Logo de la Universitat de València Logo Facultat de Geografia i Història Logo del portal

Contra Sorolla: una mirada crítica sobre l’ús públic i polític del pintor valencià

  • Jaime Escribano Pizarro
  • 28 de setembre de 2026
Image de la noticia

Albert Ferrer Orts i Juan B. Tormos Capilla analitzen la construcció del mite de Joaquín Sorolla i les decisions culturals, patrimonials i econòmiques adoptades al voltant de la seua figura

 

La vitrina de novetats bibliogràfiques de la Facultat de Geografia i Història de la Universitat de València incorpora Contra Sorolla. Ús i abús d’un mite, una nova publicació d’Albert Ferrer Orts i Juan Bautista Tormos Capilla que proposa una lectura crítica sobre la projecció pública, institucional i política del pintor valencià Joaquín Sorolla.

Publicat per Companyia Austrohongaresa de Vapors, el volum va aparéixer el 15 de setembre de 2026, consta de 120 pàgines, està escrit en valencià i té l’ISBN 978-84-125972-6-4. El pròleg és obra del periodista Vicent Garcia Devís.

 

L’ús i l’abús d’un referent cultural

 

En Contra Sorolla es reuneixen textos publicats pels autors durant els darrers anys, juntament amb algunes aportacions inèdites, sobre la manera en què la figura de Joaquín Sorolla ha sigut utilitzada en el discurs públic, la promoció cultural i l’organització de grans exposicions temporals.

El punt de partida del llibre és la gran presència de Sorolla en l’imaginari cultural valencià i en les polítiques de projecció institucional. A partir d’ací, els autors examinen críticament les iniciatives destinades a exhibir a València obres del pintor conservades habitualment fora del territori valencià, així com els costos econòmics, logístics i patrimonials que poden comportar aquests projectes.

Segons el plantejament desenvolupat en l’obra, Sorolla ha esdevingut un referent cultural recurrent per a diferents governs i responsables públics. Els autors analitzen com la seua figura s’ha associat a anuncis, commemoracions i operacions expositives de gran visibilitat, i plantegen la necessitat d’avaluar-ne amb rigor els objectius, els resultats i la despesa pública. 

 

Un llegat artístic repartit entre Madrid i Nova York

 

Una de les qüestions centrals és la localització actual del llegat de Joaquín Sorolla. El pintor i la seua família van determinar que una part substancial de l’obra i dels seus béns artístics quedara en mans de l’Estat, vinculada al museu dedicat a l’artista a Madrid.

Una altra part essencial de la seua producció, especialment les obres encarregades per la Hispanic Society of America, es conserva a Nova York. Aquesta dispersió explica que l’organització d’exposicions temporals de gran format a València requerisca préstecs, transports especialitzats, assegurances i altres actuacions tècniques. En el llibre s’examina aquesta realitat per obrir un debat sobre els límits, les prioritats i la sostenibilitat de les grans operacions culturals dedicades al pintor. 

No es tracta, per tant, d’una nova biografia general de Sorolla ni d’un estudi convencional de la seua producció pictòrica. En la publicació s’analitza sobretot la recepció contemporània del pintor, la transformació de la seua figura en un símbol cultural i les formes en què les institucions gestionen, comuniquen i financen aquest llegat.

 

Sorolla, Ricardo Causarás i la memòria artística valenciana

 

El volum dedica també atenció a Ricardo Causarás, escultor valencià relacionat amb Sorolla i autor d’una escultura del pintor. La trajectòria posterior d’aquesta obra serveix a los autores per reflexionar sobre la conservació, el reconeixement i la visibilitat del patrimoni artístic valencià.

La incorporació d’aquest cas amplia el debat plantejat en el llibre. Al costat de la projecció internacional i institucional de les grans figures, existeixen artistes, peces y testimonis patrimonials que han rebut una atenció pública més limitada. El contrast permite examinar com es construeixen les jerarquies culturals i quins elements condicionen la memòria posterior dels artistes.

 

Història de l’art, patrimoni i política cultural

 

Albert Ferrer Orts és historiador de l’art a la Universitat de València i ha desenvolupat investigacions centrades principalment en els segles XVI i XVII. La seua trajectòria inclou també treballs de divulgació i crítica artística, política i social. Juan Bautista Tormos Capilla ha orientat la seua activitat investigadora cap a l’etnomusicologia, l’escultura i la imatgeria religiosa valenciana dels segles XIX i XX. 

La combinació d’aquests perfils permet abordar el fenomen Sorolla des de la història de l’art, la gestión patrimonial, la recepció cultural i el debat públic. El resultat és una obra deliberadament crítica que convida a reconsiderar no sols la figura del pintor, sinó també les decisions adoptades al voltant dels grans referents artístics.

 

Disponible a la vitrina de novetats bibliogràfiques

 

L’exemplar ja es pot veure a la vitrina de novetats bibliogràfiques del vestíbul de la Facultat de Geografia i Història. Aquesta iniciativa dona visibilitat a les publicacions del personal del centre i permet que la comunitat universitària conega les noves aportacions acadèmiques, científiques i culturals vinculades a la Facultat.

 

 

Més informació: fitxa de Contra Sorolla en la web de l’editorial.