Des de la implantació en el sistema universitari espanyol en 1957, l'Enginyeria de Camins, Canals i Ports ha sigut testimoni d'una transformació social clau: la incorporació de la dona. Aquesta fita es personifica en dues figures fonamentals. D'una banda, la basca Araceli Sánchez Urquijo (1920-2010). Aquesta “xiqueta de la guerra” formada a Moscou, va treballar en centrals hidràuliques a l'Uzbekistan. En 1957, després de tornar a Espanya, es va convertir en la primera dona col·legiada del país i va desplegar una brillant carrera com a cap de projectes en Isolux durant trenta anys. D'altra banda, la madrilenya Carmen de Andrés Conde (1951- ). En 1973, es va convertir en la primera dona titulada en enginyeria a Espanya. Especialista en gestió de l'aigua i medi ambient, la seua trajectòria va ser reconeguda en 2021 amb el Premi Nacional d'Enginyeria Civil.
Els exemples anteriors i l'obertura de noves escoles tècniques, com les de Santander (1966), València (1968) o Barcelona (1973), va impulsar l'accés femení a la professió. Aquesta exposició proposa una aproximació a les primeres professionals de la matèria en l'àmbit valencià. La seua determinació i capacitat va tombar barreres i va crear una realitat antany impensable.
