Beatriz Gallardo Paúls (ORCID 0000-0001-6023-3947) és, des de 2009, catedràtica de Lingüística General a la Universitat de València. La seua trajectòria investigadora s'ha centrat fonamentalment en l'àmbit de la lingüística cognitiva de base benvenistiana, desenrotllant sobretot propostes i anàlisis vinculades a la pragmàtica. La seua tesi (1992) proposava un model teòric de base perceptiva per a l'anàlisi del discurs conversacional, plasmat en llibres com Lingüística perceptiva y conversación: secuencias (1993) o Análisis conversacional y pragmática del receptor (1996). En els anys següents ha desenvolupat el seu treball investigador tot centrant-se en dos grans àrees aplicades: la lingüística clínica i l'anàlisi del discurs públic. En el primer àmbit ha estudiat la pragmàtica de parlants amb afàsia, TDAH, Síndrome de Williams o lesions d'hemisferi dret; va ser pionera en l'elaboració de corpus de dades clíniques en espanyol (el corpus Perla, Percepció, Llenguatge i Afàsia), així com en l'elaboració de tests d'avaluació pragmàtica per a parlants amb dany cerebral (per exemple, el PREP: Protocol Ràpid d'Avaluació Pragmàtica). A esta etapa pertanyen, al costat de múltiples capítols i articles en revistes indexades, llibres com a Afasia y conversación (2005), Pragmática para logopedas (2007) o Lingüística clínica (2014, amb Carlos Hernández). En l'última dècada ha centrat els seus interessos en l'anàlisi del discurs polític i mediàtic, amb el desenrotllament d'un model d'anàlisi de l'enquadrament discursiu que recorre tots els nivells de la pragmàtica i supera les limitacions dels models lèxics. A esta etapa correspon la publicació de llibres com a Usos políticos del lenguaje (2014), Pseudopolítica: el discurso político en redes sociales (1996, amb Salvador Enguix), Tiempos de hipérbole (2018), La voz más alta. Ruido mediático, opinión pública y Estado de Derecho (2021, amb José Luis Espinosa), Signos rotos. Fracturas de lenguaje en la esfera pública (2022) y Contra el lenguaje. La connotación política en la era del sobresalto (2024) y La desinformación (2025).

Violeta Martínez-Paricio és Professora Titular en la Universitat de València. Doctora en Lingüística per la Universitat de Tromsø-Arctic University of Norway, va realitzar la seua tesi doctoral al centre d'excel·lència noruec d'aquesta universitat, el Center for Advanced Study in Theoretical Linguistics (CASTL) (2009-2013) i, després d'això, va estar contractada a la Norwegian University of Science and Technology (NTNU, Trondheim, 2014). L'any 2016 va obtenir dos contractes postdoctorals competitius (VALi+D i Juan de la Cierva), mitjançant els quals es va incorporar a la universitat espanyola. L'any 2019 va ser contractada com a Professora Ajudant Doctora a la Universidad Complutense de Madrid, on va impartir classes dos anys. Ha realitzat estades de recerca, predoctorals i postdoctorals, en centres d'investigació punters en els estudis lingüístics (University of California Santa Cruz, Universitat de Manchester, Utrecht Institute of Linguistics, Centro de Linguística da Universidade de Lisboa) i ha participat en dos Linguistic Summer Institutes de la Linguistic Society of America (a la University of Califòrnia Berkeley en 2009 i a la University of Colorado Boulder en 2011).

Les seues línies d'investigació s'inscriuen en l'àmbit de la fonologia i la morfofonologia, des d'una perspectiva interlingüística i teòrica. Ha publicat articles en revistes d'alt impacte (Phonology, Linguistic Inquiry, Natural Language & Linguistic Theory, Linguistics, Verba…), llibres i capítols de llibre en editorials prestigioses (Cambridge University Press, Routledge, Tirant lo Blanch ...) i ha presentat els seus treballs en nombrosos congressos internacionals. Al costat de la seua línia d'investigació teòrica, des del 2014 col·labora amb un equip multidisciplinari a Noruega (NTNU), amb qui ha desenvolupat una plataforma virtual per a la didàctica de la pronunciació de segones llengües (Computer-Assisted Listening and Speaking Tutor) i ha implementat la base de dades multilingüe L1-L2map.

[Biografia, versió en valencià]

Catedràtic des de 2009.

Premi Extraordinari de Llicenciatura i 2º Premio Nacional de Terminación de Estudios de Filología, ha obtingut 4 beques-ajuda per a la realització de projectes i ha estat investigador col·laborador en 9 projectes competitius.

Ha estat membre del grup d’investigació LINDICO (Lingüística, Discurso y Cognición), va estar a les Universitats de Trieste i de Virgínia realitzant tasques d’investigació, i ha cooperat amb els equips encapçalats per investigadors nacionals (el de C. Galán (UNEX) o el de C. García Gallarín (UCM)) i internacionals (el de O. Felecan (Romania) o el de S. Fiszman (España) y G. Ares (Uruguai)).

