Dades biogràfiques

Francesc Eiximenis (Girona, 1327 - Perpinyà, 1409) va ser un frare franciscà i escriptor en llengua catalana. Va començar a estudiar a les escoles franciscanes i va obtenir el títol de Teologia a la Universidad de Tolosa. va viatjar per Europa (Oxford i París) per completar la formació acadèmica. De tornada a Catalunya, es va dedicar a l’ensenyament, a la prèdica i a fer gestions polítiques encarregades per l’Ajuntament de Barcelona o de València, ciutat en què va viure entre el 1383 i el 1408 i on escriure la major part de la seua obra.  L’èxit d’Eiximenis a València va ser immediat i hi va desenvolupar una important activitat pública. Assessorava contínuament els jurats, i la ciutat en general, i en canvi va rebre molts subsidis en forma de diners i hàbits religiosos. si bé solament es conserva un tros d’un sermó seu, la seua activitat com a predicador a València va ser important. Va ser un dels tres religiosos a qui els consellers de la ciutat van encarregar pronunciar, el 1387, l’elogi fúnebre del rei Pere el Cerimoniós. A més, fra Francesc va tractar contínuament d’apaivagar la tensió constant existent entre els poders civil i eclesiàstic valencià. També va ser conseller dels reis. Era, doncs, un home de prestigi reconegut que fins i tot va rebre del papa Benet XIII el títol honorífic de patriarca de Jerusalem i li va encomanar el bisbat d’Elna, al Rosselló. Va morir un poc després a Perpinyà, el 1409. 

La seua obra

La seua extensa obra, de caràcter religiós i moralista, és escrita en llatí i, sobretot, en català. L’obra en llatí era destinada a un públic universitari i eclesiàstic, mentre que l’escrita en llengua vulgar era llegida amb interès per un públic urbà no especialitzat. La seua finalitat era l’educació religiosa i civil dels llecs, als quals ofereix hàbils síntesis del pensament escolàstic, en un estilo senzill i planer, replet d’exemples que feren més comprensible la doctrina que vol transmetre.

La seua obra més important de les escrites en català és Lo Crestià, que de bon principio havia de constar de tretze volums i contenir “sumàriament tot el fonament del cristianisme”, en paraules seues. Eiximenis hi pretenia estimular l’estudi de la teologia entre els llecs. Tanmateix, solament se’n coneixen quatre volums. Altres obres posteriors són: Llibre dels àngels (1392), la seua obra més llegida i traduïda; Vita Christi (escrita abans del 1403 i prevista inicialment en llatí però redactada finalment en català); Scala Dei o Tractat de contemplació (1406), escrita a petició de Maria de Luna, esposa del rei Martí I d’Aragó. 

Les seues obras van tenir una gran difusió –primerament manuscrites i després en forma de llibre— i van ser traduïdes a nombroses llengües. Representen una referència valuosa per conèixer la societat i la cultura catalanes dels segles XIV i XV, especialment la influència que van tenir conceptes escolàstics en la literatura en català d’aquella època. El seu valor dins la literatura catalana està en la qualitat de la prosa, en l’exercici de recreació del llenguatge popular i com a narrador d’exemples i escenes costumistes. 

L’exposició

L’exposició “Eiximenis i la  seua obra” vol acostar la figura de Francesc Eximenis al públic actual, mostrant-ne la faceta tant d’intel·lectual com de divulgador al servei de la propagació de les seues creences religioses. 

La mostra presenta una selecció d’incunables de l’autor i una àmplia documentació històrica que analitza la relació d’Eiximenis amb la ciutat de València. 

Institucions prestadores de documentació original:

Arxiu de la Corona d’Aragó

Arxiu del Regne de València

Arxiu de la Seu de València

Biblioteca Històrica de la Universitat de València

Arxiu Municipal de Vila-real

Arxiu Municipal de València

Biblioteca Valenciana