Des de l'arribada de la impremta a la península Ibèrica en el segle xv hi ha hagut dones impressores a les terres valencianes, primer a la capital del Regne en el moment en què va ser el gran nucli inicial de la impremta espanyola i, més tard, a Castelló i Alacant.
En la majoria dels casos quedaven ocultes darrere d'un vel d'invisibilitat proporcionat per termes com ara vídua, filla, hereva o successora de.
hijo del Conde del Provenza y de las fortunas que pasaron. En Valencia: en la Imprenta de la Viuda de Geronimo Conejos...:
hallaràse en su misma casa, [entre 1746 i 1754]. Universitat de València. Biblioteca Històrica. BH E/1162(13
Les dones d'impressors, en enviudar, es feien càrrec dels tallers fins que es tornaven a casar o els seus fills estaven en condicions de prendre el relleu al capdavant de la impremta. En el cas de Vicenta Devís, vídua de Laborda, va mantenir la impremta des del final del segle xviii fins que la va passar a la seua filla Maria Teresa al començament del xix.
Es tracta de dones que no sols dirigien, sinó que treballaven en totes les tasques que implicava l'ofici d'imprimir, des de la fabricació de les tintes, la feina de caixista, el muntatge dels plecs i la costura i enquadernació d’aquests fins a la venda d'exemplars, si la llibreria estava annexa a la impremta; i tot això, al mateix temps que s'encarregaven del govern de la casa i de la cura dels fills.
expensis Claudii Mace, 1640. Vol. 2. Universitat de València. Biblioteca Històrica. BH Y-36/30
L'exposició ens ofereix un recorregut des de l'arribada de la impremta a València fins a l'actualitat amb aquestes dones com a protagonistes. Gràcies a la investigació del bibliòfil i erudit José Enrique Serrano Morales, plasmada en la seua obra Reseña histórica en forma de diccionario de las imprentas que han existido en Valencia desde la introducción del arte tipográfico en España hasta el año 1868 […], en coneixem alguns noms i cognoms, començant per la figura de Jerònima Galés en el segle xvi, dues vegades vídua i mare d'una saga d'impressors, però el nom de la qual no va arribar mai a figurar als peus d'impremta, com ocorre amb la majoria de vídues, successores, filles o hereves que, al llarg de la història, han desplegat la seua tasca a les impremtes valencianes.
És un itinerari a través del temps exemplificat mitjançant una acurada selecció d'impresos produïts als tallers valencians, treballs en l'elaboració dels quals han participat les dones sense rebre un merescut reconeixement. Cal arribar a la fi del segle passat i als primers anys d'aquest perquè una altra generació de dones creen i dirigisquen les seues pròpies impremtes. Són les Jerònimes Galés d'avui, encara que en realitat elles són ja una altra cosa, afortunadament.