Ha estat director de 9 tesis doctorals, de 9 cursos (2 a la USAL, 2 a la UIMP, 2 a la UV, 3 a Benasc), de 2 seminaris y 5 “encuentros” (per a la Fundación SM) i secretari d’altres 7 (6 a la UIMP y 1 a la UV).

Ha participat en més de 40 congressos i reunions científiques internacionals (EUA, Itàlia, França, Alemanya, etc.) i nacionals i en algunes, com a ponent convidat (Pau, Palerm, Trieste, Charlottesville, Aarhus, etc.) i ha impartit més de 50 conferències.

Ha publicat més de 100 treballs (46 articles, 14 llibres (9 com a coautor, 3 com a editor), 38 capítols de llibre, etc.), publicats en importants revistes (Rilce, CLAC, RDTP, RESLA, Signa, LEA, etc.) i en editorials de prestigi (Arco Libros, Ariel, Cátedra, De Gruyter, Tirant lo Blanch, etc.).

La seua investigació es va centrar, primerament, en els estudis gramaticals, en els quals va tractar de caracteritzar la negació (Sobre la negación en catalán, Premi Extraordinari de Doctorat) i l’adverbi (amb coautoria va escriure el capítol sobre la categoria adverbial de la Gramàtica del Català Contemporani, obra guardonada amb el Premi Sanchis Guarner/ Unitat de la Llengua Catalana).

Ha treballat també en l’àmbit de la sociolingüística, en la qual destaca per l’anàlisi dels generolectes: Gramática femenina (amb coaut. 8 ressenyes) i Dones i llenguatge. Una mirada masculina (amb coaut. Premi d'Investigació Ferrer Pastor).

També ha estudiat la relació entre llengua i cultura per demostrar la vinculació existent entre les dues: Lengua, vida y cultura en el Valle de Benasque (Premio de Investigación Villa de Benasque) i Llenguatge i cultura. Per a una ecologia lingüística (amb coaut.).

Sobre la comunicació ha escrit, entre altres treballs: Tres finestres obertes al món de la comunicació. El llenguatge del tacte, l'olfacte i el gust (amb coaut.) i l’article interdisciplinar 'Food labels: Do consumers perceive what semiotics want to convey?' (amb coaut. en Food Quality and Preference (JCR)).

Ha estudiat també el nivell léxic i semàntic des del punt de vista metodològic ('La interacción entre el mundo y la lengua en el ámbito léxico', Tirant Humanidades), neurològic ('Análisis experimental de una asociación controlada de campos cognitivos y campos lingüísticos' (LEA (SJR)) i lingüístic ('La metáfora bélica durante la crisis sanitaria de la gripe A' (amb coaut. CLAC (JCR)).

També ha investigat sobre el paisatge lingüístic, especialment, sobre textos exposats públicament a terra: 'La escritura sobre el pavimento callejero: los mensajes de felicitación' (RDTP (A&HCI)), 'Mensajes amorosos en el pavimento' (amb coaut. CLAC (JCR)).

Últimament, treballa en l’àmbit de l’onomàstica, disciplina en la qual ha publicat treballs com 'Denominación, alternancia onomástica y redenominación de animales domésticos' (Rilce (JCR)), i 'La antroponimia en la atención sanitaria', (CLAC (JCR)).

Els interessos i objectius futurs són demostrar la centralitat de l’onomàstica com a disciplina i el desenvolupament de treballs lèxics i semàntics des d’una perspectiva enaccionista.

C. ORCID: 0000-0003-1670-9017

LLicenciada en Filologia Clàssica (Universitat de València, 1995), Graduada en Llengües Modernes i les seues Literatures (Universitat de València, 2021) i Doctoranda del programa de Doctorat Llengües, Literatures i Cultures, i les seues aplicacions  (Universitat de València)

 Des de 2022 és professora associada en el Departament de Teoria dels Llenguatges i Ciències de la Comunicació de la Universitat de València en l'àrea de Lingüística General. Ha impartit docència en les titulacions de Traducció i Mediació Interlingüística, LLengües Modernes i les seues Literatures i en Història de l'Art en diverses assignatures: Traductologia, Lingüística aplicada a la traducció, Documentació per a traductors, Lingüística contrastiva y Retòrica.

La seua experiència laboral es desenvolupa com a Funcionària docent en la Conselleria d'Educació, Cultura, Universitats i Ocupació de la Generalitat Valenciana.

Enric Serra Alegre, doctor en Filologia Hispànica, és Catedràtic d'Universitat de l'àrea de Lingüística General a la Universitat de València-Estudi General i Director del Màster Universitari en Traducció Creativa i Humanística. També és Director de la revista LynX (ISSN 2171-7710). Les seues investigacions s'inscriuen en el marc de la lingüística perceptiva-cognitiva, ocupant-se de temes de pragmàtica i sintaxi textual, lingüística clínica i contacte intercultural (espanglish).