romero Mateo, Un fenómeno no previsto: los partidos políticos; Alberto Ramos Santana, Constitución y sufragio: el ejercicio de la política en Espanya; y Alberto Romero Ferrer, “Libres nacimos, libres moriremos”: la literatura como vehículo de politización. El volum es tanca amb una llista de les peces de la mostra.

Prestadors d’obres i documents

Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona
Ateneo de Madrid
Ayuntamiento de Cádiz
Ayuntamiento de Granada. Centro Europeo de las Mujeres “Mariana de Pineda”
Ayuntamiento de Villada
Biblioteca Histórica Municipal de Madrid
Biblioteca Musical de Madrid
Biblioteca Nacional de España
Biblioteca Valenciana
Calcografía Nacional
Congreso de los Diputados
Diputación de Cádiz
Fundación Federico Joly Höhr
Fundación Joaquín Díaz
Fundación Lázaro Galdiano
Fundación Pablo Iglesias
Hemeroteca Municipal de Madrid
Imprenta Artesanal de Madrid
Museo de Bellas Artes de Bilbao
Museo de Cádiz
Museo de Bellas Artes de Granada
Museo de las Cortes de Cádiz
Museo del Ejército
Museu d’Història de Barcelona
Museo de Historia de Madrid
Museo Nacional de Cerámica y Artes Suntuarias “González Martí”
Museo Nacional del Prado
Museo del Romanticismo
Museo del Traje. Centro de Investigación del Patrimonio Etnológico
Obra Social y Cultural de CajaSur
Patrimonio Nacional. Palacio Real
Real Academia de Historia
Senado de España
Unión Alcoyana de Seguros