No hi ha Espai, Tot és Temps. Àfrica en la Memòria és el títol de l'exposició que Calo Carratalá mostrarà a La Nau amb un projecte site-specific, inspirat en l’Àfrica, realitzat especialment per a l'espai de la Sala Oberta.
Fa més de dues dècades que l'experiència del viatge marca el punt d'arrancada de les seues col·leccions, es revela essencial en el seu treball i suposa en la seua trajectòria un alè que el situa en una cerca constant de perfeccionament i elevació de la seua pintura.
Sobre l’Àfrica, Carratalá va començar a treballar l'any 2018 i el primer tema que es va colar en els seus quadres va ser el dels pescadors. Feia molts anys que la figura humana no tenia protagonisme en la seua obra i, tot i amb això, en aquesta sèrie adquireix tota la rellevància. Pinzellades ràpides, vehements, esbossen moviment i postura a través d'exercicis de composició i cànons de proporció elegants i precisos, deutors de la bella potència expressiva de l'antiga escultura grega.
Un altre dels temes pictòrics que l'autor proposa en aquesta exposició és el del baobab, arbre fort i venerat, espècie mil·lenària d'arrels profundes que avui mor a l’Àfrica de manera misteriosa. Carratalá els dibuixa en llapis sobre fons blanc en formats immensos o en políptics que mostren la seua singularitat i la seua bellesa ferida. El desig de repetir-ne la imatge no deixa de ser una reflexió sobre la vulnerabilitat que sentim en aquesta època incerta. També las marines solitàries de platges de Zanzíbar són un exercici de subtilesa cromàtica, d'indagació poètica sobre la finitud i l'horitzó.
Calo Carratalá va nàixer a Torrent (l’Horta Sud) el 1959. Pintor de sòlida formació acadèmica, amb una dilatada trajectòria expositiva iniciada a principi de la dècada dels noranta, és un dels noms de referència al nostre país dins del paisatgisme contemporani. Llicenciat en Belles Arts per la Facultat de Sant Carles de València, l'any 2000 va obtenir la beca de l'Acadèmia d'Espanya a Roma, que el va portar a residir una llarga temporada a la capital italiana i que va marcar l'inici d'una carrera en la qual els viatges i les prolongades estades a diferents països del món esdevindran motor i raó de suggeridores sèries pictòriques que vertebren la seua obra.
Les abruptes, desolades i imponents muntanyes nevades de Noruega, les recòndites selves de l'Amazones o els inspiradors paisatges de Tanzània i el Senegal són algunes de les temàtiques sobre les quals, gairebé d'una manera obsessiva, Carratalá torna una vegada i una altra demostrant una fèrria inquietud per indagar en els íntims camins que uneixen figuració i abstracció, art i natura.
Des de ben d'hora, el seu currículum està esguitat d'importants premis i reconeixements, com el Primer Premi Bancaixa de Pintura, el Primer Premi del Salon de Outono de Pintura de la Real Academia Galega de Belas Artes, el Primer Premi de l'Ateneu Mercantil de València o la Medalla d'Or en la 75a Exposición Internacional de Artes Plásticas de Valdepeñas.
La seua obra, present en importants col·leccions i institucions museístiques, s'ha pogut contemplar en incomptables exposicions de la mà de galeries, museus i fires d'art contemporani, tant d'Espanya, com del circuit internacional.
