Logo de la Universitat de València Logo del portal

.
.
.

“Inicis i desenvolupament del periodisme ambiental al País Valencià: La conscienciació sobre qüestions ambientals a través dels gèneres d’opinió”

Anna Mateu García (Premi Extraordinari de Doctorat 2017-2018)

14 de de març de 2019

La recerca ha estat dirigida per Martí Domínguez, director de la revista Mètode i professor del Departament de Teoria dels Llenguatges i Ciències de la Comunicació, de la Facultat de Filologia. La tesi s’ha centrat en els inicis del periodisme ambiental al nostre territori, especialment en la dècada del 1970 al 1980.

Anna Mateu és llicenciada en Periodisme per la Universitat de València i doctora en comunicació en la mateixa institució des del 2016.

Des del 2006, Mateu ocupa el càrrec de cap de redacció de la revista Mètode, la revista de divulgació de la ciència de la Universitat de València, activitat laboral que compagina amb la divulgació a través de xarxes, l’activitat periodística i la d’investigadora en comunicació de la ciència.

Amb quines dificultats t'has trobat a l’hora de realitzar la tesi?

La principal dificultat que m’he trobat ha estat la de compaginar la faena amb la recerca. Quan vaig començar els estudis de doctorat no tenia molt clar cap a on orientar la meua carrera professional, i no volia desvincular-me del periodisme. Per tant, durant aquests anys he compaginat el doctorat amb la meua feina com a cap de redacció de Mètode. En part crec que ha estat enriquidor, perquè tenir experiència professional et dóna una altra perspectiva a l’hora d’afrontar una recerca sobre comunicació. Però també en sentit contrari, ja que fer recerca t’ajuda a millorar també aspectes de la teua tasca com a periodista. Però quan no et dediques a temps complet a la tesi, sovint has d’allargar molt el període de recerca i renunciar a moltes coses. Especialment en el plànol personal.

Quina continuïtat té aquesta recerca?

La meua tesi s’ha centrat en l’estudi dels inicis del periodisme ambiental al País Valencià, els anys setanta i vuitanta, i he establert una tipologia dels discursos sobre el medi ambient presents en la premsa per a poder analitzar la seua evolució.

Aquesta anàlisi s’ha fet a partir dels gèneres d’opinió, ja que això m’ha permès analitzar la posició editorial dels diaris, però també els discursos d’altres actors socials com ara polítics, ecologistes, científics, etc. Considere que la tesi és un primer pas per a recerques futures sobre l’evolució del discurs sobre medi ambient des de diferents perspectives i ens pot permetre establir també quins són els discursos més efectius a l’hora de comunicar la qüestió ambiental. En un moment en què un dels reptes més importants als quals ens enfrontem és el canvi climàtic –per l’impacte directe que tindrà en la nostra vida–, la comunicació ambiental és essencial.

Què creus que aporta la teua recerca al conjunt de la comunitat científica i a la societat? I a tu?

En els anys setanta partíem d’una nul·la consciència ambiental. Açò afortunadament va anar canviant, i l’aparició dels primers moviments ecologistes al País Valencià, coincidint també amb els últims anys del franquisme, fa aparèixer la primera mobilització ciutadana i mediàtica a favor de la protecció d’un espai natural. Estic parlant de la campanya “El Saler per al poble”, en contra de la urbanització projectada en aquest espai natural, una de les primeres mobilitzacions ciutadanes ecologistes a Espanya i a Europa, que anà acompanyada d’una important campanya mediàtica del diari Las Provincias. Tot i la importància d’aquest episodi, fins al moment mai no havia estat estudiat. En la tesi he realitzat una anàlisi des del punt de vista del tractament mediàtic i de la campanya impulsada pel diari i per la seua subdirectora María Consuelo Reyna.

A partir d’aquest episodi, analitze l’evolució del discurs a través d’altres moments clau com és la campanya per convertir el llit del Túria en un espai verd, la reacció davant la creació del Parc de l’Albufera el 1986, davant la Llei de Costes o sobre la central nuclear de Cofrents.

