Exposicions

Dijous 14, a les 20.00 hores
Sala de la Muralla
Inauguració de l'exposició
R. Ramírez Blanco. "Dibujos y pinturas"
del 14 de novembre de 2013 al 31 de gener de 2014

Que és en molt petit nombre; molt poc freqüent, extravagant, que obra de manera anormal. D’aquesta manera defineix el Diccionario de la Real Academia el terme raro. Aquestes accepcions podrien convenir a Ramírez Blanco, R. Blanco o R. White, pintor una mica esquiu nascut en Arjonilla el 1950, que també veié la llum a València, el 1904, i morí, després d’una llarga malaltia, a Milà, el 1966. Un artista sobre el qual va escriure Andrea Silverstein, gerent de la Karl Alexander Gallery. No es tracta de desdoblaments o escissions, tampoc d’ironia sobre el concepte d’autor, és tan sols exemple de la inclinació del pintor a desaparèixer, a esborrar-se de l’escena. No ha estat tampoc pròdig en exposicions, a penes onze entre 1974 –primera individual, a la galeria Buades– i 2008, la darrera, a la galeria i Leonarte. Ara, la Sala de la Muralla acull aquestes pintures i dibuixos en què per primera vegada trenca la convenció de l’obra recent i mostra treballs datats entre 1969 i 2013, una manera d’afirmar que es mantenen les preocupacions entorn dels problemes de la representació, de l’ús equívoc dels codis i els signes de la percepció visual.

Reunir obres de tan variada cronologia és una manera de relativitzar el treball. No hi ha ací epifania ni marxa triomfal: a penes un repetit bucle entre el llapis i el pinzell. Un bucle no exempt d’escepticisme, com en les paraules de Karel Čapek que em transcriu amb resignada lucidesa: «Ja he arribat a la conclusió que generalment un pensa alguna cosa diferent del que deuria; diu alguna cosa diferent del que pensa; i els altres entenen alguna cosa diferent del que un en realitat ha dit».