Logo de la Universitat de València Logo Departament de Teoria dels Llenguatges i Ciències de la Comunicació Logo del portal

Foto Nom i cognoms Adreça + info Biografia
BURGOS RAMIREZ, ENRIC ANTONI

BURGOS RAMIREZ, ENRIC ANTONI

PDI-Associat/Da Universitari/A
Biografia
 

Enric Burgos és llicenciat en Filosofia (1998) i en Comunicació Audiovisual (2002) per la Universitat de València i doctor en Ciències de la Comunicació per la Universitat Jaume I (2017). La seua tesi doctoral investiga l'escepticisme modern a través de l'estudi de Los idiotas de Lars von Trier (1998) i del projecte creatiu en el qual el film queda emmarcat. Ha sigut professor associat del Departament de Comunicació Audiovisual, Documentació i Història de l'Art de la Universitat Politècnica de València (2007-2020). Actualment, és professor associat del Departament de Filosofia i Sociologia (UJI) des de 2010 així com del Departament de Teories del Llenguatge i Ciències de la Comunicació (UV) des de 2020. Els seus interessos d'investigació inclouen les desviacions del model hegemònic en cinema i sèries de televisió, la recíproca exploració de la imatge en moviment i la filosofia i el pensament de Stanley Cavell. Entre les seues últimes publicacions figuren:

Articles:

Burgos, Enric (2021). La reivindicación de la corporeidad como transgresión en Los idiotas. Área Abierta, 21(1), 77-92.

Burgos, Enric (2021). We Will Not Recover from Scepticism unless We Aim to the Existential: Emotional Engagement and Popular Music in The Leftovers. Cinema: Journal of Philosophy and the Moving Image, 13, 41-60.

Burgos, Enric (2020). Stanley Cavell y el círculo escéptico del medio cinematográfico. Revista De Filosofía, 37(95), 123-138.

Burgos, Enric (2018). Pi, fe en el caos o cómo suenan las fisuras del orden.

Cuadernos de Etnomusicología, 11, 189-202.

Burgos, Enric (2018). Hacia otras geografías fílmicas. De lo audiovisual como fuente y como recurso didáctico. Giramundo. Revista de Geografia do Colégio Pedro II, 3 (6), 19-29.

Burgos, Enric (2015). Rescuing the Last Grains of Truth: On Metacinematic Elements in The Idiots. L’Atalante. Revista de estudios cinematográficos, 20, 101-108.

 

Llibres:

Burgos, Enric (2021). Guía para ver y analizar Los idiotas. Nau Llibres.

 

Capítols:

Burgos, Enric (2021). Una videodansa es defineix pel seu èmfasi en el cos: Dogma Dance i la seua defensa de la hibridesa de la videodansa. En B. Payri (ed.), Videodance Studies. Analysis and Evolution of Videodance (pp. 59-74). Editorial Universitat Politècnica de València.

Burgos, Enric (2016). Sombras y luces de la interculturalidad en el cine. Sobre la dificultad de afrontar el diálogo intercultural entre modelos cinematográficos. En S. París & I. Comins (eds.), La interculturalidad en diálogo: estudios filosóficos (pp. 207-216). Thémata Editorial.

Burgos, Enric (2015). Explorando otra manera cinematográfica de abordar el perfeccionismo moral de Stanley Cavell. En C. Ortega, A. Richart, V. Páramo & C. Ruiz (eds.), El mejoramiento humano: avances, investigaciones y reflexiones éticas y políticas (pp. 362-370). Comares.

Burgos, Enric (2015). En torno a la aportación filosófica de un cine no domesticado. En REF, Los retos de la filosofía en el siglo XXI, Vol. 3 (pp. 37-48). Publicacions de la Universitat de València (PUV).

Burgos Enric (2014). De la ciencia al arte. Fotografía, cinematógrafo e historia. En B. De las Heras (ed.), El fotógrafo como testigo de la historia. Su retrato en la pantalla (pp.37-67). Ocho y medio.

CABRERA GARCIA-OCHOA, YOLANDA

CABRERA GARCIA-OCHOA, YOLANDA

PDI-Prof. Permanent Laboral Ppl
Coordinador/a Curs

Despacho S08

(9639) 83029

yolanda.cabrera@uv.es

Biografia
 

Doctora i Llicenciada en Comunicació Audiovisual per la Universitat de València. Ha desenrotllat la seua activitat professional en televisió, ràdio i agències de publicitat per a diferents empreses. I ha desenrotllat la seua vida laboral en les àrees de producció i realització. Posseïx àmplia experiència docent i de gestió en l'àmbit universitari. En la seua activitat científica destaca la participació en 5 projectes d'Investigació del Ministeri d'Economia, Indústria i Competitivitat, un projecte Europeu i 5 projectes interns de distintes universitats. La seua producció científica i línies d'investigació abordats se centren en qüestions de gènere, estereotips, publicitat, comunicació científica e innovació educativa. En l'actualitat és docent en la Universitat de València en el màster Universitari en Continguts i Formats Audiovisuals i en el Grau de Comunicació Audiovisual on desde 2020 és la coordinadora de las pràctiques externes.  A més compagina esta activitat docent amb el desenrotllament de projectes audiovisuals i producció en rodatjes publicitaris.

CENTENO MARTIN, MARCOS PABLO

CENTENO MARTIN, MARCOS PABLO

PDI-Ajudant Doctor/A

Lecturer in Audiovisual Communication and Japanese Studies. Faculty of Philology, Translation and Communication. Office 37, Av Blasco Ibáñez, 32, 5th Floor 46010 València

marcos.centeno@uv.es

Biografia
 

Marcos Centeno és professor al Departament de Teoria dels Llenguatges i Ciències de la Comunicació y honorary research fellow en el Department of Languages, Cultures and Linguistics  de Birkbeck, University of London, on fou director del Programa de Estudis Japonesos i va impartir mòduls relacionats amb el cinema japonés, societat contemporània i mitjans de comunicació d'Asia Oriental, cinema i memòria, i literatura comparada. Centeno es amés Research Associate del Japan Research Centre de SOAS (School of Oriental and African Studies), University of London. En aqueste universitat fou professor en Film Studies per al Departament del Japó i Corea, on va coordinar el máster Global Cinemas and the Transcultural i va impartir cursos de cinema japonés i cinemes del món.

Els seus principals interessos d'investigació giren entorn del cinema japonés, els cinemes mundials, documental i formats de no ficció, teoria del cinema, transnacionalitat, representació de minories, en particular el poble ainu, memòria i avantguardes de postguerra. El seu projecte actual Japanese Documentary Filmmaker Haneda Sumiko. Authorship and Gender Discourses  està patrocinat per Sasakawa Foundation, The Japan Foundation, Birkbeck Research Committee Strategic Funds, BIMI (Birkbeck Institute for Moving Images) i The Open City Documentary Film Festival London. Anteriorment, el seu projecte Japanese Transnational *Cinema (2018/19)  va ser finançat per les fundacions Sasakawa i Daiwa, Waseda i el Ministeri d'Educació del Japó. El seu llargmetratge documental, Ainu. Pathways to Memory (2014) va ser traduït a diversos idiomes (anglés, japonés, espanyol i italià) i va rebre diversos premis per festivals internacionals de cinema i altres institucions (com el Museo Nacional de Antropologia, CSIC y el Govern del Pais Basc).

 Anteriorment, va treballar com a realitzador de televisió després d'exercir tasques com a editor, titulador, tècnic de continuïtat i operador de càmera. Durant els seus estudis de doctorat, va ser becari d'investigació en la Universitat de València (2009-2013) i investigador associat en la Universitat de Waseda, Tòquio.

És membre del comité directiu del Birkbeck Institute for the Moving Image (BIMI), de l´Asociación de Estudios Japoneses en España (AEJE), coordinador de la secció de Visual Arts de la European Association for Japanese Studies (EAJS) i examinador extern a Oxford Brookes University (2021-25). Ha sigut professor convidat per Pittsburgh University (EUA), Ochanomizu University a Tòquio, Nanzan University a Nagoya, i ha desenvolupat presentacions per invitació en altres universitats de Latinoamerica, Europa i el Japó. També  ha sigut investigador visitant en Université Sorbonne Nouvelle Paris 3 i Goethe Universität Frankfurt. Es va llicenciar a la Universitat de València en 2006, on va rebre el Premi Extraordinari de Llicenciatura, després d'estudiar a Tòquio amb una beca de la Universitat de Waseda.

