Enric Burgos és llicenciat en Filosofia (1998) i en Comunicació Audiovisual (2002) per la Universitat de València i doctor en Ciències de la Comunicació per la Universitat Jaume I (2017). La seua tesi doctoral investiga l'escepticisme modern a través de l'estudi de Los idiotas de Lars von Trier (1998) i del projecte creatiu en el qual el film queda emmarcat. Ha sigut professor associat del Departament de Comunicació Audiovisual, Documentació i Història de l'Art de la Universitat Politècnica de València (2007-2020) i del Departament de Filosofia i Sociologia de la Universitat Jaume I (2010-2023). Des de 2020 forma part del Departament de Teories del Llenguatge i Ciències de la Comunicació de la Universitat de València. Ha participat en quatre projectes d'innovació docent i dos projectes internacionals d'investigació: “Audiovisual Expression, Non-Fiction Film and Cultural Background” (Tra Vinh University & Vietnamese Association of Community Colleges, Vietnam, 2010) i  “Transmídia Trânsito Carioca” (Colégio Pedro II - Rio de Janeiro, Brasil, 2015). Actualment és membre de l'equip del Projecte d'I+D+i "Fluxos de desinformació, polarització i crisi de la intermediació mediàtica". Els seus interessos d'investigació inclouen les desviacions del model hegemònic en cinema i sèries de televisió, el paper de la música en l'audiovisual, la recíproca exploració de la imatge en moviment i la filosofia o la mirada de la producció audiovisual contemporània cap a l'animalisme i el veg(etari)anisme. 

Marcos Centeno és professor de cinema i estudis japonesos al Departament de Teoria dels Llenguatges i Ciències de la Comunicació. Anteriorment fou director del Programa de Estudis Japonesos a Birkbeck, University of London, on va impartir mòduls relacionats amb el cinema japonés, societat contemporània i mitjans de comunicació, cinema i memòria, i literatura . Centeno es amés Research Associate del Japan Research Centre de SOAS (School of Oriental and African Studies), University of London. En aqueste universitat fou professor en Film Studies per al Departament del Japó i Corea, on va coordinar el máster Global Cinemas and the Transcultural i va impartir cursos de cinema japonés i cinemes del món.

Els seus principals interessos d'investigació giren entorn del cinema japonés, els cinemes mundials, documental i formats de no ficció, teoria del cinema, transnacionalitat, representació de minories, en particular el poble ainu, memòria i avantguardes de postguerra. El seu projecte actual Japanese Documentary Filmmaker Haneda Sumiko. Authorship and Gender Discourses  està patrocinat per Sasakawa Foundation, The Japan Foundation, Birkbeck Research Committee Strategic Funds, BIMI (Birkbeck Institute for Moving Images) i The Open City Documentary Film Festival London. Anteriorment, el seu projecte Japanese Transnational *Cinema (2018/19)  va ser finançat per les fundacions Sasakawa i Daiwa, Waseda i el Ministeri d'Educació del Japó. El seu llargmetratge documental, Ainu. Pathways to Memory (2014) va ser traduït a diversos idiomes (anglés, japonés, espanyol i italià) i va rebre diversos premis per festivals internacionals de cinema i altres institucions (com el Museo Nacional de Antropologia, CSIC y el Govern del Pais Basc).

 Anteriorment, va treballar com a realitzador de televisió després d'exercir tasques com a editor, titulador, tècnic de continuïtat i operador de càmera. Durant els seus estudis de doctorat, va ser becari d'investigació en la Universitat de València (2009-2013) i investigador associat en la Universitat de Waseda, Tòquio.

És membre del comité directiu del Birkbeck Institute for the Moving Image (BIMI), de l´Asociación de Estudios Japoneses en España (AEJE), coordinador de la secció de Visual Arts de la European Association for Japanese Studies (EAJS) i examinador extern a Oxford Brookes University (2021-25). Ha sigut professor convidat per Pittsburgh University (EUA), Ochanomizu University a Tòquio, Nanzan University a Nagoya, i ha desenvolupat presentacions per invitació en altres universitats de Latinoamerica, Europa i el Japó. També  ha sigut investigador visitant en Université Sorbonne Nouvelle Paris 3 i Goethe Universität Frankfurt. Es va llicenciar a la Universitat de València en 2006, on va rebre el Premi Extraordinari de Llicenciatura, després d'estudiar a Tòquio amb una beca de la Universitat de Waseda.

