UVCulturaUV Logo del portal

MARIA BENEYTO. GRESOL D'ESCRIPTURA FEMENINA I FEMINISTA

Dona asseguda
Arxiu Fotogràfic Joan Fuster

 

 

 

Maria Beneyto és una de les escriptores més importants en el context de les lletres valencianes contemporànies. Va publicar tant poesia com narrativa, va escriure tant en català com en castellà. Va viure la Guerra d’Espanya i la dura postguerra. De la seua llarga trajectòria destaquen els llibres de poesia com Altra veu (1952), Eva en el tiempo (1952), Criatura múltiple (1954) –amb el qual va guanyar el Premi València de poesia– o Ratlles a l'aire (1956) –Premi Ciutat de Barcelona. En la dècada dels seixanta té una incidència important en la narrativa i publica El río viene crecido (1960) –Premi València de Literatura–, el volum de contes La gent que viu al món (1966), La dona forta (1967) –que guanya el Premi Joan Senent de novel·la– o Antigua patria (1969). Més tard guanya el Premi Ausiàs March amb Vidre ferit de sang (1977). 

 

En la seua darrera etapa publica, entre altres obres, Després de soterrada la tendresa (1993), Hojas para algun día de novembre (1993), Elegies de pedra trencadissa (1997), Balneario (2000) o Bressoleig a l'insomni de la ira (2003). Dels molts reconeixements i premis que ha rebut el seu quefer creatiu, cal destacar-ne el Premi Internacional Calviana Terzaroli, el Premi de les Lletres de la Generalitat Valenciana o el Premi Isabel de Villena.

 

L’obra creativa de Maria Beneyto ha suggerit la diversitat i la multiplicitat de la condició femenina, des de molts dels seus títols i en la majoria dels seus textos. Des d'aquesta pluralitat ens situa davant l'univers humà com un símbol personal i com una imatge col·lectiva de la identitat de la dona. Construïda i reescrita en cadascun dels seus llibres i amb una clara voluntat de reivindicació. L’exposició, comissariada per Josep Ballester, s’estructura al voltant de quatre àmbits:

 

  •  Antecedents d’escriptores o lletraferides valencianes que, en una certa manera, formen part de la seua genealogia femenina estructurades en la línia del temps que va del segle XV al principi del segle XX.
  • Lectures, referències i aspectes socioculturals que fan d’espill en la seua obra. Moltes de les lectures i tant les vivències personals com històriques acaben reflectint-se en la seua escriptura i poden vertebrar-se mitjançant eixos temàtics que juguen amb diverses identitats femenines.
  • Sense cap mena de dubte, La dona forta és l’obra més emblemàtica de Maria Beneyto i una de les novel·les més interessants dels anys seixanta en l’àmbit de la literatura catalana. En la novel·la es planteja el tema de l'emancipació femenina i tota una sèrie de situacions que giren a l'entorn de la dona en una societat canviant. El grup actancial de les dones és el que genera la mateixa dinàmica del relat.
  • Finalment, es mostra el destacat paper de la trajectòria de Maria Beneyto en les lletres valencianes distingida sovint per notables reconeixements. No obstant això –a l’igual com ha passat amb altres escriptores– la seua obra ha caigut en l’oblit, silenciada pel temps, situació que ha de canviar tot donant-li l’espai que mereix.

 

Arxiu Fotogràfic Joan Fuster