Aquest projecte expositiu naix amb un objectiu: treballar i crear a partir de la invisibilitat que representa el sistema penitenciari i l’àmbit del pres, ací a l’espai vivencial de la dona presa, i transformar-la en visibilitat per mitjà de l’acte creatiu.

Vivim en un sistema social en què la seguretat, com determinats productes borsaris, és un valor permanentment en alça. És aquesta demanda de seguretat la que acaba posant una barrera de separació, i sobretot de temor, a l’hora d’abordar públicament el problema de les presons i qüestions com ara la dels drets humans dels presos, la de les possibilitats i límits de la reinserció, etc. L’únic destí del pres és quedar invisible en la nostra societat.

Retrats de llum té l’origen en la direcció i execució d’una sèrie de tallers plàstics per part de la pintora Cari Roig, excomponent del grup plàstic Equipo Límite, amb un grup de dones preses del Centre Penitenciari de Picassent. Aquesta experiència es va plasmar en l’associació Arco Iris Ríe, projecte impulsat per la pintora, que va començar a caminar fa cinc anys amb el suport de l’Institut Valencià d’Art Modern (IVAM) i que treballa amb el lema "la creativitat és una forma de reconciliar-se amb un mateix i per tant amb la vida". L’objectiu de l’associació és crear mecanismes que permeten la reinserció de les persones que estan passant o han passat penalitats o marginacions socials. Un altre dels projectes que van sorgir en els tallers plàstics amb les internes del Centre de Picassent és Guerreres en temps de pau, col·lectiu de dones preses que han mostrat els seus treballs pictòrics en diferents centres culturals, coordinat per Cari Roig.

Retrats de llum està concebut com un itinerari íntim enllaçat per una sèrie de documents visuals a partir del testimoni, la veu singular/plural de les dones recluses.

Les seues paraules, fetes de gestos i mirades, desitjos, records, silencis o cançons ens van construint un món fràgil i alhora càlid i dur, que s’escapa més enllà dels murs de la presó per incardinar-se en altres paisatges més íntims o còmplices. Un procés de metamorfosi en el qual la imatge ens retorna i construeix un rostre, un cos, ara en llibertat i bellesa enfront de la càmera.

L’exposició està formada per una videoinstal·lació de la creadora Salvia Ferrer, peça central del projecte, complementada per una sèrie d’imatges realitzades pel fotògraf Mario Piera en l’elaboració dels diferents audiovisuals. Unes vegades com a material descartat del projecte, d’altres com a contingut i part de l’exposició, aquestes imatges ens ofereixen altres mirades col·laterals. Un altre punt creatiu i visual en la realització d’aquest camí d’experiència, de trajecte de l’invisible al visible.

Paral·lelament a l’exposició, els dies 29 i 30 de març, a l’aula magna de la Nau, hi haurà dues taules redones: una sobre dones i presó, i l’altra sobre creativitat i centres penitenciaris, en les quals participaran diferents professionals i experts en assumptes socials, judicials, penitenciaris, artístics, etc.

Juntament amb aquestes jornades s’està realitzant un cicle de cine penitenciari dins de les activitats de l’Aula de Cinema de la Universitat de València, que coordina el Cine Fórum L’Atalante. Els títols de les pel·licules previstes són: Soy un fugitivo (I’m a Fugitive from a Chain-Gang), de Mervin LeRoy (EUA, 1932); Sin remisión (Caged), de John Cromwell (EUA, 1950), i Celda 211, de Daniel Monzón (Espanya, 2009).

Retrats de llum és un projecte creatiu de l’artista Salvia Ferrer en col·laboració amb la pintora Cari Roig, el periodista Carles Gámez el fotògraf Mario Piera.