UVCulturaUV Logo del portal

Col.loqui amb Rosa Montero

Foto de Rosa Montero

Amb motiu de la publicació del seu llibre "Un día en la vida de Clarita". Centre Cultural La Nau

Col.loqui amb Rosa Montero

Amb motiu de la publicació del seu llibre "Un día en la vida de Clarita"

Presenta
Cristina García Pascual. Cap d'iniciatives Aula de Narratives UV

Entrada gratuïta amb inscripció https://anar.uv.es/AGUi7Kc

Fullet
 

Rosa Montero va nàixer a Madrid i va estudiar Periodisme i Psicologia. Ha publicat les novel·les Crónica del desamor (1979), La función Delta (1981), Te trataré como a una reina (1983), Amado amo (1988), Temblor (1990), Bella y oscura (1993), La hija del Caníbal (1997, Premio Primavera de Novela), El corazón del Tártaro (2001), La loca de la casa (2003 i 2023, premis Qué Leer, Grinzane Cavour y Roman Primeur), Historia del Rey Transparente (2005 y 2025, premios Qué Leer y Mandarache), Instrucciones para salvar el mundo (2008), Lágrimas en la lluvia (2011), La ridícula idea de no volver a verte (2013, Premio de la Crítica de Madrid), El peso del corazón (2015), La carne (2016), Los tiempos del odio (2018), La buena suerte (2020), El peligro de estar cuerda (2022), La desconocida (2023) —al lado de Olivier Truc—, Animales difíciles (2025, Premio Celsius) y Un día en la vida de Clarita (2026). També és autora del llibre de relats Amantes y enemigos (1998) i dels assajos biogràfics Historias de mujeres —reeditat en edició il·lustrada i ampliada amb el títol de Nosotras. Historias de mujeres y alguna cosa más (2018)— y Pasiones (2000), de contes per a xiquets, i de recopilacions periodístiques com a Cuentos verdaderos (2024).

Des de 1976 escriu en El País, periòdic en el qual va ser redactora cap del suplement dominical (1980-1981). Ha sigut guardonada amb el Premio Nacional de Periodismo (1981), el Premio Nacional de las Letras Españolas (2017), els premis Leyenda de la Asociación de Librerias de Madrid y Ciudad de Alcalá de las Artes y las Letras (2019), el Premio CEDRO (2020), la Medalla de Oro al Mérito en las Bellas Artes (2022), el Premio Ojo Crítico (2022), el Premio Liber (2025), els premis Giovanni Boccaccio (Itàlia) i Francisco Cerecedo de Periodismo (2026), i en 2024 va ser nomenada Officière des Arts et des Lettres (França).

La seua obra està traduïda a trenta idiomes i algunes de les seues novel·les han sigut adaptades al format audiovisual.

SINOPSI LLIBRE

Clarita ha passat trenta anys treballant en un banc, aferrada a una precisió quasi invisible, en un món estret on cada gest està previst per endavant. Solitària, meticulosa i acostumada a ocupar poc espai, encara el seu últim dia abans de la jubilació com qui trau el cap a una frontera incerta: a l'altre costat no imagina una etapa nova, sinó un buit difícil de nomenar.

Però eixa jornada, que havia de transcórrer entre adeus desganats, humiliacions constants i la inèrcia d'una oficina implacable, es veu alterada per un succés inesperat. Obligada a reaccionar, Clarita s'aparta del paper que uns altres li han assignat i que ella mateixa ha acceptat durant massa temps. En unes poques hores, aflora alguna cosa que semblava adormida: una intel·ligència, un desig, la ràbia, un indici de llibertat.

Amb intensitat psicològica, molt d'humor i un prodigiós sentit de la intriga, Rosa Montero ens ofereix una commovedora història de reafirmació i transformació. Podria ser el conte d'un aneguet lleig que esdevé en cigne, encara que és més prompte el d'una insòlita granota transmutada en tiranosaure.