[Biografia, versió en valencià]

José Carlos Díaz Martí (Segòvia, 1964) és Llicenciat en Comunicació Audiovisual, Màster en Continguts i Formats Audiovisuals, Tècnic especialista en Imatge i So i Grau Superior en Fotografia Artística. Actualment és professor a la Universitat Jaume I de Castelló i a la Universitat de València.

Ha desenvolupat la seua activitat professional en l'àmbit de l'audiovisual com a productor executiu i productor de cinema i televisió. Ha dirigit sèries per a televisió i els documentals de creació “Los pastores del bosque foltante”, “La Caixa Negra”, "Benvingut, Mister Loach" i "Territori Boom, la defensa d'El Saler".

Després de 30 anys dedicat a la fotografia, va realitzar la seua primera exposició individual en 2015, ‘Onironautas’. ‘Idolatria’ és el seu projecte final de grau de Fotografia artística en la EASD de València i la seua primera obra en l'àmbit de la postfotografia. S'ha exposat en el Palau Quintanar de Segòvia, en la Fundació Mútua Llevant d'Alcoi, en la Universitat d'Alacant i en el Centre Comarcal d'Humanitats Sierra Nord a la Cabrera (Madrid). La seua obra “Adán i Eva en el Paradís” ha obtingut un Esment d'Honor III Biennal de les Arts Ciutat Vella Oberta 2017. Algunes de les seues obres s'exposen en el Museu del Corpus i en el de la Setmana Santa Marinera de València.

Vicente Fenoll és doctor en Comunicació (2015) per la Universitat de València, on exerceix com a professor al Departament de Teoria dels Llenguatges i Ciències de la Comunicació des del 2014. Té una àmplia experiència professional en informatius de televisió i en campanyes electorals. És membre dels grups de recerca MediaFlows (www.mediaflows.es) i DigiWorld (https://digidemo.ifkw.lmu.de/camfors). Els seus interessos de recerca són el populisme, els mitjans socials i la comunicació política. Ha estat investigador visitant a diverses universitats americanes i europees. És autor de nombrosos capítols de llibres i articles a diverses revistes científiques i és coeditor del llibre Campaigning on Facebook: Digital Communication Strategies in Europe (2021, Palgrave Macmillan).

Llicenciat en Comunicació Audiovisual (UV, 2005) i Periodisme (UV, 2007). Doctor en Comunicació (UV, 2016) amb Premi Extraordinari.

Professor Ajudant Doctor en el Departament de Teories dels Llenguatges i Ciències de la Comunicació, amb docència en el Grau de Comunicació Audiovisual, en el Màster Universitari en Continguts i Formats Audiovisuals, i en el Màster Universitari en Nous Periodismes, Comunicació Política i Societat del Coneixement.

Coordinador de la unitat docent de Comunicació Audiovisual i Publicitat, i del Grau en Comunicació Audiovisual.

Membre del grup interuniversitari de R+D Mediaflows.

Principals línies d'investigació: comunicació política, estructura de la comunicació, desinformació i nous mitjans audiovisuals i/o multimèdia.

Articles:

• Gamir-Ríos, J., Cano-Orón, L., & García-Casas, D. (2024). Twitch’s Second Phase of Development: Analyzing Streamer Profiles and Content Trends That Boost Its Evolution into a Mass Media. Games and Culture, 0(0). https://doi.org/10.1177/15554120241257030 
• Lava-Santos, D., Gamir-Ríos, J., & Llorca-Abad, G. (2023). Crude, anonymous, partisan, sectorial and anti-elitist: Electoral disinformation in Spain (2019-2022). Profesional de la Información, 32(5), e320506. https://doi.org/10.3145/epi.2023.sep.06
• Estrada-Garcia, S., & Gamir-Ríos, J. (2023). Soft news in original videos. Adaptation to TikTok of the main Spanish online media. Profesional de la Información, 32(2), e320222. https://doi.org/10.3145/epi.2023.mar.22
• Malquín-Robles, A., & Gamir-Ríos, J. (2023). Desinformación y sexismo digital. El feminismo y su agenda como objeto de engaño en español. ICONO 14. Revista Científica de Comunicación y Tecnologías Emergentes, 21(1). https://doi.org/10.7195/ri14.v21i1.1963
• Llorca-Abad, G., & Gamir Ríos, J. (2023). La sociedad de las turbas, la sociedad de la incomunicación. InMediaciones de la Comunicación, 18(1), 43-65. https://doi.org/10.18861/ic.2023.18.1.3303
• Gamir-Ríos, J., & Lava-Santos, D. (2022). Desinformación sobre historia, memoria democrática y simbología del Estado en redes sociales. Estudio de los bulos desmentidos por los fact-checkers españoles. Estudios sobre el Mensaje Periodístico, 28(4), 777-788. https://dx.doi.org/10.5209/esmp.82846
• Gamir-Ríos, J. & Ibáñez-Cuquerella, M. (2022). Fascist Heroes’ vs. progressive policies and political correctness. Agenda and framing of the Spanish Alt-lite micro-celebrities on YouTube. Catalan Journal of Communication and Cultural Studies, 14(2), 189-206. https://doi.org/10.1386/cjcs_00068_1
• Gamir-Ríos, J. & Cano-Orón, L. (2022). Characteristics of the Spanish podcast sphere. Between democratization and commercial logic. Profesional de la Información, 31(5), e310505. https://doi.org/10.3145/epi.2022.sep.05 
• Tarullo, R. & Gamir-Ríos, J. (2022). Evolución de la desinformación sobre COVID-19 en Argentina a través de los desmentidos del verificador Chequeado. Cuadernos del Centro de Estudios en Diseño y Comunicación, (161), 57-72. https://doi.org/10.18682/cdc.vi161.6978
• Gamir-Ríos, J., Cano-Orón, L., & Baviera, T. (2022). Análisis del aumento de seguidores y de la presencia multiplataforma de la clase política en Facebook, Twitter e Instagram en campañas electorales (2011-2019). Fonseca, Journal of Communication, (24), 211–231. https://doi.org/10.14201/fjc.28295  
• Tarullo, R. & Gamir-Ríos, J. (2022). Asustar para desestabilizar: desinformación sobre la COVID-19 en Argentina y España. Cuadernos.info, (52), 47–68. https://doi.org/10.7764/cdi.52.42915  
• Gamir-Ríos, J. & Tarullo, R. (2022). Características de la desinformación en redes sociales. Estudio comparado de los engaños desmentidos en Argentina y España durante 2020. Contratexto, (37), 201-226. https://doi.org/10.26439/contratexto2022.n037.5343
• Gamir-Ríos, J. & Sánchez-Castillo, S. (2022). The political irruption of short video: Is TikTok a new window for Spanish parties? Communication & Society, 35(2), 37-52. https://doi.org/10.15581/003.35.2.37-52
• Gamir-Ríos, J., Cano-Orón, L., Fenoll, V., & Iranzo-Cabrera, M. (2022). Evolución de la comunicación política digital (2011-2019): Ocaso de los blogs, declive de Facebook, generalización de Twitter y popularización de Instagram. Observatorio (OBS*) Journal, 16(1), 90-115. https://doi.org/10.15847/obsOBS16120221879
• Gamir-Ríos, J., Cano-Orón, L., & Lava-Santos, D. (2022). De la localización a la movilización. Evolución del uso electoral de Instagram en España de 2015 a 2019. Revista de Comunicación, 21(1), 159–179. https://doi.org/10.26441/RC21.1-2022-A8
• Gamir-Ríos, J., Pop, A.-I., López-García, G., Llorca-Abad, G., & Fenoll, V. (2022). Unidireccionalidad, promoción partidista y polarización. Actividad en Twitter de los candidatos a la presidencia del Gobierno de España en las elecciones generales de 2019. Profesional de la Información, 31(2). https://doi.org/10.3145/epi.2022.mar.03
• Gamir-Ríos, J. & Tarullo, R. (2022). Predominio de las cheapfakes en redes sociales. Complejidad técnica y funciones textuales de la desinformación desmentida en Argentina durante 2020. AdComunica, (23), 97-118. https://doi.org/10.6035/adcomunica.6299
• Gamir-Ríos, J., Tarullo, R., & Ibáñez-Cuquerella, M. (2021). Multimodal disinformation about the otherness on the internet: The spread of racist, xenophobic and Islamophobic fake news in 2020. Anàlisi: Quaderns de comunicació i cultura, (64), 49-64. https://doi.org/10.5565/rev/analisi.3398  
• Gamir-Ríos, J. (2021). El uso político de Facebook en la campaña de las Elecciones Locales de 2015 en la ciudad de València. Revista Dígitos, (7), 211-227. http://dx.doi.org/10.7203/rd.v1i7.218
• Gamir-Ríos, J. (2020). La transmisión digital de las agendas políticas en las Elecciones Locales de 2015 de la ciudad de Valencia. Revista de Comunicación Política, (2), 55−79. https://doi.org/10.29105/rcp2-3  
• Gamir-Ríos, J. (2019). El uso político de Twitter en la campaña de las Elecciones Locales de 2015 en la ciudad de València. Miguel Hernández Communication Journal, (11), 35-54. https://doi.org/10.21134/mhcj.v11i0.329
• Gamir-Ríos, J. (2016). Blogs, Facebook y Twitter en las Elecciones Generales de 2011: Estudio cuantitativo del uso de la web 2.0 por parte de los cabezas de lista del PP y del PSOE. Revista Dígitos, (2), 101-120. https://revistadigitos.com/index.php/digitos/article/view/53
• López-García, G., Gamir-Ríos, J., García-Ull, F. J., Llorca-Abad, G., Cano-Orón, L., & González-Esteban, J. L. (2015). El debate sobre Europa en Twitter: Discursos y estrategias de los candidatos de las elecciones al Parlamento Europeo de 2014 en España. Revista de Estudios Políticos, (170), 213-246. http://dx.doi.org/10.18042/cepc/rep.170.07
• Valera-Ordaz, L., Gamir-Ríos, J., & López-García, G. (2015). La blogosfera política española en las Elecciones Generales 2011: Una comparación entre blogs de candidatos, periodistas y ciudadanos. Doxa Comunicación, (21), 79-11. https://revistascientificas.uspceu.com/doxacomunicacion/article/view/771
• Gamir-Ríos, J. (2006). Poder político y estructura mediática: La comunicación en la Comunidad Valenciana durante la presidencia de Eduardo Zaplana (1995-2002). Aposta Digital, (23). http://www.apostadigital.com/revistav3/hemeroteca/gamir.pdf

