Ferran Carbó Aguilar (Vila-real 1960) és catedràtic de l'àrea de Filologia Catalana a la Universitat de València. S’ha dedicat a l’estudi de la literatura contemporània escrita en llengua catalana, sobretot en el gènere literari de poesia. És autor d’una dotzena de llibres monogràfics, de diverses edicions i antologies, i d’un centenar d’articles especialitzats. Entre els seus llibres, cal esmentar Joan Vinyoli: escriptura poètica i construcció imaginària (1990), La poesia de Joan Valls (1991), Introducció a la poesia de Joan Vinyoli (1991), La freda veritat de les estrelles (Lectures de Joan Vinyoli) (1995), El teatre a València entre 1963 i 1970 (2000), La poesia catalana del segle XX (2007), Com un vers mai no escrit. La poesia de Vicent Andrés Estellés en els anys cinquanta (2009), Paraules invictes. Cinc estudis de poesia catalana del segle XX (2016) i Els versos dels calaixos. Sobre Llibre de meravelles de Vicent Andrés Estellés. També ha escrit diversos llibres en col.laboració: així, amb Santi Cortés, El teatre en la postguerra valenciana (1939-1962) (1997); o amb Vicent Simbor, La recuperació literària en la postguerra valenciana (1939-1972) (1993), Literatura actual al País Valencià (1973-1992) (1993) i Literatura catalana del siglo XX (2005). Entre les seues edicions, cal destacar la dels dos primers volums de la nova edició de Obra completa I (2014) i Obra completa II (2015) de Vicent Andrés Estellés. A més, ha estat degà de la Facultat de Filologia de la UV, director de l’Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana i coordinador de la Càtedra Joan Fuster.

[Biografia, versió en valencià]

Llicenciat en Història Medieval i doctor en Filologia Catalana per la Universitat de València, on actualment és catedràtic de Literatura Catalana Medieval i Moderna. Ha estat professor visitant a la Università degli Studi di Verona. Ha publicat nombrosos estudis sobre aquesta disciplina i ha tingut cura d’edicions de textos valencians antics, literaris i historiogràfics, com ara les obres d’Ausiàs March, el Llibre dels feits de Jaume I, la Crònica de Muntaner, el Tirant lo Blanch de Joanot Matorell, la Vita Christi d’Isabel de Villena, la Primera part de la Història de València de Pere Antoni Beuter o el Dietari de Joaquim Aierdi, entre d’altres. El seu interés pel passat cultural l’ha fet aproximar-se a obres de diversa naturalesa, però, en especial, s’ha centrat en l’estudi de laliteratura dels segles XIII al XIX. El 1996 va rebre el Premi Enric de Larratea de l’Institut d’Estudis Catalans pel seu estudi sobre Aierdi i el 2001 el de la crítica del’Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana. El 2012 publicà als Estats Units From Renaissance to Renaissance: (Re)creating Valencian Culture (15th-19th) (University of California).

En l’àmbit de la literatura de creació ha publicat les novel·les Dies d’ira (Premi Ciutat d'Alzira, 1991); Els cabells d’Absalom (Premi Ciutat d'Elx, 1994); Espècies perdudes (premi Andròmina, 1996), Nomdedéu (Premi Ciutat de Gandia, 2001), Naumàquia (2004) i L’abellerol mort (Premi Ciutat de Xàtiva, 2008). Col·labora en diferents mitjans de comunicació, com Levante, o Saó. Des del 2005 és membre de l’Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana i, des del 2015, és membre corresponent de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona. Ha estat fundador i és director de la revista Scripta, de la Universitat de València, ha dirigit Caplletra i actualment dirigeix Revista Valenciana de Filollogia, totes de l'àmbit filològic i literari.

