Reportatges en Obert és el nou programa d’EspaiPòdcastUV. Es tracta d’un espai de no-ficció sonora dedicat a difondre els millors treballs de reportatge elaborats per l’estudiantat de la Facultat de Filologia, Traducció i Comunicació (FFTiC) de la Universitat de València. El programa posa el focus, especialment, en les produccions sorgides de les assignatures de Periodisme Radiofònic i matèries afins, així com en els Treballs de Fi de Grau (TFG) i Treballs de Final de Màster (TFM) vinculats al reportatge sonor.
Cadascun dels episodis ofereix una selecció curada per una comissió acadèmica, la qual avalua les propostes segons criteris d’excel·lència narrativa, rigor documental i qualitat tècnica. Els treballs seleccionats s’adapten al format pòdcast mitjançant un procés de reescriptura, edició i realització professional a l’EspaiPòdcastUV, i es publiquen en distribució digital a demanda a través dels repositoris de la FFTiC, la web de l’EspaiPòdcastUV de la Facultat de Filologia Traducció Comunicació i les principals plataformes d’àudio.
L’objectiu de Reportatges en Obert és doble: donar visibilitat i projecció pública a la producció sonora de l’estudiantat, i reforçar la vocació de servei públic de la universitat amb continguts periodístics rigorosos, atractius i socialment rellevants. Aquest pòdcast està dirigit per la professora de Periodisme de la Universitat de València Raquel Tarullo.
El primer episodi: trastorns de la conducta alimentària
El primer episodi episodi de Reportatges en Obert se centra en els trastorns de la conducta alimentària (TCA) i ha estat realitzat per l’estudiantat de Periodisme Aitana Chaquet, Amanda Ferrando i Rubén Duque com a projecte final de l’assignatura de Radiodifusió del Grau de Periodisme. El pòdcast aborda el fenomen dels TCA a través d’un recorregut d’entrevistes el qual combina veus expertes i testimonials: inclou una conversa amb Carlos Peralta, president de la Fundació APE, dedicada a la sensibilització i a l’acompanyament de persones afectades; així com entrevistes a una psicòloga i una nutricionista amb formació específica en trastorns com la bulímia. Aquestes perspectives es complementen amb els testimonis de dues persones amb una relació complexa amb el menjar i amb la mirada de familiars i parelles que també han viscut de prop situacions semblants. El resultat és un relat rigorós i socialment rellevant que s’alinea amb la vocació de servei públic de la universitat.