Llibres:

• López-García, G., Gamir Ríos, J., & Valera Ordaz, L. (2018). Comunicación política: teorías y enfoques. Editorial Síntesis.

Capítols:

• Gamir-Ríos, J., & Tarullo, R. (2023). Conspiranoia y negacionismo, síntomas de la infodemia. En A. Carratalà, M. Iranzo-Cabrera & G. López-García (eds.), De la desinformación a la conspiración: política y comunicación ante un escenario mediático híbrido (pp. 217-235). Tirant Humanidades.
• Fenoll, V., & Gamir-Ríos, J. (2023). Mentiras, ideología y medios sociales. Topografía de la desinformación en la comunicación política digital. En G. López-García (ed.), Ecología de la desinformación y su impacto en el espacio público (pp. 137-155). Peter Lang. https://doi.org/10.3726/b20308
• López-García, G., Llorca-Abad, G., Fenoll, V., Pop, A. I., & Gamir-Ríos, J. (2022). Europe and Euroscepticism on Twitter During the 2019 European Parliament Elections: An Analysis of the Spanish Candidates. En D. Palau-Sampio, G. López-García, & L. Iannelli (eds.), Contemporary Politics, Communication, and the Impact on Democracy (pp. 171-185). IGI Global. https://doi.org/10.4018/978-1-7998-8057-8.ch010
• López-García, G., Fenoll, V., Llorca-Abad, G., Gamir-Ríos, J., & Pop, A. I. (2021). Los debates de las elecciones generales de abril y noviembre de 2019: Discursos políticos y mediáticos. En G. López-García & E. Campos-Domínguez, Redes en campaña: Liderazgos y mensajes en las elecciones de 2019 (pp. 41-60). Comunicación Social.
• Gamir-Ríos, J., Fenoll, V., & Iranzo-Cabrera, M. (2021). Las cifras de la cibercampaña de las Elecciones Generales de abril de 2019. En G. López-García & E. Campos-Domínguez, Redes en campaña: Liderazgos y mensajes en las elecciones de 2019 (pp. 83-104). Comunicación Social.
• Calvo, D., Cano-Orón, L., Llorca-Abad, G., & Gamir-Ríos, J. (2021). La campaña subterránea: Sesgos informativos y noticias falsas. En G. López-García & E. Campos-Domínguez, Redes en campaña: Liderazgos y mensajes en las elecciones de 2019 (pp. 105-122). Comunicación Social.
• Gamir-Ríos, J. (2019). Los medios valencianos en el contexto español. En G. López-García (ed.), La comunicación en la Comunitat Valenciana (2010-2018): Crisis y cambio (pp. 47-66). Institució Alfons el Magnànim.
• Gamir-Ríos, J., Cano-Orón, L., & Calvo, D. (2017). La campaña electoral de 2015 en cifras: La presencia en la blogosfera, Facebook y Twitter de los cabezas de lista provinciales de PP, PSOE, Podemos y Ciudadanos. En G. López-García & L. Valera-Ordaz (eds.), Pantallas electorales: El discurso de partidos, medios y ciudadanos en la campaña de 2015 (pp. 41-58). Editorial UOC.
• López-García, G. & Gamir-Ríos, J. (2011). Los medios españoles en la campaña de 2008. En G. López-García (ed.), Política binaria y SPAM electoral. Elecciones Generales 2008: nuevas herramientas, viejas actitudes. (pp. 89-114). Tirant lo Blanch.
• Bernardo-Paniagua, J. M., Gamir-Ríos, J., & Martínez-Sanchis, F. (2010). La comunicación en la Comunidad Valenciana y su contexto. En G. López-García (ed.), El ecosistema comunicativo valenciano: Características y tendencias de la primera década del siglo XXI (pp. 35-54). Tirant lo Blanch.