www.escarti.com

Jesús Jiménez Martínez, llicenciat en Filologia Hispànica (especialitat: Valencià) per la Universitat de València (1990). Doctor en Filologia per la Universitat de València (1997) amb la tesi doctoral L'estructura sil·làbica del dialecte valencià, dirigida pels professors Ángel López-García i Manuel Pérez Saldanya. Premi extraordinari de llicenciatura i premi extraordinar de doctorat. Actualment treballa com a professor titular d’universitat adscrit al Departament de Filologia Catalana de la Universitat de València (1999). Des del setembre de 2018 dirigeix el Departament de Filologia Catalana; ha exercit també els càrrecs de secretari del Departament de Filologia Catalana (2002-2006) i de coordinador del Grau en Filologia Catalana (2010-2015). És membre de l’Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana (des de 2008). Les seues àrees de docència i investigació se centren en la fonètica i la fonologia del català, la variació lingüística, la dialectologia i la correcció de textos. En aquests àmbits, dirigeix el grup Fonètica i fonologia del català de la Universitat de València (GIUV2013-137) i participa en el grup de recerca Gevad (Grup d'estudi de la variació dialectal), adscrit a la Universitat de Barcelona (projecte actual: PID2020-113971GB-C21; IP: C. Pons-Moll, M.-R. Lloret), i en el Grup d’estudi de la variació (GEV), grup consolidat adscrit a la Universitat de Barcelona (2017SGR942; IP: Lluís Payrató). És autor del llibre L’estructura sil·làbica del català (PAM / IIFV, 1999) i de diversos articles en monografies i revistes com Caplletra, Catalan Journal of Linguistics, Cultura, Lenguaje y Representación, Estudios Catalanes, Estudios de Fonética Experimental, Estudis Romànics, Italian Journal of Linguistics, Revista de Filología de la Universidad de la Laguna, Revista de Filología Románica, RLA - Revista de Lingüística Teórica y Aplicada, Probus, Treballs de Sociolingüística Catalana, Verba, Zeitschrift für Katalanistik o Zeitschrift für romanische Philologie.

Gonçal López-Pampló (València, 1982) és llicenciat en Filologia Catalana (UV) i Filologia Anglesa (UNED). Màster en Educació i e-learning (UOC), es va doctorar el 2016 amb un tesi dirigida per la professora Carme Gregori Soldevila, que tractava sobre l'assaig com a gènere literari. Al voltant d'aquest treball ha publicat els llibre D'Ors a Fuster. Per una història de l'assaig en la literatura contemporània (PUV, 2017) i Primera lliçó sobre l'assaig (PAM / CMT, 2023), a més de diverses contribucions en llibres col·lectius, revistes acadèmiques i congressos. Professor associat des de 2007, entre 2014 i 2022 va ocupar el càrrec de director literari en Edicions Bromera i Algar Editorial. A partir de setembre de 2022 es dedica en exclusiva a la docència, la gestió i la investigació com a professor ajudant doctor del Departament de Filologia Catalana. 

A hores d'ara, és membre de la Càtedra Fuster i de l'Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana. A més a més, coordina, amb la professora Carme Gregori, el projecte d'innovació educativa "Escriptura, expressió oral i discurs audiovisual en les assignatures de l’àrea deFilologia Catalana (2a fase)", dins del Grup Consolidat d'Innovació GESOLCAT. També és membre del projecte d'investigació "Les relacions hipertextuals en la literatura catalana (1939-1983)" (CIAICO 2021/143)

[Biografia, versió en valencià]

Llicenciat en Filologia Hispànica (secció Filologia Valenciana) (1988) i doctor en Filologia Catalana per la Universitat de València (1992). És professor titular d'Universitat adscrit al Departament de Filologia Catalana de la Universitat de València (1989). És membre de l'Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana, on ha exercit el càrrec de secretari. Actua com a coordinador de la Universitat de València de l'assignatura Valencià de les Proves d'Accés a la Universitat de València per a majors de 25 i 45 anys. Les seues àrees d'investigació es centren en la història de la llengua catalana i en l'edició de textos. 

Ha participat o participa en projectes d'investigació com: "Constitució d’un corpus de materials lingüístics amb suport informàtic que permeten una descripció integral del valencià (s. XVI-XX)”, "Bases per a una Gramàtica del català antic", "Corpus de documents de Cancelleria Reial procedents d'arxius amb fons de temàtica valenciana", "Gramática del catalán antiguo", "Gramática del catalán moderno (1600-1833)".