CIVERA JORGE, MIRIAM

CIVERA JORGE, MIRIAM

PDI-Associat/Da Universitari/A
COLAIZZI -, GIULIANA

COLAIZZI -, GIULIANA

PDI-Catedratic/a d'Universitat

Facultad de Filología, Traducción y Comunicación Avda. Blasco Ibáñez, 32 Valencia 46010

(9638) 64285

giuliana.colaizzi@uv.es

Biografia
 

[Biografia, versió en valencià]

FUENTE SOLER, MANUEL DE LA

FUENTE SOLER, MANUEL DE LA

PDI-Titular d'Universitat
Cap de Seccio-Servei
Cap d'Iniciatives d'Aula de Cinema i Musiques Urbanes
DIAZ MARTI, JOSE CARLOS

DIAZ MARTI, JOSE CARLOS

PDI-Associat/Da Universitari/A
EL KETITI YAHMEDI, AOUATEF

EL KETITI YAHMEDI, AOUATEF

PDI-Prof. Permanent Laboral Ppl
Biografia
 

Awatef Ketiti Yahmedi és Doctora en comunicació audiovisual amb especialitat en gènere per la Universitat de València. Llicenciada en Periodisme i Ciències de la Comunicació per l’Université de Tunis, postgraduada en el programa Dona i Desenrotllament per l'Institut d'Estudis de la Dona de la Universitat de València. Actualment és professora de comunicació audiovisual de la Universitat de Valènica. Ha sigut professora invitada en sis edicions de la Càtedra del Mediterrani del Patronat Sud/nord de la Universitat de València des de l'any 2000, professora col·laboradora en la universitat d'Alacant des de l'any 2005 a l'any 2008 i ha realitzat diverses estades d'investigació i de docència en International Developpement Research Center a Canadà (2001) , l'Institut of Global Studies en Ginebra, Suïssa (2004) , la Universitat de Valdivia, Xile (2015) , La Pontifícia Universitat Catòlica de Perú, PUCP (2016) i l’Institut de Presse et des Sciences de l’Information de Tunis (2021).

Les seues línies d'investigació se centren en la comunicació i els estudis de gènere, la representació, la interculturalitat i el cine. Ha obtingut el premi Manuel Castillo d'Investigació de l'any 2013 de la Fundació General de la Universitat de València.

Ha sigut investigadora principal del projecte “Movimientos socials i societat civil en el Nord d'África després de les revoluciones”(2013), finançat per l'Agència Espanyola de Per a la Cooperació Internacional i el Desenrotllament (AECID). Ha participat com a investigadora en tres projectes europeus    

“Narrativas culturals de la Crisi i Renovación” Projecte Europeu (H2020-MSCA-RISE-2014). Accions Marie Sk?odowska-Curie; “Archives in Transition: Collective Memories and Subaltern Uses Acrònim: rans.Arch (Codi: 8772299, Horizon 2020 / MSCA-RISE); “ Trans-making. Art, Culture, Economy to democratize society (C.1/2017-12/2020 Horizon 2020 / MSCA-RISE)”. Ha sigut membre de l'equip d'investigació dels projectes nacionals d'investigació: “Interculturalidad, Biopolítica i Tecnologies de género (2017-2019), dirigit per la Dra. Giulia Colaizzi i “Terrorismo i cine de ficció: d'una perspectiva històrica a la problemátic global (2102-2013", dirigit per Manuel de la Fuente.

 Algunes Publicacions:

(2020) Colonialidad de la mirada y crísis del orden visual en el Islam, Filosofi(e)Semiotiche, Vol. 7, N. 2, 2020 ISSN 2531-9434; (2019) "Tiranía de la imagen  y crisis del sujeto en la sociedad del espectáculo" en De la Fuente, M. (ed.) Cine, imagen y representación en Guy Debord. Valencia: Tirant Lo Blanch; (2018)  "Feminismo, identidad y religión en el Mundo Árabe",  Clepsydra. Revista Internacional de Estudios de Género y Teoría Feminista, Vol 17, pp 65-82; (2016) "Body, Gender, and Power in the Arab World". Al-Raida Journal,VOl. 139-150 pp. 8-19; (2015)  Cuerpos sin rostros, mujeres árabes en la economía de la guerra global, En   Quesada, F. (Ed.), Guerra, imaginario y género: cuerpos, territorio y conexiones (pp.36-55). Madrid:  Biblioteca Nueva; (2015) "Género y revolución en el Mundo Árabe". Revista: El nuevo pensamiento (Original en árabe). Vol. 4 pp. 11-24. ISSN: 2382-2783. Ed: Abwab Editions. Túnez; KETITI, A. (2014)  Ironie et subversion dans le dessin humoristique numérique post-révolutionnaire en Tunisie, En  Communication électronique, cultures et identités, (pp. 447-454) France : Klog. ISBN : 979-10-92272-02-4.

 

FENOLL TOME, FRANCISCO VICENTE

FENOLL TOME, FRANCISCO VICENTE

PDI-Ajudant Doctor/A

Universidad de Valencia. Dpto. de Teoría de los Lenguajes y Ciencias de la Comunicación Facultad de Filología, Traducción y Comunicación Av. Blasco Ibáñez 32, planta 5ª. 46010 Valencia

(9639) 83029

vicente.fenoll@uv.es

Biografia
 

Vicente Fenoll és doctor en Comunicació (2015) per la Universitat de València, on exerceix com a professor al Departament de Teoria dels Llenguatges i Ciències de la Comunicació des del 2014. Té una àmplia experiència professional en informatius de televisió i en campanyes electorals. És membre dels grups de recerca MediaFlows (www.mediaflows.es) i DigiWorld (https://digidemo.ifkw.lmu.de/camfors). Els seus interessos de recerca són el populisme, els mitjans socials i la comunicació política. Ha estat investigador visitant a diverses universitats americanes i europees. És autor de nombrosos capítols de llibres i articles a diverses revistes científiques i és coeditor del llibre Campaigning on Facebook: Digital Communication Strategies in Europe (2021, Palgrave Macmillan).

GALAN CUBILLO, ESTEBAN

GALAN CUBILLO, ESTEBAN

PDI-Titular d'Universitat
GAMIR RIOS, JOSE VICENTE

GAMIR RIOS, JOSE VICENTE

PDI-Ajudant Doctor/A
Responsables de Gestio Academica
Coordinador/a Titulacio de Grau

(9633) 95048

jose.gamir@uv.es

Biografia
 

Llicenciat en Comunicació Audiovisual (UV, 2005) i Periodisme (UV, 2007). Doctor en Comunicació (UV, 2016) amb Premi Extraordinari. Professor Ajudant Doctor en el Departament de Teories dels Llenguatges i Ciències de la Comunicació, amb docència en el Grau de Comunicació Audiovisual, en el Màster Universitari en Continguts i Formats Audiovisuals, i en el Màster Universitari en Nous Periodismes, Comunicació Política i Societat del Coneixement. Membre del grup interuniversitari de R+D Mediaflows. Les seues línies d'investigació contemplen la comunicació política, l'estructura de la comunicació, la desinformació i els nous mitjans audiovisuals i/o multimèdia.

Articles:

  • Lava-Santos, D., Gamir-Ríos, J., & Llorca-Abad, G. (2023). Crude, anonymous, partisan, sectorial and anti-elitist: Electoral disinformation in Spain (2019-2022). Profesional de la Información32(5), e320506. https://doi.org/10.3145/epi.2023.sep.06
  • Estrada-Garcia, S., & Gamir-Ríos, J. (2023). Soft news in original videos. Adaptation to TikTok of the main Spanish online media. Profesional de la Información, 32(2), e320222. https://doi.org/10.3145/epi.2023.mar.22
  • Malquín-Robles, A., & Gamir-Ríos, J. (2023). Desinformación y sexismo digital. El feminismo y su agenda como objeto de engaño en español. ICONO 14. Revista Científica de Comunicación y Tecnologías Emergentes, 21(1). https://doi.org/10.7195/ri14.v21i1.1963
  • Llorca-Abad, G., & Gamir Ríos, J. (2023). La sociedad de las turbas, la sociedad de la incomunicación. InMediaciones de la Comunicación, 18(1), 43-65. https://doi.org/10.18861/ic.2023.18.1.3303
  • Gamir-Ríos, J., & Lava-Santos, D. (2022). Desinformación sobre historia, memoria democrática y simbología del Estado en redes sociales. Estudio de los bulos desmentidos por los fact-checkers españoles. Estudios sobre el Mensaje Periodístico, 28(4), 777-788. https://dx.doi.org/10.5209/esmp.82846
  • Gamir-Ríos, J. & Ibáñez-Cuquerella, M. (2022). Fascist Heroes’ vs. progressive policies and political correctness. Agenda and framing of the Spanish Alt-lite micro-celebrities on YouTube. Catalan Journal of Communication and Cultural Studies, 14(2), 189-206. https://doi.org/10.1386/cjcs_00068_1
  • Gamir-Ríos, J. & Cano-Orón, L. (2022). Characteristics of the Spanish podcast sphere. Between democratization and commercial logic. Profesional de la Información, 31(5), e310505. https://doi.org/10.3145/epi.2022.sep.05 
  • Tarullo, R. & Gamir-Ríos, J. (2022). Evolución de la desinformación sobre COVID-19 en Argentina a través de los desmentidos del verificador Chequeado. Cuadernos del Centro de Estudios en Diseño y Comunicación, (161), 57-72. https://doi.org/10.18682/cdc.vi161.6978
  • Gamir-Ríos, J., Cano-Orón, L., & Baviera, T. (2022). Análisis del aumento de seguidores y de la presencia multiplataforma de la clase política en Facebook, Twitter e Instagram en campañas electorales (2011-2019). Fonseca, Journal of Communication, (24), 211–231. https://doi.org/10.14201/fjc.28295  
  • Tarullo, R. & Gamir-Ríos, J. (2022). Asustar para desestabilizar: desinformación sobre la COVID-19 en Argentina y España. Cuadernos.info, (52), 47–68. https://doi.org/10.7764/cdi.52.42915  
  • Gamir-Ríos, J. & Tarullo, R. (2022). Características de la desinformación en redes sociales. Estudio comparado de los engaños desmentidos en Argentina y España durante 2020. Contratexto, (37), 201-226. https://doi.org/10.26439/contratexto2022.n037.5343
  • Gamir-Ríos, J. & Sánchez-Castillo, S. (2022). The political irruption of short video: Is TikTok a new window for Spanish parties? Communication & Society, 35(2), 37-52. https://doi.org/10.15581/003.35.2.37-52
  • Gamir-Ríos, J., Cano-Orón, L., Fenoll, V., & Iranzo-Cabrera, M. (2022). Evolución de la comunicación política digital (2011-2019): Ocaso de los blogs, declive de Facebook, generalización de Twitter y popularización de Instagram. Observatorio (OBS*) Journal, 16(1), 90-115. https://doi.org/10.15847/obsOBS16120221879
  • Gamir-Ríos, J., Cano-Orón, L., & Lava-Santos, D. (2022). De la localización a la movilización. Evolución del uso electoral de Instagram en España de 2015 a 2019. Revista de Comunicación, 21(1), 159–179. https://doi.org/10.26441/RC21.1-2022-A8
  • Gamir-Ríos, J., Pop, A.-I., López-García, G., Llorca-Abad, G., & Fenoll, V. (2022). Unidireccionalidad, promoción partidista y polarización. Actividad en Twitter de los candidatos a la presidencia del Gobierno de España en las elecciones generales de 2019. Profesional de la Información, 31(2). https://doi.org/10.3145/epi.2022.mar.03
  • Gamir-Ríos, J. & Tarullo, R. (2022). Predominio de las cheapfakes en redes sociales. Complejidad técnica y funciones textuales de la desinformación desmentida en Argentina durante 2020. AdComunica, (23), 97-118. https://doi.org/10.6035/adcomunica.6299
  • Gamir-Ríos, J., Tarullo, R., & Ibáñez-Cuquerella, M. (2021). Multimodal disinformation about the otherness on the internet: The spread of racist, xenophobic and Islamophobic fake news in 2020. Anàlisi: Quaderns de comunicació i cultura, (64), 49-64. https://doi.org/10.5565/rev/analisi.3398  
  • Gamir-Ríos, J. (2021). El uso político de Facebook en la campaña de las Elecciones Locales de 2015 en la ciudad de València. Revista Dígitos, (7), 211-227. http://dx.doi.org/10.7203/rd.v1i7.218
  • Gamir-Ríos, J. (2020). La transmisión digital de las agendas políticas en las Elecciones Locales de 2015 de la ciudad de Valencia. Revista de Comunicación Política, (2), 55−79. https://doi.org/10.29105/rcp2-3  
  • Gamir-Ríos, J. (2019). El uso político de Twitter en la campaña de las Elecciones Locales de 2015 en la ciudad de València. Miguel Hernández Communication Journal, (11), 35-54. https://doi.org/10.21134/mhcj.v11i0.329
  • Gamir-Ríos, J. (2016). Blogs, Facebook y Twitter en las Elecciones Generales de 2011: Estudio cuantitativo del uso de la web 2.0 por parte de los cabezas de lista del PP y del PSOE. Revista Dígitos, (2), 101-120. https://revistadigitos.com/index.php/digitos/article/view/53
  • López-García, G., Gamir-Ríos, J., García-Ull, F. J., Llorca-Abad, G., Cano-Orón, L., & González-Esteban, J. L. (2015). El debate sobre Europa en Twitter: Discursos y estrategias de los candidatos de las elecciones al Parlamento Europeo de 2014 en España. Revista de Estudios Políticos, (170), 213-246. http://dx.doi.org/10.18042/cepc/rep.170.07
  • Valera-Ordaz, L., Gamir-Ríos, J., & López-García, G. (2015). La blogosfera política española en las Elecciones Generales 2011: Una comparación entre blogs de candidatos, periodistas y ciudadanos. Doxa Comunicación, (21), 79-11. https://revistascientificas.uspceu.com/doxacomunicacion/article/view/771
  • Gamir-Ríos, J. (2006). Poder político y estructura mediática: La comunicación en la Comunidad Valenciana durante la presidencia de Eduardo Zaplana (1995-2002). Aposta Digital, (23). http://www.apostadigital.com/revistav3/hemeroteca/gamir.pdf

Llibres:

  • López-García, G., Gamir Ríos, J., & Valera Ordaz, L. (2018). Comunicación política: teorías y enfoques. Editorial Síntesis.

Capítols:

  • Gamir-Ríos, J., & Tarullo, R. (2023). Conspiranoia y negacionismo, síntomas de la infodemia. En A. Carratalà, M. Iranzo-Cabrera & G. López-García (eds.), De la desinformación a la conspiración: política y comunicación ante un escenario mediático híbrido (pp. 217-235). Tirant Humanidades.
  • Fenoll, V., & Gamir-Ríos, J. (2023). Mentiras, ideología y medios sociales. Topografía de la desinformación en la comunicación política digital. En G. López-García (ed.), Ecología de la desinformación y su impacto en el espacio público (pp. 137-155). Peter Lang. https://doi.org/10.3726/b20308
  • López-García, G., Llorca-Abad, G., Fenoll, V., Pop, A. I., & Gamir-Ríos, J. (2022). Europe and Euroscepticism on Twitter During the 2019 European Parliament Elections: An Analysis of the Spanish Candidates. En D. Palau-Sampio, G. López-García, & L. Iannelli (eds.), Contemporary Politics, Communication, and the Impact on Democracy (pp. 171-185). IGI Global. https://doi.org/10.4018/978-1-7998-8057-8.ch010
  • López-García, G., Fenoll, V., Llorca-Abad, G., Gamir-Ríos, J., & Pop, A. I. (2021). Los debates de las elecciones generales de abril y noviembre de 2019: Discursos políticos y mediáticos. En G. López-García & E. Campos-Domínguez, Redes en campaña: Liderazgos y mensajes en las elecciones de 2019 (pp. 41-60). Comunicación Social.
  • Gamir-Ríos, J., Fenoll, V., & Iranzo-Cabrera, M. (2021). Las cifras de la cibercampaña de las Elecciones Generales de abril de 2019. En G. López-García & E. Campos-Domínguez, Redes en campaña: Liderazgos y mensajes en las elecciones de 2019 (pp. 83-104). Comunicación Social.
  • Calvo, D., Cano-Orón, L., Llorca-Abad, G., & Gamir-Ríos, J. (2021). La campaña subterránea: Sesgos informativos y noticias falsas. En G. López-García & E. Campos-Domínguez, Redes en campaña: Liderazgos y mensajes en las elecciones de 2019 (pp. 105-122). Comunicación Social.
  • Gamir-Ríos, J. (2019). Los medios valencianos en el contexto español. En G. López-García (ed.), La comunicación en la Comunitat Valenciana (2010-2018): Crisis y cambio (pp. 47-66). Institució Alfons el Magnànim.
  • Gamir-Ríos, J., Cano-Orón, L., & Calvo, D. (2017). La campaña electoral de 2015 en cifras: La presencia en la blogosfera, Facebook y Twitter de los cabezas de lista provinciales de PP, PSOE, Podemos y Ciudadanos. En G. López-García & L. Valera-Ordaz (eds.), Pantallas electorales: El discurso de partidos, medios y ciudadanos en la campaña de 2015 (pp. 41-58). Editorial UOC.
  • López-García, G. & Gamir-Ríos, J. (2011). Los medios españoles en la campaña de 2008. En G. López-García (ed.), Política binaria y SPAM electoral. Elecciones Generales 2008: nuevas herramientas, viejas actitudes. (pp. 89-114). Tirant lo Blanch.
  • Bernardo-Paniagua, J. M., Gamir-Ríos, J., & Martínez-Sanchis, F. (2010). La comunicación en la Comunidad Valenciana y su contexto. En G. López-García (ed.), El ecosistema comunicativo valenciano: Características y tendencias de la primera década del siglo XXI (pp. 35-54). Tirant lo Blanch.
GUARDIA CALVO, ISADORA

GUARDIA CALVO, ISADORA

PDI-Contractat/Da Doctor/A
Coordinador/a Curs

Facultat de Filologia traducció i comunicació. Departament Teoria Llengutages i Ciències de la Comunicació C/Carrer Blasco Ibañez, 32

51008

isadora.guardia@uv.es

Biografia
 

Isadora Guardia és Doctora en Comunicació Audiovisual per la Universitat de València, professora vinculada a la UVEG desde 2002, en l'actualitat és Contractada Doctora al Grau de Comunicació Audiovisual.

De 2012 a 2106 ha sigut docent a temps complert a l'EScola Universitària ERAM- UdG al Grau de Comunicació Audiovisual i Multimèdia.

La seva trajectòria investigadora es distingeix per combinar pràctica i teoria. A l'any 2002 comença a realitzar documentals de caràcter social i polític. La seva tesi doctoral investiga la relació estètica i històrica entre el documental militant dels anys 60 i el temps present. Ha publicat nombrosos articles i comunicacions a congressos nacionals i internacionals així com a revistes científiques sobre ciències socials i llibres. Publica la seva tesi doctoral al 2011.

A l'actualitat es troba el·laborant un projecte d'investigació, que inclou un llargmetratge documental, sobre memòria i repressió. 

Pertany al grup de REcerca ERAMSCI de l'EScola Universitària ERAM-UdG.

Les seves línies d'investigació es centren en nous llenguatges i expressions artístiques a l'audiovisual i al cine i video documental militant.