Silvia Guillamón Carrasco és Doctora en Comunicació Audiovisual (Premi Extraordinari, 2014), llicenciada en Comunicació audiovisual i en Filologia Hispànica i Màster en Ciències dels Llenguatges i Relacions Humanes. Professora Titular de Comunicació Audiovisual a la Universitat de València, és IP del projecte I+D+i "Representacions de gènere al cinema espanyol del segle XXI. Imaginari fílmic i discursos socials" (GV/2021/086), financiat per la Conselleria d’Innovació, Universitats, Ciència i Societat Digital.. Ha estat docent a la Universitat Internacional Valenciana i a la Universitat de Buenos Aires (Argentina) i investigadora convidada a UCSC (University of California, Santa Cruz), UMASS (University of Massachusetts, Amherst) ia la Università di Bologna (Itàlia). La seva recerca està centrada en la intersecció entre semiòtica, feminisme, teoria de gènere i cinema espanyol.

Entre els articles publicats en els darrers anys cal destacar: (2020) “Haptic Visuality and Film Narration. Mapping New Women’s Cinema in Spain”, Communication & Society, Vol. 33(3); Guillamón Carrasco, S. y Belmonte Arocha, J. (2020) “Sexualidad, política del cuerpo y función socioeducativa del cine en Touch Me Not (Adina Pintilie, 2018)”, Fotocinema. Revista científica de cine y fotografía, Nº 21; Guillamón Carrasco, S. y Belmonte Arocha, J. (2020) “Figuraciones de lo siniestro en Parents (Bob Balaban, 1989)”, Tropelías. Revista de teoría de la literatura y literatura comparada, Nº 34; (2018) “El monstruo femenino. Lo siniestro y la construcción de lo materno en Furtivos, Fonseca. Journal of Communication, nº 17; (2017) “Gender Discourse & National Reconstruction. The Narrative of Historic Debt in Raza”, Communication & Society, 30 (2); (2017) “La representación de la femme fatale en el universo narrativo de Muerte de un ciclista (Juan Antonio Bardem, 1955)”, Área Abierta. Revista de comunicación audiovisual y publicitaria, Vol. 17 (3); (2016) “The Doll in the Imaginary of the Late Francoist Period: an Analisys of No es bueno que el hombre esté solo”, L’Atalante. Revista de estudios cinematográficos, nº 21.