Una de les principals conclusions de la tesi és que hi ha una falta de consciencia ambiental en la nostra societat, fins i tot palesa en els moments on hi ha hagut campanyes ecologistes de gran impacte com és el cas del Saler. En aquell moment, encara que trobem les primeres reivindicacions conservacionistes i els arguments científics estan presents, el principal argument en contra de la urbanització del Saler és el dret ciutadà a gaudir d’un espai natural, com a espai d’oci i de lleure. Una qüestió semblant va ocórrer amb la campanya “El llit és nostre i el volem verd”. La importància del moviment veïnal i la implicació de l’oposició antifranquista van dotar aquests moviments d’un caràcter d’oposició al règim i de reivindicació de l’espai natural com un espai públic.

Ja durant els anys vuitanta i noranta, el medi ambient s’incorpora a l’agenda política i els discursos sobre medi ambient giren principalment al voltant de la política o de l’economia, ja que molt sovint les primeres legislacions que pretenien servir per protegir l’espai natural, com els primers parcs naturals o la Llei de costes mateix, s’entengueren com un fre al progrés i al desenvolupament econòmic.

Personalment ha estat un procés enriquidor. Fer una tesi doctoral pot ser en ocasions dur, i hi ha moments de “crisi” on realment et planteges seriosament què estàs fent i si açò et durà a algun lloc. Però ara, mirant cap arrere, realment pense que ha estat un període de la meua vida on realment he gaudit aprenent coses i al final del qual he pogut aportar el meu gra d’arena a l’estudi de la comunicació al País Valencià.

Quina aplicabilitat pot tindre el teu treball?

En ciències socials és complicat parlar d’aplicabilitat en el mateix sentit que es fa en altres àrees com les ciències naturals o la medicina. No obstant això, crec que sí que té una aplicació social, com ja he dit, per a millorar el coneixement i així establir una comunicació més efectiva pel que fa a les qüestions ambientals.

Doctorar-se facilita la inserció laboral?

Realment, en el camp del periodisme no ho crec.

Recomanaries iniciar els estudis de doctorat? Quins consells donaries a una persona que vulga doctorar-se?

Crec que realitzar estudis de doctorat ha de ser una decisió molt personal i que ha de tenir molt a veure amb una inquietud personal. És a dir, si tens aquesta inquietud per investigar, per conèixer, per descobrir, aleshores endavant. Crec que és una experiència enriquidora a molts nivells, però sense aquesta inquietud o vocació, es farà molt difícil portar endavant un treball que requereix molt d’esforç i dedicació.

Has participat activament, en alguna ocasió, en activitats de divulgació i comunicació científica? Quina importància creus que tenen aquestes activitats?

Per la meua tasca com a periodista d’una revista de divulgació científica estic convençuda que la divulgació de la ciència és clau. En Mètode intentem potenciar que siga la comunitat científica qui comunique i difonga la seua recerca, i considerem crucial construir ponts des de la ciència i la universitat amb la societat. La recerca no ha d’acabar-se en l’article científic o, en aquest cas, en la tesi doctoral. En aquest sentit, sempre que he tingut ocasió de participar en taules rodones o jornades sobre medi ambient on parlar de la meua recerca, o en publicacions o altres tipus de col·laboracions de divulgació, ho he fet. La tesi doctoral, però també la recerca en general, han de tenir un impacte no només en la comunitat científica, sinó també en la societat.

Per exemple, la tesi doctoral i altres articles de recerca estan disponibles en el repositori de la Universitat, en Roderic. Així que són accessibles per a tota aquella persona interessada a llegir-ho. També utilitze xarxes científiques com Researchgate, ja que crec que són molt útils per a seguir altres investigadors de la meua àrea, i compartir treballs amb ells. Però aquestes són xarxes professionals, més que de divulgació. Per a la divulgació científica utilitze Twitter (@anna_mateu), tant en la meua tasca com a periodista de Mètode, com per a compartir els meus treballs i comentar altres temes de ciència i medi ambient que em resulten interessants. I també existeix una tendència creixent d’emprar altres xarxes com Instagram a les quals caldrà estar atents com a eines de divulgació de la ciència.

 

Entrevista realitzada per la Unitat de Cultura Científica i de la Innovació. Càtedra de Divulgació de la Ciència

Etiquetes
 
Aquesta pàgina web utilitza cookies pròpies i de tercers amb fins tècnics , d'anàlisi del trànsit per facilitar la inserció de continguts en xarxes socials a petició de l'usuari . Si continua navegant , considerem que accepta el seu ús . Per a més informació consulte la nostrapolítica cookies