Pertany al grup de recerca REPERCRI (Grup Investigació Representación Contemporánea de los Perpetradores. Investigador Principal Vicente Sánchez-Biosca, UVEG)  

Pertany al grup de recerca GRUP TRANS ARCH https://trans-arch.org amb el qual ha viatjat a diversos països latinoamericans.

GUILLAMON CARRASCO, SILVIA

GUILLAMON CARRASCO, SILVIA

PDI-Titular d'Universitat
Secretari/a de Departament
Biografia
 

Silvia Guillamón Carrasco és Doctora en Comunicació Audiovisual (Premi Extraordinari, 2014), llicenciada en Comunicació audiovisual i en Filologia Hispànica i Màster en Ciències dels Llenguatges i Relacions Humanes. Professora Titular de Comunicació Audiovisual a la Universitat de València, és IP del projecte I+D+i "Representacions de gènere al cinema espanyol del segle XXI. Imaginari fílmic i discursos socials" (GV/2021/086), financiat per la Conselleria d’Innovació, Universitats, Ciència i Societat Digital.. Ha estat docent a la Universitat Internacional Valenciana i a la Universitat de Buenos Aires (Argentina) i investigadora convidada a UCSC (University of California, Santa Cruz), UMASS (University of Massachusetts, Amherst) ia la Università di Bologna (Itàlia). La seva recerca està centrada en la intersecció entre semiòtica, feminisme, teoria de gènere i cinema espanyol.

Entre els articles publicats en els darrers anys cal destacar: (2020) “Haptic Visuality and Film Narration. Mapping New Women’s Cinema in Spain”, Communication & Society, Vol. 33(3); Guillamón Carrasco, S. y Belmonte Arocha, J. (2020) “Sexualidad, política del cuerpo y función socioeducativa del cine en Touch Me Not (Adina Pintilie, 2018)”, Fotocinema. Revista científica de cine y fotografía, Nº 21; Guillamón Carrasco, S. y Belmonte Arocha, J. (2020) “Figuraciones de lo siniestro en Parents (Bob Balaban, 1989)”, Tropelías. Revista de teoría de la literatura y literatura comparada, Nº 34; (2018) “El monstruo femenino. Lo siniestro y la construcción de lo materno en Furtivos, Fonseca. Journal of Communication, nº 17; (2017) “Gender Discourse & National Reconstruction. The Narrative of Historic Debt in Raza”, Communication & Society, 30 (2); (2017) “La representación de la femme fatale en el universo narrativo de Muerte de un ciclista (Juan Antonio Bardem, 1955)”, Área Abierta. Revista de comunicación audiovisual y publicitaria, Vol. 17 (3); (2016) “The Doll in the Imaginary of the Late Francoist Period: an Analisys of No es bueno que el hombre esté solo”, L’Atalante. Revista de estudios cinematográficos, nº 21.

HUGUET CLEMENTE, MARIA CARMEN

HUGUET CLEMENTE, MARIA CARMEN

PDI-Associat/Da Universitari/A
Biografia
 

Maria Huguet es va llicenciar en Comunicació Audiovisual per la Universitat de València el 2003. El 2011 va obtenir el grau de Doctora en Comunicació Audiovisual per aquesta mateixa Universitat amb una tesi amb el títol de "Televisió enriquida: la simbiosi entre televisió i coneixement" amb qualificació de "Summa cum laude."

La seua experiència laboral es reparteix entre l'audiovisual i la comunicació digital en l'àrea de branding i màrqueting. Ha treballat en realització per a RTVV, la VIU i productores audiovisuals com Quatre Films; i com digital manager a Everxio i actualment, Baluard Estudio.

Va realitzar el 2006 un Màster en Direcció de Comunicació i Noves Tecnologies (COSO) i el 2017 un Curs d'especialització en Màrqueting digital (EDEM-ISDI).

Des del 2015, és Professora Associada a la Universitat de València on ha impartit les assignatures de:

"Tecnologies audiovisuals d'adquisició"
"Disseny de Projectes Interactius"
"Comunicació interactiva"
"Tecnologies de la Comunicació I"

Anteriorment va ser Professora Associada a la Universitat de Múrcia de les assignatures de:
"Deontologia Professional"
"Direcció, Producció i Realització audiovisual".

Publicacions:

  • "¿Cómo rentabilizar los contenidos digitales? Una propuesta centrada en la creación de valor añadido y en la percepción del usuario" publicado en "La televisión de la crisis ante el abismo digital" (Editorial Gedisa, 2014)
  • "La televisión 2.0: un marco favorable para el género documental" publicado en "El documental en el entorno digital" (Editorial UOC, 2013)
LOPEZ OLANO, CARLOS JAVIER

LOPEZ OLANO, CARLOS JAVIER

PDI-Titular d'Universitat
Coordinador/a de Mobilitat
Vicedega/Vicedegana / Vicedirector/a Ets
Biografia
 

Carlos López Olano és llicenciat en Filologia Hispànica (Literatura Espanyola) i Comunicació Audiovisual, així com doctor Cum Laude i Premi Extraordinari per la Universitat de València. Actualment és professor ajudant doctor del departament de Teoria dels Llenguatges i Ciències de la Comunicació de la UV. També ha impartit docència i ha col·laborat en diferents graus i postgraus relacionats amb l'audiovisual i el periodisme a la Universitat Jaume I  de Castelló (UJI), la Cardenal Herrera (CEU) i la Univ. de Virginia (USA). Ha sigut investigador i professor visitant en universitats com la Hebrew Univ. de Jerusalem, la  de Roehampton a Londres o la de Glasgow (UK). Ha exercit com a periodista, realitzador, editor i presentador d'informatius en diferents mitjans audiovisuals, com Antena 3 Televisión, Canal 9 RTVV o en À Punt. Les seues línies d'investigació són sobre la televisió pública, especialment en la protecció dels informatius dins de l'entorn europeu, i en les noves possibilitats que obrin en aquest camp les tecnologies multiplataforma i transmèdia. També treballa la memòria democràtica, des del punt de vista de la comunicació.

MESTRE PEREZ, ROSANNA

MESTRE PEREZ, ROSANNA

PDI-Titular d'Universitat
Biografia
 

És doctora en Filologia Hispànica (2000), amb una tesi sobre cinema espanyol i llicenciada en Filologia HIspànica. També és llicenciada en Comunicacíó Audiovisual (1997) i diplomada en Llenguatges Audiovisuals (1993) en la Universitat de València.

Ha sigut Visiting Instructor d'espanyol en Longwood College, VA (EEUU), actualment Longwood University. Des de 1999 és professora de la Universitat de València. Ha impartit docència de grau i posgrau en Comunicació Audiovisual, de grau en Periodisme i en Enginyieria Multimèdia en la Universitat de València, de grau en Longwood College, i de posgrau en la seua seu delegada de Mérida (Veneçuela) i en la Universidad de Oriente en Santiago de Cuba. També ha impartit classes de Cinema espanyol, entre altres, en castellà i anglés, en varis programes d'espanyol per a estudiants estado-unidencs (UVA, ISA, UNC i ISU) del Servei de Relacions Internacionals i Cooperació en la Universitat de València (1990-2017).

Les seues línies d'investrigació són cinema i turisme, i comunicació interactiva.

Sobre la primera, és co-IP del projecte d'investigació internacional Anàlisi qualitatiu i quantitatiu dels factors de la ficció audiovisual que indueixen el turisme, i dels seus efectes en les audiències i els potencials turistes, ref. PID2020-112668GB-I00, financiat pel Ministeri de Ciència i Innovació del Govern d'Espanya, en la Universitat de València, junt amb Jorge Nieto Ferrando (Universitat de Lleida).

És directora del grup internacional d'investigació CITur (Cinema, Imaginari i Turisme) de la Universitat de València que és pioner en l'estudi de les relacions entre cinema i turisme. CITur ha desenvolupat projectes amb finançament de la Generalitat Valenciana (2005-06), del Ministeri de Ciència i Innovació (2012-14) i del Ministeri d'Economia i Competitivitat (2014-21). Va ser IP del projecte anterior, juntament amb Antonia del Rey Reguillo, fundadora de CITur en 2005.

Entre les seues publicacions recents en aquest camp es troben:

- 2022 "Entre txantxigorri y txacolin: rutas literarias y cinematográficas que dinamizan el turismo neolocal en el valle del Baztán", en A. del Rey Reguillo y R. Mestre Pérez (coords.), Cine español actual, patrimonio autóctono y turismo, pp. 151-206, Gedisa.

- 2021 "Film Commissions hoy: el cine al servicio de los rodajes y el turismo", pp. 91-100; "El turismo moderno en el cine español", pp. 191-200; "Posturismo en el cine español contemporáneo", pp. 201-215, en A.del Rey Reguillo (ed.), La huella del turismo en un siglo de cine español (1916-2015), Síntesis.

- 2021 62 fitxes crítiques en A. del Rey Reguillo (ed.), Antología del cine turístico (1916-2015). Síntesis.

- 2020 "Resimbolización laica de la peregrinación jacobea en el cine español: el caso de The Way y Al final del camino", L’Atalante. Revista de estudios cinematográficos, nº30, pp. 17-32.

- 2020 "España, plató de cine: claroscuros de las rutas de cine y televisión". Revista de Estudios Turísticos, nº 220, pp. 9-31.