Vicedegà de Comunicació i innovació a la Facultat de Filologia, Trad. i Comunicació. Llicenciat en Filologia Hispànica (Literatura Espanyola) i Comunicació Audiovisual, així com doctor Cum Laude amb Premi Extraordinari per la Universitat de València. Professor Titular del departament de Teoria dels Llenguatges i de la Comunicació de la UV. També ha impartit docència en diferents graus i postgraus relacionats amb l'audiovisual en Universitats, com la Jaume I de Castelló (UJI), la Cardenal Herrera (CEU), la Univ. Oberta de Catalunya o la University of Virginia (EUA).
Ha sigut investigador i professor visitant en altres universitats com la Vrije Universiteit Brussel (Bèlgica) amb beca BEST, l'Alma Mater Studiorum Università di Bologna (Itàlia) amb beca Castillejo, la Hebrew University of Jerusalem (Israel) o la de Roehampton a Londres i la de Glasgow (UK). Ha exercit així mateix com a periodista, realitzador, editor i presentador d'informatius durant 25 anys en diferents mitjans audiovisuals, com a Antena 3 Televisió, Canal 9 RTVV o À Punt.
La seua línia d'investigació se centra en les diferents possibilitats del podcast al panorama comunicatiu, a la radiotelevisió pública, especialment en la protecció dels informatius dins de l'entorn europeu, en les noves possibilitats que obrin en aquest camp les tecnologies multiplataforma i transmèdia, i les implicacions comunicatives relacionades amb la memòria democràtica.

Antonio Méndez Rubio (1967) és Doctor i Professor Titular de Comunicació Audiovisual a la Universitat de València des de 1999. Les seus principals línies d´investigació són la teoría crítica, cultura popular i comunicació musical. Autor de nombrosos articles i treballs en revistes especialitzades, monografies i llibres de caràcter col.lectiu. Professor invitat i visitant en diverses universitats tant nacionals com ara internacionals. Ha publicat els manuals de referència Perspectivas sobre comunicación y sociedad (2008) i Comunicación musical y cultura popular (2016). El seus llibres d´assaig més recents sobre crítica cultural són Abordajes (2019), Fascismo de Baja Intensidad (2021) i La escucha actual (2022).

Llicenciat en Ciències de la Informació per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i doctor en Comunicació Audiovisual per la Universitat de València (UVEG)-(Premi extraordinari de doctorat, 2006). Actualment professor titular de Comunicació Audiovisual i Publicitat de la Universitat de València des de 2012. Amb anterioritat, professor asociat de la mateixa titulació entre 1995 y 2012. Imparteix les assignatures de "Ideació i producció televisiva" y "El reportatge televisiu". També imparteix docència en el Màster de Producció de Continguts i Formats Audiovisuals de la UV. Des de 2010 és docent del mòdul de televisió en el Postgrado de Periodismo científico de la UNED i del Máster en Comunicación Corporativa Integral de la Universitat Ramon Llull des de 2017.

A més, periodista-redactor de plantilla en l'àrea d'informatius de la Ràdio-Televisió Pública Valenciana-Canal 9 durant els anys 1993-2012, amb realització de treballs de redacció, edició, guió i producció de notícies, reportatges i documentals, com també en producció de programes de debat i en  programació de documentals. Anteriorment, realització de diferents activitats en premsa (La Vanguardia, El Temps, Mediterráneo-delegación Valencia) i ràdio (Ràdio 9). Corresponsal també a València dels diaris El Observador de la actualidad, Diari de Barcelona i El Mundo-secció cultura.

Les seues principals línies d'investigació se centren en l'anàlisi dels discursos mediàticos, amb especial incidència en el discurs d'opinió en premsa, l'anàlisi de la producció audiovisual i el discurs polític a les xarxes. Els resultats d'aquests treballs estan publicats en Quaderns de Filologia, Revista Latina de Comunicación Social, Quaderns del CAC, Zeitschrift für Katalanistik, Comunicació, Mètode, Afers, Cultura, lenguaje y representación, Zer, Cuadernos.Info, Revista de investigación lingüística, entre altres. És autor, a més, dels llibres Martí Domínguez i Barberà: la passió per la paraula (2004), El solc de l’escriptura: anàlisi del discurs periodístic de Martí Domínguez Barberà (2011), i co-autor de Las comisiones parlamentarias de investigación: “El accidente de la Línea 1” (2019). També és autor de diversos capítuls de llibres publicats, entre altres editorials, en Tirant Lo Blanch, Gedisa, Thomson-Reuters Aranzadi, Biblioteca Nueva, Comunicación Social, Nau Llibres y PUV, i co-editor dels volums Mutaciones discursivas en el siglo XXI: la política en los medios y las redes (2019), Notes d’un desficiós (2017), Ser Joan Fuster; 33 visions sobre l’escriptor (2008), El debate sobre la cultura de la imagen (2003) y Justicia y representación mediática (2001).

