
Isidre March, Catedràtic de la Universitat de València i professor del Departament de Direcció d´Empreses de la Facultat d´Economia, ofereix la seua visió sobre Silicon Valley.
A diferència de la imatge que se sol projectar de les startups, no tot és abundància. Moltes passen dificultats en Silicon Valley, al nord de l'estat de Califòrnia (EUA). Unes altres, directament, es tornen abans de complir un any en aquest parc temàtic de noves idees. Isidre March, catedràtic de la Universitat de València, va arribar allí per primera vegada en 1996, abans de la primera bombolla de les puntocom. “No trobava un sol espanyol, però sí es veia que Internet, tan llunyà per a nosaltres, era la gran aposta”. Dos dècades després, com a professor visitant en Berkeley, ha reprès la seua labor investigadora amb un enfocament diferent: traçar una radiografia dels espanyols que decideixen traslladar o directament fundar les seues startups en Silicon Valley.
Amb una bicicleta com a mitjà de transport i quedant de cafè en cafè, igual que els propis emprenedors, va començar el retrat robot d'aquests nous pioners. “Està el que ha estudiat en Silicon Valley o ha treballat durant anys; sol trobar socis amb més facilitat perquè sap seguir els patrons”. En l'extrem oposat es troba la gran majoria. “Solen arribar amb alguna cosa que ja tenien a Espanya per intentar que tinga més èxit, però es donen amb un alt burning rate”, apunta. Així és com defineix l'alt cost de vida en Silicon Valley. El seu consell, tenir un pla. No es tracta de desanimar a ningú, però sí de ser realista: “No té sentit venir per fer prospectiva. Ací els inversors escolten sempre, però que donen diners no és senzill”.
L'habitual és trobar-se amb empreses que ja porten al mercat entre dos i cinc anys. Encara que hi ha excepcions, els membres de la nova diligència són en la seua majoria homes i superen la trentena. “Són brillants, funden la seua empresa al voltant dels 35 anys i es vénen amb 40”, detalla. Els espanyols es reparteixen per tota la vall, sense una relació formal entre sí o llocs de trobada per compartir experiències. El professor March troba un problema afegit: amb prou feines tenen accés a les acceleradores o incubadores. L'única excepció és Manos, promoguda per Google i amb la convicció que els llatins exerceixen un paper important en el futur de la tecnologia.
La llegenda dels cercadors d'or té un final agredolç. Hi va haver milionaris, sí, però els que més es van enriquir van ser els que els prestaven útils i serveis, com els venedors de pales per excavar. D'aquella època encara preval una signatura que feia els uniformes dels miners: Levi’s. Hui ocorre alguna cosa semblant amb la qual lloguen oficines o venen menjar a domicili, però els emprenedors espanyols volen trencar l'estereotip i estar entre els quals troben la llavor d'or. Aquests són alguns dels quals han pres el pas de crear la seua pròpia empresa en el cor de la innovació tecnològica.