Crèdits del títol: 60
Crèdits obligatoris: 20
Crèdits optatius: 20
Treball fi de màster: 8
Pràctiques externes 12
Codi titulació: 2220
Cursos: 1
Tipus d'ensenyament: Presencial
Branca de coneixement: CIÈNCIES DE LA SALUT
Web específica del màster: www.uv.es/master-recuperacion-funcional-fisioterapia
Places ofertes de nou ingrés: 40
Nombre mínim de crèdits de matrícula per estudiant: 36
Preu del crèdit
[curs 2024-2025]: 35.34€
Centre de gestió: Facultat de Fisioteràpia
Llengües utilitzades al llarg del procés formatiu: Castellà
Universitats participants: Universitat de València
Comissió de Coordinació Acadèmica Maria Dels Àngels Cebria i Iranzo (Directora)
Marta Aguilar Rodríguez
Mercè Balasch i Berant
Natalia Cezón Serrano
Marta Inglés de la Torre
Isabel Cervera Muedra (PAS)
Interès acadèmic, científic o professional: Com a mitjà higiènic, profilàctic i curatiu, l’exercici físic en els seus diferents vessants s’utilitza des dels orígens de la preocupació humana per la salut. La necessitat que tenen el nous i les noves fisioterapeutes d’ampliar els coneixements específics relatius a l’exercici terapèutic i la metodologia a utilitzar en la recuperació funcional, fan d’aquest màster una oferta formativa necessària i interessant.
La recuperació funcional té cada dia més importància en el tractament de les diferents afeccions, patologies i lesions. Així mateix, és el tractament pal·liatiu més adequat en patologia crònica i del qual es tenen més evidències científiques en els diferents àmbits d’aplicació. Per aquesta raó, els i les fisioterapeutes han d’aprendre i millorar de manera específica aquest recurs terapèutic de gran importància en fisioteràpia.
Per a una correcta recuperació funcional mitjançant exercici, tècnicament anomenat cinesiteràpia, cal tenir coneixement d’una sèrie de matèries bàsiques específicament dirigides a aquesta teràpia. Algunes d’aquestes matèries generals són l’anatomia i biomecànica clínica, la histologia i fisiologia del teixit conjuntiu, l’aplicació del diagnòstic per imatge en la recuperació funcional del pacient, la planificació i protocolització de sistemes de treball mitjançant exercici, així com aspectes específics en les diferents fases de la recuperació, elecció correcta d’exercicis en funció de l’objectiu o l’adequada utilització d’electroestimulació en funció d’aquests aspectes, entre d’altres. A més d’aconseguir competències relatives al coneixement d’aquestes ciències bàsiques i de les tècniques més adequades per al correcte diagnòstic i valoració, l’alumne/a ha d’aprendre aquelles tècniques específiques de tractament que se solen fer servir com a complement de la cinesiteràpia.