La memòria de la guerrilla antifranquista espanyola, o dels que van ser els últims soldats de la República, ha estat durant massa temps relegada a l’oblit, blasmada, menyspreada i manipulada conscientment. No obstant això, aquesta desmemòria consentida mai no ha pogut amagar el sofriment i les vivències d’aquells que no es van deixar sotmetre pel règim feixista i que van lluitar fins a les últimes conseqüències pel restabliment de l’ordre democràtic al nostre país. La guerrilla antifranquista espanyola, dita popularment el “maquis”, va representar l’últim intent dels defensors de l’ordre elegit democràticament, la República, per recuperar els drets i les llibertats perduts i per implicar les potències mundials, els anomenats “aliats”, a ajudar a enderrocar el règim dictatorial franquista.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Desgraciadament, això mai no va succeir. Es va deixar el futur del poble espanyol en mans del dictador mantenint-lo durant més de quaranta anys. Potser ja arribem massa tard per tornar a aquestes persones el que se’ls deu. Moltes d’aquestes persones ja no estan amb nosaltres i mai no veuran reconeguda la seua tasca en la lluita pels valors democràtics. Amb aquesta exposició es vol retre un humil homenatge a totes aquestes persones: guerrillers i guerrilleres, enllaços, punts de suport i familiars. Un reconeixement a la seua tasca perquè mai no quede en l’oblit. Els seus rostres, les seues mirades gens superficials ens conviden a una reflexió pausada sobre el que succeeix. Per a tots ells, la nostra gratitud i l’admiració més sincera.

Oscar Navarro, comissari