Ha publicat articles en revistes filològiques d'investigació nacionals i internacionals, com: “El dietari del ciutadà valencià Miquel Jeroni Llopis (s. XVI). Edició i estudi”, L’Aiguadolç, 21 (1995), pp. 19-36, ISSN: 1131-5105. “Valor dialectològic d’alguns topònims del Camp de Morvedre”, Cahiers de l’Université de Perpignan, 24 (1997), pp. 35-57, ISSN: 0769-0770. “Les Memòries del cavaller valencià Gaspar Antist (segle XVI). Edició i estudi lingüístic”, Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura, 73 (1997), pp. 235-272, ISSN: 0210-1475. “L’ortografia al segle XVIII al País Valencià. Entre la tradició i la innovació. Les propostes de Joan Baptista Escorigüela”, Llengua i Literatura, 9 (1998), pp. 101-151, ISSN: 0213-6554. “Aportacions de les edicions de textos al coneixement de la llengua dels segles XVI, XVII i XVIII”, Catalan Review, 13 (1999), pp. 117-134, ISSN: 0213-5949. “Llengua i societat en la medicina tradicional i popular dels segles XVIII i XIX”, Caplletra, 31 (2001), pp. 173-212.,ISSN (versió impresa): 0214-8188, ISSN (versió electrònica): 2386-7159. “El registre juridicoadministratiu català al segle XVII. L'obra de Josep Llop”, Revista de Llengua i Dret, 47 (2007), pp. 113-144, ISSN (versió impresa): 0212-5056, ISSN (versió electrònica): 2013-1453. “Afinitats lèxiques catalanoaragoneses en la toponímia valenciana de frontera i la seua projecció en terres aragoneses”, Alazet. Revista de Filología, 19 (2007), pp. 85-115, ISSN: 0214-7602. “La llengua catalana en terres valencianes al segle XVIII. Resistència, estudi i conreu”, Zeitschrift für Katalanistik, 23 (2010), pp. 201-227, ISSN: 0932-2221. “Poemes burlescos, satírics, laudatoris i de disbarats en un manuscrit valencià del segle XVIII”, eHumanista/IVITRA, 3 (2013), pp. 230-257, ISSN 1540 5877. “El català en els llibres de l'administració eclesiàstica del segle XVIII al País Valencià”, Revista de Llengua i Dret, núm. 66 (2016), pp. 153-171, ISSN (versió impresa): 0212-5056, ISSN (versió electrònica): 2013-1453. “Les glosses al Cant de Joan Antoni Almela en el quart centenari de la canonització de sant Vicent Ferrer (València, 1855)”, Revista de Lexicografía, núm. 23 (2017), pp. 97-116, ISSN: 1134-4539. “La sufixació en la premsa valenciana del segle XIX”, Anuari de Filologia. Estudis de Lingüística, núm. 8 (2018), pp. 287-319, ISSN: 2014-1408. “Fraseologismes en textos en català del segle XVI”, Revista Internacional d’Humanitats, núm. 42 (2018), pp. 53-70, ISSN: 1516-5485.

Ha publicat llibres com: Les Ordinacions de la costa marítima del Regne de València (1673). Estudi i edició, Barcelona, Institut de Filologia Valenciana / Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1991, ISBN: 84-7826-193-1. El Libre de Antiquitats de la Seu de València. Estudi i edició, Barcelona, Institut de Filologia Valenciana / Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2 vols., 1994, ISBN: 84-7826-521-X (vol. I), 84-7826-552-X (vol. II). Literatura de canya i cordell al País Valencià. Els col.loquis de temàtica jocosa i satírica. Edició i estudi lingüístic, València, Denes, 1997, ISBN: 84-88578-33-4. Diccionari històric del valencià col·loquial (segles XVII, XVIII i XIX), Valencia, Universidad de Valencia, 2006, ISBN: 84-370-6263-2. Els col·loquis valencians atribuïts a Carles Leon, València, Denes, 2008, ISBN: 978-84-96545-65-6. Josep Bernat i Baldoví. La tradició popular i burlesca, Catarroja-Barcelona, Editorial Afers, 2009, ISBN: 978-84-92542-14-7. Diccionari de Josep Bernat i Baldoví (1809-1864) en el seu context històric, València, Denes, 2011, ISBN: 978-84-92768-72-1. Diccionari de fraseologia (segles XVII-XXI), València, Universitat de València, 2017, ISBN: 978-84-9134-007-2.

Eulàlia Miralles Jori (Barcelona, 1971). Llicenciada (1994) i doctora (2001) en Filologia Catalana per la Universitat de Barcelona, on vaig ser becària predoctoral (1996-1999), investigadora i professora associada (2000; 2002). He estat becària postdoctoral i investigadora a la Universitat de Girona (2002-2004; 2006-2008), investigadora a la Universidad de Córdoba (2008) i becària postdoctoral a la Universitat Autònoma de Barcelona (2008-2010). El 2011 m'incorporo com a professora contractada doctora a la Universitat de València, i des de 2012 sóc professora titular. He impartit docència a la Universitat Oberta de Catalunya (des de 2007) i com a professora visitant a les universitats de Nottingham (2009), Roma-Tre (2013), Ca’Foscari de Venècia (2015) i Sassari (2021). Sóc membre de l'Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana, l'Aula Carles Riba de la Universitat de Barcelona / Institut d'Estudis Catalans, l'Institut de Llengua i Cultura Catalanes de la Universitat de Girona i el Center for Catalan Studies de la University of California-Santa Barbara. La meva recerca se centra en l'estudi de la cultura literària de l'Edat Moderna, del segle XV al XIX, amb preferència per la literatura de no ficció (historiografia, cròniques, dietaris, memòries, llibres de comptes, etc.), especialment durant el període del barroc. M'interessen sobretot l'edició de textos i la història cultural. Des de fa uns anys, m'ocupo de la literatura de caràcter històric i política (de ficció i no ficció), la història de les identitats i contraidentitats (especialment pel que fa a la construcció de la identitat nacional catalana), la poesia culta (Joan Pujol i Francesc Fontanella, entre d'altres) i la literatura escrita per dones seglars.