- 2018 "Japan in Spain. Japanese culture through Spanish eyes in the film Gisaku", Arts, 7(4), 93, Special Issue on Japanese Transnational Cinema, pp. 1-14.

Pel que fa a la segon línia d'investigació, ha sigut membre d'I + D Mediaflows en el projecte "Ecología de la desinformación: la construcción de las noticias falsas y su impacto en el espacio público"  (AICO2020/224) dirigido por Guillermo López García (Universitat de València). També ha formar part de l'equip d'investigació dirigit per Josep Gifreu Pinsach (Universitat Pompeu Fabra) sobre televisió i migració (2001-03).

Ha dirigit dos projectes d'innovació educativa de la Universitat de València sobre treball cooperatiu i ús de TIC (2009-10 i 2010-11). Ha participat en El Mur, projecte transmèdia (2019-20). Forma part d'altres dos, NAPCED 4.0 (blog), sobre gèneres literaris digitals i formats multimedials (des de 2021-22) i IA.com, que explora les possibilitats de la intel·ligència artifical en l'educació universitària (des de 2023-24).

Entre les seues publicacions recents en aquest camp es troben:

-2023 "Perspectivas emergentes de los medios españoles sobre la IA en la educación superior", en A. Martos Martínez et al. (comp.) Innovación Docente e Investigación en Educación: Nuevas tendencias para el cambio en la enseñanza superior (pp. 437-447). Madrid: Dykinson, con Vanessa Roger Monzó y Yolanda Cabrera García-Ochoa.

- 2023 “La deconstrucción de la información: tipologías de desinformación en redes sociales”, en G. López García (ed.). Ecología de la desinformación y su impacto en el espacio público (pp. 113-136). New York: Peter Lang, con Lorena Cano-Orón, Dafne Calvo y Marta Meneu (DOI).

- 2023 “Creation of digital literary genres in the Degree of Audiovisual Communication”, in Conference Proceedings CIVAE 2023 / MusicoGuía (ed. lit.), 2023, ISBN 978-84-124511-9-1, págs. 251-255, with Nel·lo Pellisser Rossell.

- 2021 "Media crisis and disinformation: the participation of digital newspapers in the dissemination of a denialist hoax", El Profesional de la Información, vol. 30, nº 4, con Lorena Cano-Orón, Dafne Calvo y Germán Llorca-Abad e300412. DOI.

Ha participat en més de cinquanta trobades científiques a Xina, Canadà, Mèxic, Colòmbia, Països Baixos o Portugal, a més d'Espanya.

Ha sigut directora de l'Aula de Cinema de la Universitat de València (2001-02).

MENDEZ RUBIO, ANTONIO

MENDEZ RUBIO, ANTONIO

PDI-Titular d'Universitat

Despatx 35

(9639) 83275

antonio.mendez@uv.es

Biografia
 

Antonio Méndez Rubio (1967) és Doctor i Professor Titular de Comunicació Audiovisual a la Universitat de València des de 1999. Les seus principals línies d´investigació són la teoría crítica, cultura popular i comunicació musical. Autor de nombrosos articles i treballs en revistes especialitzades, monografies i llibres de caràcter col.lectiu. Professor invitat i visitant en diverses universitats tant nacionals com ara internacionals. Ha publicat els manuals de referència Perspectivas sobre comunicación y sociedad (2008) i Comunicación musical y cultura popular (2016). El seus llibres d´assaig més recents sobre crítica cultural són Abordajes (2019), Fascismo de Baja Intensidad (2021) i La escucha actual (2022).

OLASO GONZALEZ, RAFAEL

OLASO GONZALEZ, RAFAEL

PDI-Asociado/a Unversidad
PELLICER ROSELL, MANUEL D

PELLICER ROSELL, MANUEL D

PDI-Titular d'Universitat
Coordinador/a Curs

Avda Blasco Ibáñez, 32 DP 46010 Despacho nº 6- 5ª planta FFTiC Tutoría presencial: martes 10-13 horas Tutoría virtual: manuel.pellicer@uv.es

51028

manuel.pellicer@uv.es

Biografia
 

Llicenciat en Ciències de la Informació per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i doctor en Comunicació Audiovisual per la Universitat de València (UVEG)-(Premi extraordinari de doctorat, 2006). Actualment professor titular de Comunicació Audiovisual i Publicitat de la Universitat de València des de 2012. Amb anterioritat, professor asociat de la mateixa titulació entre 1995 y 2012. Imparteix les assignatures de "Ideació i producció televisiva" y "El reportatge televisiu". També imparteix docència en el Màster de Producció de Continguts i Formats Audiovisuals de la UV. Des de 2010 és docent del mòdul de televisió en el Postgrado de Periodismo científico de la UNED i del Máster en Comunicación Corporativa Integral de la Universitat Ramon Llull des de 2017.

A més, periodista-redactor de plantilla en l'àrea d'informatius de la Ràdio-Televisió Pública Valenciana-Canal 9 durant els anys 1993-2012, amb realització de treballs de redacció, edició, guió i producció de notícies, reportatges i documentals, com també en producció de programes de debat i en  programació de documentals. Anteriorment, realització de diferents activitats en premsa (La Vanguardia, El Temps, Mediterráneo-delegación Valencia) i ràdio (Ràdio 9). Corresponsal també a València dels diaris El Observador de la actualidad, Diari de Barcelona i El Mundo-secció cultura.

Les seues principals línies d'investigació se centren en l'anàlisi dels discursos mediàticos, amb especial incidència en el discurs d'opinió en premsa, l'anàlisi de la producció audiovisual i el discurs polític a les xarxes. Els resultats d'aquests treballs estan publicats en Quaderns de Filologia, Revista Latina de Comunicación Social, Quaderns del CAC, Zeitschrift für Katalanistik, Comunicació, Mètode, Afers, Cultura, lenguaje y representación, Zer, Cuadernos.Info, Revista de investigación lingüística, entre altres. És autor, a més, dels llibres Martí Domínguez i Barberà: la passió per la paraula (2004), El solc de l’escriptura: anàlisi del discurs periodístic de Martí Domínguez Barberà (2011), i co-autor de Las comisiones parlamentarias de investigación: “El accidente de la Línea 1” (2019). També és autor de diversos capítuls de llibres publicats, entre altres editorials, en Tirant Lo Blanch, Gedisa, Thomson-Reuters Aranzadi, Biblioteca Nueva, Comunicación Social, Nau Llibres y PUV, i co-editor dels volums Mutaciones discursivas en el siglo XXI: la política en los medios y las redes (2019), Notes d’un desficiós (2017), Ser Joan Fuster; 33 visions sobre l’escriptor (2008), El debate sobre la cultura de la imagen (2003) y Justicia y representación mediática (2001).

Ha participat en diversos projectes de recerca finançats relacionats amb l'agenda temàtica dels mitjans, el tractament mediàtic de la violència de gènere, la regulació de l'audiovisual i el discurs polític a través de les xarxes socials, a més d'altres projectes d'innovació educativa.

La tasca de recerca ha estat reconeguda pel CNEAI amb dos sexennis. També ha realitzat estades a la Universitat Autònoma de Barcelona (2013) i a l'Institut de Journalisme de Bordeaux Aquitaine (2018).

 

PERIS BLANES, ALVAR

PERIS BLANES, ALVAR

PDI-Prof. Permanent Laboral Ppl
Director/a Titulacio Master Oficial

Departament de Teoria dels Llenguatges i Ciències de la Comunicació Facultat de Filologia, Traducció i Comunicació Avda. Blasco Ibáñez, 32 - 46010 (València)

51008

alvar.peris@uv.es

Biografia
 

Àlvar Peris Blanes (València, 1976) és Doctor en Comunicació Audiovisual per la Universitat de València, on exerceix de professor des de 2002 en el Grau en Comunicació Audiovisual i en el Màster Oficial en Continguts i Formats Audiovisuals. Els seus principals interessos com a investigador estan centrats en l'anàlisi dels textos audiovisuals així com en la construcció mediàtica de les identitats. És autor de nombrosos treballs científics publicats en revistes acadèmiques, monografies i llibres col·lectius sobre comunicació, Estudis Culturals i història. És membre dels Grups de R+D Mediaflows i CONTD - Continguts per a la Televisió Digital i ha participat en diversos projectes de R+D finançats per institucions públiques. També ha estat professor visitant a Duke University (EUA) i a The University of Nottingham (Regne Unit).

