La Sala Duc de Calàbria està situada a la planta primera del Centre Cultural La Nau. Amb una superfície de 234,75 m2, en l’exterior, portes d’accés a la sala, disposa de càmera de circuit tancat i detector volumètric; a l’interior de la sala, disposa de càmeres de circuit tancat i detecció volumètrica de 360º. Pel que fa a la detecció d’incendis, es disposa d’un sistema d’extinció automàtica mitjançant gas FM-200. El recinte té un sistema de climatització mitjançant un control intel•ligent de temperatura i humitat. Aquest espai té taules horizontals de vidre antireflectant a un metre d’alçada i expositors en vitrina.
La sala Duc de Calàbria forma part de la Biblioteca Històrica universitària i li deu el nom a un dels seus principals benefactors. L’espai és utilitzat com a depòsit dels llibres més valuosos i eventual lloc expositiu de les diferents i importants col·leccions bibliogràfiques de la Universitat, sobretot els manuscrits, el nucli principal dels quals són els còdexs, il·lustrats per artistes valencians i italians, que formaren part de la biblioteca napolitana d’Alfons el Magnànim.
El monestir valencià de Sant Miquel dels Reis, fundat en 1546 per Ferran d’Aragó, duc de Calàbria, i la seua esposa Germana de Foix, havia acollit una part de la important biblioteca palatina iniciada per Alfons V d’Aragó a Nàpols: dels 2.500 volums de la biblioteca, el duc de Calàbria en va portar a València uns 1.000, que va depositar al monestir, i d’aquests, 250 ingressaren finalment en els fons de la biblioteca universitària.
Altres textos, com els que procedeixen del convent de l’orde de predicadors de València o els importants manuscrits àrabs, llegats per Vicente Hernández Máñez, així com el conjunt d’obres –potser el més significatiu quant a nombre d’exemplars reunits en un mateix fons bibliotecari– del destacat filòsof jueu Maimònides, integren aquest ric i variat conjunt documental.
Característiques de la sala