Llicenciat en Filologia Hispànica (secció Filologia Valenciana) (1988) i doctor en Filologia Catalana per la Universitat de València, on és catedràtic d’universitat del Departament de Filologia Catalana. Durant el període 2002-2009, ha tingut el càrrec de director d’aquest departament. Ha assumit la direcció de l’Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana des de febrer de 2015 fins al febrer de 2019. Ha actuat com a coordinador de la Universitat de València de l’assignatura de Valencià: llengua i literatura de les Proves d’Accés a la Universitat (2000-2016) i ha sigut president de la Comissió examinadora de l’especialitat de Correcció de Textos de la JQCV (2003- 2018). Actualment és vicepresident de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (des del 2017).

S’ha especialitzat en diversos camps de recerca:

a) Lingüística sincrònica, especialment en l’àmbit de la sintaxi: Introducció a la sintaxi (València, 1992); El Sintagma verbal, II. La predicació no verbal obligatòria (dins Solà, J. et al., Gramàtica del català contemporani, Barcelona, 2002); El complement indirecte: l’alternança datiu / acusatiu (dins Estudis Romànics, 2005); El règim verbal: anàlisi contrastiva català-castellà (dins Quaderns de Filologia. Estudis lingüístics, 2005); Les relacions espacials: les localitzacions metafòriques (dins Catalan Review. International Journal of Catalan Culture, 2008); Les oracions de relatiu i la represa pronominal amb en (dins Caplletra. Revista Internacional de Filologia, 2014); The Polysemy of the verbs «pegar», «apegar» and «empegar» in Catalan: A synchronic manifestation of semantic change (dins Catalan Journal of Linguistics, 2015).

b) Lingüística diacrònica i variació lingüística: Presentational Sentences in Catalan Dialects (dins Catalan Working Papers in Linguistics, 1998); Ésser, estar i haver-hi en català antic. Estudi sintàctic i contrastiu (València /Barcelona, 2000); El verb haver-hi: evolució dels usos sintàctics (dins Estudis Romànics, 2001); Els auxiliars dels temps compostos en català medieval (dins Caplletra. Revista Internacional de Filologia, 2005); Usos sintàctics dels verbs copulatius en el Curial e Güelfa (dins Ferrando, A., Estudis lingüístics i culturals sobre Curial e Güelfa, Amsterdam, 2012); Aspectes sintàctics del Llibre dels Fets en el marc de la llengua medieval (dins Hauf, A., Aproximació crítica al Llibre dels Fets, València, 2012); Distribució sintàctica de parer, aparer i apparer en català antic (segles XIII-XVII) (dins eHumanista/IVITRA, 2013); El cambio semántico del verbo pegar en catalán (siglos XIII-XXI) (dins Zeitschrift für Romanische Philologie, 2016); Aproximació a la morfosintaxi dels quantificadors en el català del segle XVII (dins eHumanista /IVITRA, 2018).

c) Història social de la llengua: La qüestió lingüística en la premsa de Castelló de la Plana (1834-1938) (Castelló de la Plana, 1989); Reflexions al voltant de la proposta lingüística de Josep Nebot i Pérez (dins Caplletra. Revista Internacional de Filologia, 1992); La Gramàtica catalana. Curs mitjà (1918) de Pompeu Fabra (amb Maria-Rosa Lloret, dins Fabra, P., Obres completes, 2, Barcelona/València/Palma de Mallorca, 2006); Norma y variación lingüística: coincidencias y divergencias entre el español y el catalán (dins Normas. Revista de estudios lingüísticos hispánicos, 2013); Geosinonímia o preferència lèxica: entre la història i la consolidació d’un estàndard (Girona, 2016).