Ha participat en diversos projectes de recerca finançats relacionats amb l'agenda temàtica dels mitjans, el tractament mediàtic de la violència de gènere, la regulació de l'audiovisual i el discurs polític a través de les xarxes socials, a més d'altres projectes d'innovació educativa.

La tasca de recerca ha estat reconeguda pel CNEAI amb dos sexennis. També ha realitzat estades a la Universitat Autònoma de Barcelona (2013) i a l'Institut de Journalisme de Bordeaux Aquitaine (2018).

Vanessa Roger Monzó és doctora en Comunicació Audiovisual (2010) per la Universitat Politècnica de València. Llicenciada en Ciències de la Informació -branca Imatge Visual i Auditiva– (2000), amb la qualificació final de Premi Extraordinari; en Periodisme (2005) i en Publicitat i Relacions Públiques (2015). Durant més de 20 anys ha desenvolupat la seua activitat professional en diversos mitjans de comunicació i com a consultora en l'àrea de màrqueting i comunicació. RTVV (2000-2014) concentra la major part de la seua experiència professional en espais informatius, programes i retransmissions. La seua labor docent es va iniciar en 2008 al campus de València de ESIC Business & Màrqueting School en les àrees de Grau i Postgrau. Posteriorment, també va exercir les funcions de Responsable de Relacions amb Mitjans de comunicació, diversos càrrecs de gestió acadèmica i va ser IP del grup d'investigació Societat, Economia Digital i Desenvolupament Sostenible (SEDDeS). Al llarg de huit anys va impartir classes en les àrees de Grau i Postgrau de la Universitat Politècnica de València, participant en projectes docents, així com en activitats de transferència de prestació de servicis (article 83, LOU). Les seues línies d'investigació se centren en l'anàlisi del discurs social en els mitjans, el desenvolupament sostenible i l'impacte de la Intel·ligència Artificial en la comunicació i en l'educació superior. Des de 2015 forma part de l'equip  d'investigació ScienceFlows, participant en diversos projectes nacionals (I+D+i ESTENAS i ESMODA ECO), així com el projecte europeu COALESCE. Actualment, és professora i investigadora a la Universitat de València, on coordina el PIEE 2736018 IAcom (Intel·ligència Artificial en Comunicació). Ha realitzat estades com a investigadora visitant en la Universidade da Beira Interior sobre la IA en l'educació superior. En 2020 va obtindre el reconeixement com Fellow de l'Acadèmia d'Educació Superior (FHEA) i posseïx un sexenni d'investigació.

El professor Dr. Sebastián Sánchez-Castillo. és doctor en Ciències de la Comunicació per la Universitat de València, d'on actualment és Professor Titular en el departament de Teoria dels Llenguatges i Ciències de la Comunicació. Llicenciat en Comunicació Audiovisual i en Història de l'Art.

Està en disposició de dirigir Tesis Doctorals sobre Comunicació Audiovisual.

Entre les seues línies d'investigació destaca:

•           La realització audiovisual i els nous formats

•           L'estudi dels discursos socials i els fluxos d'informació de la discapacitat en els mitjans de comunicació digitals.

•           L'anàlisi de les publicacions audiovisuals sobre comunicació política.

•           Línies d'investigació sobre Transmèdia, estructura del sistema audiovisual, realització televisiva, mitjans de comunicació, etc.

Aquesta especialitzat en els processos estadístics en la investigació en comunicació (bivariats, anàlisi bivariada, regressions, metaanálisis, etc)

És Investigador Principal del Projecte d'I+D “Identificació de les necessitats sociosanitàries de pacients amb malalties rares: processament del flux comunicatiu en xarxes socials”, projecte finançat per la Conselleria d'Educació, Universitats i Ocupació de la Generalitat Valenciana. (CIAICO/2022/188).

Ha publicat més de 130 publicacions en revistes nacionals i internacionals, de les quals 30 articles estan indexats el Q1 del JCR i SJR. Té dos sexennis d'investigació CNEAI i tres quinquennis d'investigació reconeguts. Coordinador d'un Grup d'Innovació Docent Consolidat en la UV. Premi nacional d'investigació en la Universitat CEU Sant Pau.

Ha realitzat estades d'investigació en University of Kent (UK); Glasgow Caledonian University (Scotland, UK); Universitat Austral (Buenos Aires, l'Argentina); Universitat del Maule (Talca, Xile), entre altres.

sebastian.sanchez@uv.es