26 de de febrer de 2021

«Quan les lletres ballen» és un reportatge radiofònic en profunditat sobre la dislèxia, presentat com a treball de fi de grau en Periodisme a la Universitat de València i guardonat amb el Premi Xavier Gómez i Font a la qualitat lingüística. A la peça s’aborda la dificultat específica de l’aprenentatge de la lectura i l’escriptura a partir de les experiències de persones de diferents edats amb dislèxia, mares de xiquets amb dislèxia i professionals de la logopèdia, de l’educació i de l’orientació. Totes elles vinculades, en el moment de gravació del reportatge, a la delegació de l’associació DISFAM a la Comunitat Valenciana i, actualment, a l’espai de dislèxia Trenca-dis, presidit per la mestra Concha Barceló.

Mitjançant els testimonis i les veus expertes, es construeix un relat radiofònic que, juntament amb dades, informació legislativa i fonts audiovisuals, reprodueix la realitat de la dislèxia en una societat que, sovint, oblida que aquesta existeix. Al reportatge s’explica tot el que implica la dislèxia als àmbits personal, familiar, educatiu i social. S’evidencien els prejudicis, els entrebancs i la manca d’empatia que envolten el desconeixement generalitzat d’aquesta dificultat específica de l’aprenentatge.

Com que el reportatge es va gravar majoritàriament durant el període de confinament per la pandèmia de la COVID-19, les entrevistes es van realitzar per videoconferència i per telèfon. Gràcies a l’ampli treball de recerca previ, va ser possible trobar les fonts adients, tant testimonials i expertes com documentals. La transcripció de les entrevistes, l’estructuració de la informació i la selecció de talls de veu d’entre totes les hores de gravació van ser fonamentals per a l’elaboració de la peça. Així mateix, la locució o veu en off va esdevenir el lligam definitiu.

La selecció de la música i els sons i l’addició de fragments d’algunes de les fonts audiovisuals consultades van ser també una part molt important del treball. Les obres que apareixen momentàniament —els drets d’autoria de les quals es respecten— són: «Palabras al viento», de «Documentos TV» (RTVE); «Dislexia, un trastorno invisible» (part 1/2 i part 2/2), de DISFAM; la presentació de l’entrevista a Jonathan Sendra en «Equilibristas», de Radio 3; el rap «Mi amiga, dislexia», i les cançons «Invisible», de Muerdo, i «Depende», de Jarabe de Palo (en homenatge a Pau Donés, qui també tenia dislèxia).

En conjunt, «Quan les lletres ballen» és un reportatge radiofònic que respon molts dels interrogants que sorgeixen davant la dislèxia, i mostra com una detecció a temps, un ensenyament adaptat a les diverses maneres d’aprendre i una actuació empàtica i formada poden comportar un gran canvi.

Si encara no saps en què consisteix la dislèxia i vols entendre les experiències que travessa qui la manifesta, escolta aquest treball de fi de grau que reflecteix una manera diferent de portar a terme un projecte periodístic d’investigació i divulgació.