PITARCH GARRIDO, JOSE

PITARCH GARRIDO, JOSE

PDI-Associat/Da Universitari/A
PUCHADES LATORRE, JAVIER PEDRO

PUCHADES LATORRE, JAVIER PEDRO

PDI-Associat/Da Universitari/A
RAUSELL LLEDO, IGNACIO

RAUSELL LLEDO, IGNACIO

PAS-E.T.S. Audiovisuals
PDI-Associat/Da Universitari/A

Carrer Serpis 29 Plataforma MediaUni Taller d'Audiovisuals - UVEG

25444

ignacio.rausell-lledo@uv.es

RENARD ALVAREZ, SANTIAGO

RENARD ALVAREZ, SANTIAGO

PDI-Titular d'Universitat
ROGER MONZO, VANESSA

ROGER MONZO, VANESSA

PDI-Ajudant Doctor/A
SANCHEZ BIOSCA, VICENTE

SANCHEZ BIOSCA, VICENTE

PDI-Catedratic/a d'Universitat
Biografia
 

VSB es catedràtic de CAP en la UV. Durant el semestre d'hivern-primavera 2013 va ésser titolar de la càtedra de Spanish Culture and Civilization del King Juan Carlos Center (New York University), en febrer-mars 2018, va ser anomenat professor convidat a l'Université de Paris-Sorbonne. Ha desenvolupat tres estadws de recerca durant els darrers sis anys: NYU amb una beca Salvador de Madariaga-Sénior (3 mesos, 2017), 2 mesos en dues estades al Bophana Audiovisual Resource Center(Cambòdia, octubre 2014, octubre 2015 ). Co-director de la Càtedra d'Estudis Artístics de l'IVAM (2016-2018), ha sigut IP en dos projectes ministerials en aquest període: Carisma e imagen de los líderes políticos durante la Transición y actualmente Representación de perpetradores de violencias de masas: conceptos, relatos e imágenes. Ha coordinat un volum (amb Lior Zylberman) de la revista Genocide Studies and Prevention (18.2, 2018), un altre  de la revista Mémoires en jeu / Memories at Stake (París) i és autor d'un llibre, Miradas criminales, ojos de víctima. Imágenes de la aflicción en Camboya (2017). Dirigeix el grup REPERCRI (www.repercri.com) i el seu pròxim llibre està en premsa en  Alianza editorial: La muerte en los ojos. Qué perpetran las imágenes de perpetradores.

www.repercri.com

SANCHEZ CASTILLO, SEBASTIAN

SANCHEZ CASTILLO, SEBASTIAN

PDI-Titular d'Universitat
Especialista Pau

Telf. 963395048

(9639) 83986

sebastian.sanchez@uv.es

Biografia
 

Dr. Sebastián Sánchez-Castillo

(Professor Titular d'Universitat)

ARTICLES D'INVESTIGACIÓ

  1. Sánchez-Castillo, S., Galán-Cubillo, E. & Gifreu-Castells, A. (2021). Political interview and audiovisual bias. The case for Los desayunos de TVE (2018). Revista Mediterránea de Comunicación/Mediterranean Journal of Communication, 12(1), 205-219.
  2. Drylie-Carey, Lindsey; Sánchez-Castillo, Sebastián; Galán-Cubillo, Esteban (2020). “European leaders unmasked: Covid-19 communication strategy through Twitter”. Profesional de la información, v. 29, n. 5, e290504. 
  3. Sánchez-Castillo, S; Galán-Cubillo, E.; Gifreu-Castells, A. (2020). Audiovisual Representation in Spanish and European Election Debates. Trípodos, 49, pp. 89-108. 
  4. Sanchez-Castillo, S. (2020). Research Into Cinema Fostering Tourism. A Methodological Review. L'Atalante. Revista de estudios cinematográficos, 30, 109-122. 
  5. López-Olano, C; Sánchez-Castillo, S; Marín Pérez, B. (2020). El uso del vídeo en las redes sociales de los candidatos a la Generalitat Valenciana 2019. Debats. Revista de cultura, poder y sociedad, 134(1), 117-132. 
  6. López-Olano, C; Sánchez-Castillo, S; Marín Pérez, B. (2020). L’ús del vídeo en les xarxes socials dels candidats a la Generalitat Valenciana 2019. Debats. Revista de cultura, poder i societat, 134(1), 117-132. DOI: http://doi.org/10.28939/iam.debats.134-1.7
  7. Perís Blanes, A; Marín Pérez, B.; Sánchez-Castillo, S. (2020). Los políticos valencianos bajo los focos de À Punt: un análisis de la cobertura televisiva de las elecciones autonómicas de 2019. Debats. Revista de cultura, poder y sociedad, 134(1), 71-90. 
  8. Perís Blanes, A; Marín Pérez, B.; Sánchez-Castillo, S. (2020). Els polítics valencians sota els focus d’À Punt: una anàlisi de la cobertura televisiva de les eleccions autonòmiques de 2019. Debats. Revista de cultura, poder i societat, 134(1), 71-90. 
  9. Sampietro, A & Sánchez-Castillo, S. (2020). Building a political image on Instagram: A study of the personal profile of Santiago Abascal (Vox) in 2018. Communication & Society, 33(1), 169-184.
  10. Sánchez-Castillo, S; Zarauza-Valero, T. (2020). El desplazamiento de los refugiados ante las cámaras de los informativos de TVE. Tonos Digital. Revista de Estudios Filológicos, Nº 38. ISSN 1577-6921
  11. Gifreu-Castells, A. Sánchez-Castillo, S. y Galán, E (2019). Aproximación al documental interactivo como formato nativo transmedia. Pasavento. Revista de Estudios Hispánicos, 7 (2), 275-302. ISSN: 2255-4505.
  12. Sánchez-Castillo, S. (2018). Audiovisual Politeness in TV Political Interviews". Communication & Society 31(2), 137-153.
  13. Solves, J., Sánchez, S., y Rius, I. (2018). The prince and the pauper: Journalistic culture and Paralympic Games in the Spanish print press. Journalism, Volume: 19 issue: 12, pp. 1713-1729. Issue published: December 1, 2018 
  14. Sánchez-Castillo, Sebastián (2017). Audiovisual diagnosis as to conduct domestic violence. The Journal of Alternative Perspectives in the Social Sciences, pp. 245-252. ISSN: 1948-0105 (electronic) ISSN: 1948-0091 (print).
  15. Fenoll, Vicente; Sánchez-Castillo, Sebastián (2017). Discurso y participación política en Plaza Podemos. Revista de la Asociación Española de Investigación de la Comunicación, [S.l.], v. 3, n. 5, p. 24-33. ISSN 2341-2690.
  16. Sánchez-Castillo, Sebastián; Fenoll Vicente; Peris, Àlvar (2016). Europeísmo y euroescepticismo en los medios digitales españoles. Diferencias de encuadre en la cobertura de las elecciones europeas de 2014. Trípodos, nº 39, pp: 205-221. ISSN: 1138-3305
  17. Sánchez-Castillo, Sebastián; Mestre, Rosanna (2016). Redes sociales y jóvenes universitarios: usos e identidad personal. Revista Opción. Nº 10, pp.696-714. ISSN. 1012-1587
  18. Sánchez-Castillo, Sebastián (2016). Estudio empírico-conceptual de la crisis económica y cultural en la prensa española. OBS* [online]. 2016, vol.10, n.3, pp.41-55. ISSN 1646-5954
  19. Sánchez-Castillo, Sebastián y Galán Cubillo, Esteban (2016). Narrativa transmedia y percepción cognitiva en “El Ministerio del Tiempo” (TVE). Revista Latina de Comunicación Social, nº 71, pp: 508-526. ISSN: 1138-5820  
  20. Sánchez-Castillo, Sebastián y Galán Cubillo, Esteban (2016). Transmedia narrative and cognitive perception of TVE’s drama series El Ministerio del Tiempo. Revista Latina de Comunicación Social, nº 71, pp: 508-526. ISSN: 1138-5820 
 