Rafael Roca és professor titular del Departament de Filologia Catalana, coordinador de mobilitat del Grau en Filologia Catalana i secretari de la Facultat de Filologia, Traducció i Comunicació de la Universitat de València. Així mateix, és membre de la Societat Verdaguer d’Estudis Literaris, de l’Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana, del Grup d’Estudis de la Literatura del Vuit-cents, de l'Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes, de l’Institut Superior d’Investigacions Científiques-IVITRA i membre corresponent de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona. Historiador de la literatura, ha centrat l’interés de les seues investigacions en l’estudi dels escriptors i les institucions del segle XIX. Entre els seus llibres, cal destacar: Escrits polítics (1866-1908) de Teodor Llorente (IAM, 2001), Teodor Llorente, el darrer patriarca (Bromera, 2004), Poesies valencianes de Constantí Llombart (AVL, 2006), Teodor Llorente, líder de la Renaixença valenciana (PUV, 2007) –premi Ferran Soldevila de Biografies i Investigacions Històriques (2006)–, La Renaixença i la Ruta del Cister (Cossetània, 2008), El valencianisme de la Renaixença (Bromera, 2011) –premi d’Assaig Mancomunitat de la Ribera Alta (2010)–, La Renaixença valenciana i el redescobriment del país. El Centre Excursionista de Lo Rat Penat (1880-1911) (Denes, 2011), Obra Valenciana Completa (AVL, 2013) de Teodor Llorente i El sol de nostra glòria (Institut Alacantí de Cultura Juan Gil Albert, 2018) –premi d’Assaig i Investigació Francesc Martínez i Martínez (2018). És també el secretari de redacció de les publicacions periòdiques especialitzades Scripta. Revista Internacional de Literatura i Cultura Medieval i Moderna, de la Universitat de València, i Revista Valenciana de Filologia, de la Institució Alfons el Magnànim-Centre Valencià d’Estudis i d’Investigació.

Josep Enric RUBIO ALBARRACÍN, llicenciat en Filologia Hispànica (1990) i en Filologia Catalana (1993) per la Universitat de València. Doctor en Filologia amb la tesi doctoral El llibre de contemplació en Déu de Ramon Llull (Els orígens de l'Art lul·liana) (1996), guardonada amb el "Premi Milà i Fontanals" de l'Institut d'Estudis Catalans. Premi extraordinari de llicenciatura i Premi extraordinaro de doctorat. La seua investigació se centra especialment en la gestació del mètode lul·lià de l'Art de trobar la veritat i en la seua presència en l'obra literària de Llull. Combina estudis sobre filosofia i teologia medieval en l'anàlisi de textos medievals com els sermons de sant Vicent Ferrer. En el camp de l'edició filològica ha editat l'Ars demonstrativa de Ramon Lull (ed. Brepols, Corpus Christianorum). Becat per la Fundació "Alexander von Humboldt" ha treballat com a investigador convidat en la Universitat de Freiburg in Breisgau (Alemanya). Profesor convidat de la "Càtedra Pierre Abélard" de filosofia medieval a la Universitat de la Sorbonne (París) l'any 2012. És membre de diversos comités editorials de publicacions científiques com ara les "Raimundi Lulli Opera Latina" (editorial Brepols), de la revista Studia Lulliana, o del "Patronat Ramon Llull" encarregat de l'edició crítica de les NEORL ("Nova Edició de les Obres de Ramon Llull"). És investigador Pirincipal del projecte de recerca competitiu finançat pel Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats "La cultura literaria medieval y moderna en la tradición manuscrita e impresa (VI)" (ref. FFI2017-83960-P). Ha ocupat els càrrecs acadèmics de Secretari del Departament de Filologia Catalana (1998-2002) i de Vicedegà d'Estudis de la Facultat de Filologia, Traducció i Comunicació (2006-2012).

Andreu Sentí és doctor internacional en Filologia Catalana per la Universitat d’Alacant (2013), amb premi extraordinari. Actualment, és professor titular de lingüística catalana al Departament de Filologia Catalana de la Universitat de València. Els seus interessos de recerca van des de la semàntica cognitiva, la lingüística històrica, la gramaticalització i la variació fins a l’aprenentatge de llengües. Ha publicat articles sobre semàntica, especialment sobre perífrasis verbals, construccions modals i evidencials en català i neologia, així com també ha participat en diversos congressos internacionals. Actualment coordina el Corpus Parlars, un corpus oral i informal per al català valencià (www.uv.es/corvalc). En la docència universitària ha impartit assignatures de lingüística catalana, lingüística aplicada, estil i escriptura i comunicació oral.