Manuel Asensi Pérez és catedràtic de Teoria de la Literatura i de la Literatura Comparada. Ha estat professor visitant en diferents universitats de EEUU, Latinoamérica i Europa. És especialiste en teoria de la literatura, les relacions entre cinema i literatura, i en el camp de la psicoanàlisi lacaniana. Entre el seus llibres més importants estàn Theoria de la lectura. Para una crítica paradójica (1987). Teoría literaria y deconstrucción (1992). Philippe Sollers, Tel Quel y la génesis del postestructuralismo francés (2004). Crítica y sabotaje (2013), llibre que inaugurà una nova modalitat crítica. Este llibre va meréixer monogràfics de revistes com Anthropos (2014), i Quaderns de Filologia (2021). El darrer llibre que ha publicat es Lacan para multitudes o por qué no se puede vivir sin Lacan (2023), llibre que va per la segón edició.

Verònica Zaragoza (Ondara, 1986) és llicenciada en Filologia Catalana per la Universitat de València i Doctora per la Universitat de Girona. És professora de Teoria de la Literatura i Estudis Culturals a la Universitat de València. Prèviament, ha estat investigadora postdoctoral a la Universidad Nacional de Educación a Distancia, on ha treballat en diferents projectes d'I+D del grup de BIESES dels quals encara participa. També ha estat investigadora predoctoral de la Universitat de Girona, en el grup de recerca NISE. LITERATURA CATALANA DE L'EDAT MODERNA on va realitzar una tesi sobre poesia d'autoria femenina als segles XVI-XVIII que li va fer merèixer el premi extraordinari de doctorat.  A més a més, ha estat investigadora visitant en la University of Oxford (2019) i en la Benemérita Universidad Autónoma de Puebla (Mèxic) (2014).

Ha centrat la seva carrera investigadora en la revisió del cànon de l'Edat Moderna a partir de la recuperació i interpretació de textos i gèneres literaris desconeguts d’autoria femenina. Destaquen les seves recerques en arxius de convents i monestirs femenins, d’on ha pogut rescatar obres i manuscrits inèdits, a partir dels quals ha pogut perfilar autories femenines i temàtiques literàries desconegudes. Altres aspectes sobre els quals s’ha interessat són la implicació de les dones en l'esfera festiva barroca, un tema que ha estudiat des de la interpretació dels certàmens poètics com a espais i mecanismes d’agència política femenina i resignificació cultural, o la relació d'algunes figures amb la inquisició per motius d’heterodòxia o falsa santedat. És autora de més d'una cinquantena de treballs i dels llibres Les dones Borja. Històries de poder i protagonisme ocult (editorial 3i4; IIEB, 2022), Encerradas. Mujer, escritura y reclusión (editorial Tirant Lo Blanch, 2022, coedició amb Purificació Mascarell) i  Fontanella polièdric: poesia barroca i transmissió (editorial IEC, 2019, coedició amb Pep Valsalobre).