  21. Sánchez-Castillo, Sebastián (2016). El discurso de los cibermedios ante la crisis económica y revuelta social en España. Tonos Digital. Revista Electrónica de Estudios Filológicos, nº 31, pp: 1-20. ISSN 1577-6921
  22. Sánchez-Castillo, Sebastián; et al (2015). Las enfermedades poco frecuentes en los medios Informe Abril - Junio 2014
Observatorio sobre enfermedades raras FEDER (OBSER). Textos en Proceso 1, pp. 90-236.  
  23. Sánchez-Castillo, Sebastián (2015). Procesos de recepción cognitiva en narrativas transmedia. Revista Opción. Nº 3, pp.1146-1161. ISSN. 1012-1587.
  24. Sánchez-Castillo, Sebastián y Fabbro de Nazábal, Gabriela (2014). La identificación de los jóvenes de Argentina y España con los personajes de ficción. Austral Comunicación. 3(1), 133-147.
  25. Mercado Sáez, María Teresa; Sánchez-Castillo, Sebastián y Álvarez, Ángels (2014). Los científicos como actores y fuentes en el discurso mediático sobre la energía nuclear. Prisma Social. Vol. 12, pp. 544-580. ISSN: 1989-3469.
  26. Mercado Sáez, María Teresa; Sánchez-Castillo, Sebastián y Herranz de la Casa, José María (2014). El periodismo ambiental como área de especialización en las aulas universitarias. Historia y Comunicación Social, Vol. 19, 213-226. ISSN: 1137-0734. 
  27. Sánchez-Castillo, Sebastián; Mercado Sáez, María Teresa (2014). El encuadre de las enfermedades raras en la prensa española. Anuario Electrónico de Estudios en Comunicación Social 'Disertaciones'. Vol 7 (1).
  28. Sánchez-Castillo, Sebastián; Mercado Sáez, María Teresa (2014). Audiovisual Constructs of Paralympic Games: Scalarity and Camera Angle. Advances in Journalism and Communication, Vol 2, pp, 35-43. 
  29. Sánchez-Castillo, Sebastián y Fabbro de Nazábal, Gabriela (2013). Ficción audiovisual y procesos de percepción en estudiantes universitarios de Argentina y España. Una investigación empírica. Historia y Comunicación Social, Vol. 18. Nº Esp. Nov. pp: 677-687. ISSN: 1137-0734. 
  30. Mercado Sáez, María Teresa; Sánchez-Castillo, Sebastián (2013). El análisis crítico de la cuestión energética: internacionalización y competencias profesionales en Periodismo. Estudios sobre de Mensaje Periodístico, vol. 19, pp: 309-318. ISSN: 1134-1629. 
  31. Sánchez-Castillo, Sebastián (2013). Las enfermedades raras en la prensa española: una aproximación empírica desde la teoría del Framing. Ámbitos Revista Internacional de Comunicación, nº.22, 1 a 18. ISSN. 1988-5733.
  32. Sánchez-Castillo, Sebastián (2012). La adquisición de competencias mediante la autonomía en el proceso de aprendizaje autorregulado. Estudios sobre de Mensaje Periodístico, vol. 18, pp: 849-857. ISSN: 1134-1629. 
  33. Sánchez-Castillo, Sebastián (2012). Valores morales, empatía e identificación con los personajes de ficción. El universo representativo de `Cuéntame cómo pasó` (TVE). Revista Mediterránea de Comunicación, vol. 3, nº 2, pp: 83-100. ISSN 1989-872X. 
  34. Sánchez-Castillo, Sebastián (2012). Representación social de las enfermedades raras en la prensa española. Aposta Digital, nº 54, págs: 1-31. ISSN: 1696-7348.
  35. Sánchez-Castillo, Sebastián (2012). Discurso visual de las enfermedades raras: encuadres latentes. Tonos Digital. Revista de Estudios Filológicos, nº 23. ISSN: 1577-6921.
  36. Mercado Sáez, María Teresa; Sánchez-Castillo, Sebastián (2012). La integración de la educación ambiental en la formación periodística como proyecto de innovación docente. Vivat Academia. nº 117E. Febrero. 2012. Páginas 936-963. ISSN: 1575-2844.
  37. Sánchez-Castillo, Sebastián; Mercado Sáez, María Teresa (2011). Narrativa audiovisual y discapacidad. Realización televisiva comparada de los Juegos Olímpicos y Paralímpicos de Pekín 2008. ZER Revista de Estudios de Comunicación. Vol. 16, nº 31, pp: 89-107. ISSN: 1137-1102.
  38. Sánchez-Castillo, Sebastián (2011). Discurso educativo de las Redes Sociales: aceptación de un nuevo paradigma.Andalucíaeduca 2.0. Revista Digital de Educación Andalucíaeduca.. Vol. 56, marzo 2011. Págs.145-14. Jaén. ISSN.1989-2608. D.L. J1395-2010. Edición papel: ISSN: 1889-0105.
  39. Sánchez-Castillo, Sebastián (2009). La Televisión generalista como valor curricular y educativo. Andalucíaeduca 2.0. Revista Digital de Educación Andalucíaeduca. Vol. 10, marzo 2009. Págs.18-21. Jaén. ISSN.1989-2608. D.L. J1395-2010. Edición papel: ISSN: 1889-0105
  40. Sánchez-Castillo, Sebastián (2006). El proceso sociocultural y educativo de la televisión en la difusión del arte y el patrimonio. Ars Longa. Revista el Departamento de Historia del Arte. Universitat de València. Vol, 14-15. Págs. 381-387. ISSN.1130-7099
  41. Sánchez-Castillo, Sebastián (2005). Programación Histórico-Artística en Televisión. El contenido audiovisual como patrimonio cultural. Revista Braçal. Revista del Centre D´Estudis del Camp de Morvedre. Sagunto (Valencia). Vol. 31-32. Págs. 47-58. ISSN 1130-3859

LLIBRES

1. Solves, J., J.M. Arcos, L. Páramo, S. Sánchez-Castillo e I. Rius (2018). Estudio sobre situación de necesidades sociosanitarias de las personas con enfermedades raras en España. Estudio Enserio. Datos 2016-2017. Ministerio de Sanidad, Servicios Sociales e Igualdad. FEDER/CREER, Madrid. ISBN: 978-84-09-01971-7. DL: M-17132-2018

2. Pozo Sánchez, Begonya y Sánchez Castillo, Sebastián (2014). Percepción y representación audiovisual de la violencia de género. Libro electrónico. ISBN: 978-84-616-8151-8.

3. Sánchez Castillo, Sebastián (2012). Iconografía virtual. Introducción a entornos 3D. Editorial Liber Libro. Albacete. ISBN: 978-84-92428-64-9. Dep. Legal: AB-104-2012. Págs.: 1-142.

4. Sánchez Castillo, Sebastián (2012). La televisión como productora de engramas culturales. Una revisión teórica. Ediciones Albores. Sevilla. ISBN: 978-84-939733-7-7 Dep. Legal: SE-1439-2012. Págs.: 1-197.

5. Sánchez Castillo, Sebastián (2009). Desarrollo de contenidos digitales en la difusión audiovisual del Patrimonio Histórico-Artístico valenciano. Servei de Publicacions de la Universitat de Valéncia. ISBN:978-84-370-7449-8. Valencia. Págs. 1-566.

6. Sánchez Castillo, Sebastián (2007). El Universo Multimedia y el diseño de proyectos interactivos. Desarrollo de Proyectos de Animación y Videojuegos. Alfa Delta Digital S.L. ISBN: 978-84-96857-28-5. Valencia. Págs. 1-90.

CAPÍTOLS DE LLIBRE

1. Sánchez Castillo, Sebastián (2011). “Estudio correlacional y análisis cuantitativo de las enfermedades raras en la prensa española”. En AA.VV, Desafíos y estrategias comunicativas de las enfermedades raras: la investigación médica como referente. estudio cuantitativo-discursivo de la prensa escrita impresa y digital española (2009-2010). (Coord., A.Bañón; J.Fornieles; J.Solves; I.Rius). Valencia: CIBERER. Instituto de Salud Carlos III. Ministerio de Ciencia e Innovación, pp, 41-57. ISBN: 978-84-694-0596-3.

2. Rius Sanchis, Inma; Sánchez Castillo, Sebastián (2011). “Enfermedades Raras: competencias, retos y habilidades periodísticas”. En AA.VV, Desafíos y estrategias comunicativas de las enfermedades raras: la investigación médica como referente. estudio cuantitativo-discursivo de la prensa escrita impresa y digital española (2009-2010). (Coord., A.Bañón; J.Fornieles; J.Solves; I.Rius). Valencia: CIBERER. Instituto de Salud Carlos III. Ministerio de Ciencia e Innovación, pp, 57-89. ISBN: 978-84-694-0596-3.

3. Sánchez Castillo, Sebastián (2011). “Correlational study and quantitative analysis of rare diseases in the Spanish press”, en AA.VV, Communication strategies and challenges for rare diseases: medical research as a referent a quantitative-discursive study of Spanish printed and digital written press (2009-2010), (Coord., A.Bañón; J.Fornieles; J.Solves; I.Rius). Valencia: CIBERER. Instituto de Salud Carlos III. Ministerio de Ciencia e Innovación, pp, 41-57. ISBN: 978-84-694-0595-6.

4. Rius, I. y Sánchez-Castillo, S. (2011). “Rare Diseases. Journalistic capacities, challenges and skills”, en AA.VV, Communication strategies and challenges for rare diseases: medical research as a referent a quantitative-discursive study of Spanish printed and digital written press (2009-2010), (Coord., A.Bañón; J.Fornieles; J.Solves; I.Rius). Valencia: CIBERER. Instituto de Salud Carlos III. Ministerio de Ciencia e Innovación, pp, 57-89. ISBN: 978-84-694-0595-6.

5. Sánchez-Castillo, S. (2011). “Encuadres noticiosos de las Enfermedades Raras en la prensa española. Perspectiva bajo el análisis de contenido y ´Teoría del Framing”. En, Lenguaje, Comunicación y Salud, (eds. Fornieles J; Requena, S; Bañón, A). Editorial Arcibel. Sevilla, pp, 179-201. ISBN: 978-84-15335-09-2.

6. Sánchez-Castillo, S. y Mercado, M.T. (2011). “Consumo energético, nucleares y calidad de vida: actualidad periodística y educación ambiental para futuros comunicadores”. En: El reto del EEES en docencia e investigación en el área de los medios sociales. Padilla, G; Salgado, C; Cobo, F. (Coords). Editorial Visionlibros, Madrid, pp, 83-102. ISBN: 978-84-9008-123-5.

7. Sánchez Castillo, Sebastián (2012). “Mecanismos audiovisuales de ficción en la construcción de la identidad cultural. El caso de la serie L´Alqueria Blanca”. En: La ficción audiovisual en España. Relatos, tendencias y sinergias productivas. Miquel Francés i Domènec y Germán Llorca Abad (Coords). Editorial Gedisa. Colección Multimedia y Comunicación. Barcelona. ISBN: 978-84-9784-695-0. DL: B.1323-2012. Págs: 133-148.

