Joan Olivares
Rellotge solar, 2025
Mesures variables
Aquest treball forma part del projecte Els valors de la Universitat de València: Art i patrimoni als campus
El rellotge de sol és un dels instruments més antics de l'astronomia: el primer identificat com a tal es remunta a L'any 1500 a. e. c. Durant el Renaixement es va produir una explosió en la tradicional relació simbiòtica entre la seua funció pràctica i el seu vessant artístic que ha arribat fins als nostres dies. La proposta de Joan Olivares fa un gir en la tradició, amb el rellotge de sol digital situat al campus de Burjassot-Paterna, al costat de l'accés a la Facultat de Farmàcia.
L'element digital satura la nostra societat, la fa més còmoda, més ràpida. Un transeünt precipitat pot pensar que el rellotge li proporcionarà una lectura ràpida de l'hora. Ara bé, els dígits que observarà seran els del sistema duodecimal, en què els números del 0 a l'11 es transformen en símbols individuals: 0, 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, A, B. Per què la nostra societat ha decidit que és més convenient agrupar els números de deu en deu? És el sistema decimal superior al duodecimal? I si és així, per què ens continuem encabotant a comprar els ous a dotzenes?
El rellotge també és una maqueta astronòmica que consta de dos elements representatius de l'equador celeste i l'eix de rotació de la Terra, i permet fer una lectura de l'estació de l'any. De nit, la llum de la lluna permet llegir aproximadament l'hora, seguint les instruccions del rellotge.
Pablo Cerdà Durán i Vicent J. Martínez García
