Podem definir la màscara com una figura que representa un rostre humà, d’animal o purament imaginari, amb la que una persona pot cobrir-se el rostre per no ser reconegut o prendre l’aspecte d’un altre, aquesta té per a Paco Berdonces infinitat de possibilitats i jocs. 

Paco Berdonces es va llicenciar en Belles Arts l’any 1986, encara que la seua carrera va començar als anys setanta de manera autodidacta. L’evolució de la seua obra el duu a la cerca de les expressions del cos humà, sobretot del rostre, que va treballant amb expressions canviants semblants a màscares. Segons el propi artista ens explica, personalment m’interessa, com a humanista, l’home, i especialment el seu rostre “on suposadament hi ha la veritat” o la seua veritat. “El retrat té a veure amb la seua veritat”.

Així ens convida a reflexionar al voltant d’una nova manera de mirar, nascuda de la necessitat d’un nou pensament des del qual puguem posar límits al nostre deliri tecnocràtic i a la devastació, i doncs, a nosaltres mateixos; aquesta feina titànica haurà de començar per la consecució d’una nova manera de mirar –i per tant, de reconèixer– cap a l’objectiu de trencar la gàbia on ens trobem atrapats.

La trajectòria expositiva de Paco Berdonces comença en 1974, des d’aquest moment i fins a l’actualitat ha realitzat més d’una trentena d’exposicions entre individuals i col·lectives, va rebre el segon premi de pintura en la XVIII Biennal d’Alexandria, ha exposat en països com ara Egipte o Roma. Hi va estar seleccionat per la Traetta Society de Londres per realitzar l’estatueta del Premi Traetta.