8. Mercado Sáez, Mª Teresa y Sánchez Castillo, Sebastián (2012).”La imagen de los juegos en la televisión” En: Tratamiento de Juegos Paralímpicos de 2008 en los medios españoles. (eds. Josep Solves Almela). Comité español de representantes de personas con discapacidad. CERMI. Comité Paralímpico Español. Nº 56. Editorial Cinca. Capítulo IV, pp: 191-225. ISBN: 978-84-15305-23-1. D.L: M. 23.334-2012. http://www.cermi.es/es-ES/Biblioteca/Paginas/Inicio.aspx?TSMEIdPub=290

9. Mercado, M.T; Rius, I y Sánchez- Castillo, S (2012).”Olímpicos y paralímpicos” En: Tratamiento de Juegos Paralímpicos de 2008 en los medios españoles. (eds. Josep Solves Almela). Comité español de representantes de personas con discapacidad. CERMI. Comité Paralímpico Español. Nº 56. Editorial Cinca. Capítulo V, pp: 229-251. ISBN: 978-84-15305-23-1. D.L: M. 23.334-2012. http://www.cermi.es/es-ES/Biblioteca/Paginas/Inicio.aspx?TSMEIdPub=290

10. Sánchez Castillo, Sebastián (2012). “La construcción social de las enfermedades de baja prevalencia en la prensa española”. En: Comunicación, control y resistencias. VV.AA. Cuadernos artesanos La Latina, nº 32. Pág. 66. ISBN: 978-84-156-98-07-04. D.L: TF. 970-2012. http://issuu.com/revistalatinadecomunicacion/docs/cal_32_libro_resumenes_dinamico

11. Sánchez Castillo, Sebastián (2013). “El nuevo documentalismo en 3D: ¿ilusión o persuasión?”, en El documental en el entorno digital. Francés, M; Gavaldà, J; Llorca, G; Peris, A. (coords.) Editorial UOC. pp: 39-56. ISBN. 978-84-9029-976-0. D.L. B.2.691-2013

12. Sánchez Castillo, Sebastián (2014). “Informativos televisivos y nuevos códigos de realización ante la realización de los medios”., en La televisión de la crisis ante el abismo digital. Editorial Gedisa. Colección Comunicación, pp: 289-306. ISBN: 978-84-9784-809-1

13. Sánchez Castillo, Sebastián (2014). “Metacobertura del día de las enfermedades raras : análisis de nuevos encuadres en prensa”, en Estudios de periodística XVII. Periodística y web 2.0: hacía la construcción de un nuevo modelo, pp: 649-661. ISBN: 978-84-15949-32-9. Sociedad Española de Periodística.

14. Sánchez Castillo, Sebastián (2014). Evaluación cognitiva e identificación con los personajes de ficción en soportes interactivos y multiplataforma. En, AA.VV. La democracia no es un editorial. Patrones neoliberales en los medios de comunicación. Cuadernos Artesanos de Comunicación nº 70, pp.91. ISBN 978–84–15698–28–9. DOI: 10.4185/CAC70. Sociedad Latina de Comunicación Social. La Laguna (Tenerife).

15. Pou, M.J; Álvarez, À y Sánchez-Castillo, S (2015). “Tratamiento informativo de la política energética en los diarios El País y Público”. La pantalla insomne. ISBN-13: 978-84-15698-98-2 / D.L.: TF-719-2015/ DOI: 10.4185/cac90 Edita: Sociedad Latina de Comunicación Social – La Laguna, Tenerife. Págs. 1573-1583. http://www.cuadernosartesanos.org/#90

16. Sánchez-Castillo, Sebastián y Sánchez Pozo, Begonya (2015). Persuasión audiovisual como testigo de la violencia machista, en “Nuevas culturas y sus nuevas lecturas”. Colección, Innovación y vanguardias universitarias., pp. 603-610. McGraw-Hill. Madrid. ISBN: 978-84-48197-31-5. https://www.blinklearning.com contraseña: profesor. Código libro: RVXD4YW9

17. Sánchez Castillo, Sebastián (2016). “ISIS y la persuasión narrativa en la Yihad 3.0”, en Comunicación y Terrorismo, (coord.) Luis Veres y Germán Llorca. Editorial Tirant Humanidades. Valencia, pp: 23-44 ISBN: 978-84-16556-57-1. DL: V-1557-2016.

18. Mercado, M.T., Sahuquillo, F. y Sánchez-Castillo, S. (2016). “El encuadre del riesgo en la cobertura de la política energética en España”. En, La comunicación en situaciones de riesgo y crisis. Valencia: Tirant lo Blanc Humanidades, pp 263-281. ISBN13: 978-84-1634-971-5

19. Peris Blanes, À.; Llorca-Abad, G.; Sánchez-Castillo, S. y López Rico, C.M. (2017). "La televisión y la formación de la opinión pública: informativos y debates electorales". En Guillermo López García y Lidia Valera Ordaz (eds.). Pantallas electorales. El discurso de partidos, medios y ciudadanos en la campaña de 2015. Barcelona: UOC. Pp. 101-128. ISBN: 978-84-9116-705-1

20. Sánchez Castillo, Sebastián (2017). “Construcción social de la crisis en la prensa española”. En, Rodrigo Browne Sartori Carlos del Valle Rojas y Víctor Silva Echeto (compiladores) Relatos culturales de la crisis: comunicación y crítica política. InCom (UAB) Universitat Autònoma de Barcelona. ISBN: 978-84-945378-2-0, pp: 61-81. Barcelona.

21. Sánchez Castillo, S (2018). “Constructos y realización audiovisual en la comunicación política”. En, Camareno Calandria, E y Mut Camacho, M (Coordinadoras). Nuevos tratamientos informativos y persuasivos. Ediciones Universitarias: Editoral Tecnos (Grupo Anaya). Madrid. ISBN: 978-84-309-7376-7. pp: 337-350

22. Sánchez Castillo, S (2018). “Propuesta de proyección geográfica y transmedia para una nueva radiotelevisión pública valenciana”. En, Galán; Rodríguez, A y Marzal, J. Contenidos transmedia para la radiotelevisión de proximidad. Editorial Eunsa, Colección: Comunicación. ISBN: 978-84-313-3287-7. pp. 169-182

23. Sánchez-Castillo, S (2018). “Legitimación política y construcción audiovisual”, en Albalad Aiguabella, J.M.; Busto Salinas, L; Muñiz Zuñiga, V (coords.). Nuevos lenguajes de lo audiovisual. Gedisa Editorial. Barcelona. ISBN: 978-84-17341-98-5. DL: B- 28033-2018, pp. 449-463.

24. Galán, E y Sánchez-Castillo, S (2019). “El proyecto transmedia y la gestión documental como herramienta en la creación del conocimiento”, pp. 213-230. En, Documentación y producción transmedia de contenidos audiovisuales. Francés, M y Orozco, G (coords) Editorial Síntesis. Madrid. ISBN: 978-84-9171-366-1. DL: M-16.833-2019.

25. Galán-Cubillo, E.; Sánchez-Castillo, S.; Drylie Carey, L (2020). “Investigación y Co-creación Transmedia: la "regla de las tres íes”. En, Contenidos y formatos transmedia en la comunicación universitaria, Miquel Francés (compilador), pp. 351-376. Editorial Eudem. Argentina. ISBN: 978-987-4440-69-3

26. Sánchez-Castillo, Sebastián (2021). “La construcción del liderazgo político y la identidad escenográfica en TikTok”. En, Cosmovisión de la comunicación en redes sociales en la era postdigital, pp. 197-210. Editorial McGrawHill. Madrid. ISBN: 978-84-486-2583-2. DL: M-6828-2021

27. Sánchez-Castillo, Sebastián (2021). “Estímulo del turismo a través de la ficción audiovisual. Métodos de investigación”. En Miradas sobre el audiovisual y el turismo. Salamanca: Comunicación Social (en prensa).

28. Sánchez Castillo, S. (2021). “Análisis de datos del cine turístico español. En La huella del turismo en un siglo de cine español (1916-2015)”. Madrid: Síntesis (en prensa).

VERES CORTES, LUIS ENRIQUE

VERES CORTES, LUIS ENRIQUE

PDI-Titular d'Universitat
Coordinador/a Curs

Avenida Vicente Blasco Ibáñez 32, 5º, Despacho 32. 46071 Valencia-España Horario de atención: Miércoles de 8-10 h.

51024

luis.veres@uv.es

Biografia
 

 Luis Veres va naixer a València en 1968. Ha sigut professor convidat a universitats de Perú, Xile, Mèxic, Polònia, Austria, Bèlgica, Frància, Itàlia, Holanda, Rumania, Regne Unit, Noruega i Portugal. De 1995 a 2009 va ser professor a la Universidad Cardenal Herrera-CEU. Desde 2010 és Professor Titular en el Departament de Teoria dels Llenguatges de la Universitat de València. és autor de les novel.les El hombre que tuvo una ciudad (1998), El cielo de cemento (2000), La casa del fin del mundo (2011) y Las voces amarillas (2019), así como de los ensayos,  La narrativa del indio en la revista Amauta, (2001), Periodismo y literatura de vanguardia en América Latina (2003), Literatura e imaginarios sociales (2003), Estrategias de la desinformación (2004), La retórica del terror (2006), Los reyes y el laberinto. Sobre Borges, Lugones y otros ensayos (2007), Entre la Cruz y la Media Luna. (2007),  El sentido de la metaficción: de Woody Allen a Roberto Bolaño (2015), Cine documental y criminalización indígena (2015), Comunicación y terrorismo (2015), Los lenguajes del terrorismo (2017), Las Brigadas Rojas y el cine (2018), Ficción televisiva y Quality TV (2021) i Cine, montaje y representación (2024). Ha ganado el premio de novela Vicente Blasco Ibáñez (1999) y el Juan Gil-Albert de ensayo (2002).