Aquesta exposició proporciona alguns exemples de com han participat la medicina, la ciència i la tecnologia en els processos de transformació de les societats modernes.

Aquesta exposició proporciona alguns exemples de com han participat la medicina, la ciència i la tecnologia en els processos de transformació de les societats modernes. Les preguntes obertes que s’hi plantegen permeten d’aprofundir sobre diferents punts relacionats amb la producció de coneixement i la pràctica mèdica i científica. Per començar, s’hi planteja la dificultat de definir els professionals de la ciència i la importància de les contribucions dels científics aficionats. Tot seguit, s’hi presenten les relacions de poder entre els experts i els profans, en les quals destaca el paper del coneixement dels experts en el desenvolupament de les societats modernes mitjançant els vincles que han mantingut amb la justícia, la salut pública i l’acció contra el risc. A més, s’hi mostra com incorpora el desenvolupament de l’activitat científica una important càrrega política, ideològica i social. També s’hi aprofundeix en la qüestió de com ha mobilitzat la presència constant de diverses malalties entre la població valenciana al llarg de la història tots els recursos a l’abast. Finalment, s’hi posa de relleu com s’ha manifestat l’exclusió de gènere a través de la devaluació de les activitats que han realitzat fonamentalment les dones així com les dificultats que han tingut per a la seua professionalització.La medicina, la ciència i la tecnologia són activitats socials. El seu desenvolupament respon a tota una sèrie de normes i valors característics de contexts històrics específics. De fet, al llarg de la història el coneixement de la natura s’ha inscrit en un conjunt de relacions amb altres formes socials, polítiques i culturals, i ha contribuït així a modelar l’existència individual i col·lectiva. 

Espectroscopi, c. 1900 - 1920

Aquest plantejament, que hem elaborat a partir de la col·lecció d’instruments científics i mèdics i del patrimoni gràfic i bibliogràfic de la Universitat de València, fa que el visitant puga aproximar-se a alguns dels debats historiogràfics més recents. Una manera de facilitar les eines necessàries per a valorar i interpretar el nostre patrimoni cultural i per a reflexionar de manera crítica sobre els problemes del present.

L’exposició, amb caràcter permanent, presenta una selecció de cinquanta instruments i material divers pertanyent a la col·lecció cientificomèdica de la Universitat de València i s'estructura en cinq seccions que reflexionen i donen respostes a les següents qüestions: 

• De quina manera contribueixen els aficionats a la ciència?

• Quin és el paper dels experts en les societats modernes?

• És la ciència apolítica?

• Com mobilitzen les malalties els recursos d'una societat?

• És la ciència masculina?

Xeringa per a administrar sèrum antidiftèric, 1900

Vicente Peset per J. Mestre

Llibre de Luis Valencia Higiene de la primera infancia, 1900