Benvolguts alumnes/as, si les dades no em fallen, estem en este acte de graduació de la 13a Promoció del Grau en Informació i Documentació

Graduats/as, Companys/as, familiars i amics/as

Davant de començar a dir unes paraules us vull donar la , enhorabona!

Per a mi és tot un honor que hàgeu pensat en mi com a padrí d'esta graduació, personalment és un plaer ser ací i compartir este moment amb cada un de vosaltres/as.

I ara us preguntareu I ARA QUÈ!

Hui en este acte, vosotros i vosaltres sou els protagonistes. M'agradaria que tiràreu la vista arrere i recordàreu el primer dia que vau arribar a la universitat, tots/as asseguts pendents de les primeres paraules del professor, i en absolut silenci. Segur que alguns teniu aquella imatge en el vostre record; jo sí que la tinc d'aquells anys en què impartia docència en primer curs. Miràveu al vostre voltant, sense saber que amb el temps, potser la persona que tenies al vostre costat seria un amic/a de la universitat i a vegades un amic/a per a tota la vida.

Hui és un dia important. D'eixos que durant molt de temps semblaven llunyans, i pensàveu: “algun dia ens graduarem”. I de sobte, ací esteu.

Segurament, quan us vau matricular en esta titulació, algunus ho teníeu molt clar, i sempre us imaginàveu professionalment en este àmbit, uns altres no estàveu tan segurs, però amb el pas d'estos anys, tant les unes com les altres, heu adquirit una formació, unes competències, habilitats, i valors que us permitaniran desembolicar-vos amb soltesa en este àmbit professional.

En definitiva, amb major o menor dificultat ara tots/as sou ací, rebent el diploma que us acredita com a Graduats en Informació i Documentació per la Universitat de València  .

Amb el pas dels anys, i a mi em continua passant, i amb molts amics o coneguts amb els quals parle, també els succeïx. Recordem esta etapa d'estudiant universitari com una de les millors de la vostra vida, la qual recordàreu amb nostàlgia, comptareu anécdotas i les repetireu durant anys, senyal dels bons records que vau passar.

Heu completat un capítol de la vostra formació passant per moments alegres i satisfactoris, al llarg dels quals heu sigut amics/as, companys/as, però segur también haureu sentit alguna frustració o decepció (eixa època d'exàmens, notes, treballs, revisions, relació professor-alumne). Perquè graduar-se no és només acabar una etapa, és mirar cap arrere i adonar-se de tot el que ha passat per a arribar hasta ací.

De tot això, del bo i del dolent, l'important és pensar sempre de manera optimista, traure les vivències positives, on totes sens dubte, us marcaran i ajudaran a créixer com a persones.

Hui celebrem un assoliment, però també una despedidona. I els comiats sempre tenen alguna cosa estranya. D'una banda, ens emociona tancar esta etapa. Per un altre, costa acceptar que ja no tornareu a estos passadissos, a la biblioteca (uns més que uns altres), a estes rutines, a estes converses abans de classe, a eixes presses d'última hora que ara fins i tot comenceu a trobar a faltar.

Us heu format com a persones, tant personal com professionalment, i esta etapa encara no ha acabat, ja que sempre estareu aprenent. Però potser el bonic d'este moment és precisamente això: que no tenim totes les respostes. Que no sabem exactament què ve després.

Ara cada un ira definint la seua trajectòria professional, alguns/as continuareu estudiant, uns altres viatjareu, unes altres us incorporàreu al món laboral. Este Grado té una cosa negativa i és el baix número de matriculats, però en este moment, i pensant en el positivisme que comentava anteriorment, per als quals sou ací és un avantatge, perquè tindreu més oportunitats de treball.

Perquè “i ara què?” no té per què fer-nos por. Pot ser una pregunta oberta, una invitació, una manera de recordar-nos que el que ve no està completament escrit, i que això també és una oportunitat.

No oblideu alguna cosa: el títol que rebeu hui és important, però no definix per complet el que sou. El que feu amb l'aprés, com tracteu als altres, com afronteu les dificultats i com continueu creixent serà encara més important.

Haureu de marcar-vos unes metes i prendre decisions importants, i us assegure que no serà fàcil, caldrà lluitar per aconseguir el que cada un es propose, però abans de res feu-ho amb il·lusió i amb decisió, i el més important, les coses no venen soles.

I quan penseu en tot el que us ha portat fins ací, no oblideu als qui hoi us acompanyen: les vostres famílies i amics/as. També elles han sigut part d'eixe camí, secundant i ajudant a avançar, segur que amb molta paciència i carinyo.

Bé, m'acomiadaré ja, però no vull fer-ho sense abans donar-vos el meu més sincera enhorabuena a tots i totes per haver aconseguit amb esforç un projecte que vau iniciar fa uns anys i que per fi heu conclòs, i encara que esta etapa acaba, una nova i més apassionant ha de començar, això sí, amb unes actituds de les quals mancàveu anteriormens, que us permetran prendre decisions recolzades en un major coneixement.

Quins consells podria donar-vos?, simplement

• Que sigueu bons/as professionals, treballeu de manera honesta.
• Que confieu en els vostres coneixements, us adapteu als canvis i no tingueu por d'equivocar-vos, perquè cada error pot ser també una oportunitat per a aprendre i tornar a intentar-ho.
• Que no us falte mai l'optimisme, penseu en positiu i segur que la vida us serà més fàcil.
• No us quedeu en la mediocritat, encara que creieu que heu donat el màxim, penseu que encara es pot fer millor.
• I que visqueu intensament, tenint sempre en mens que, amb esforç, bona voluntat i persistència, tot podeu aconseguir-ho.
• Us desitge el millor, bona sort, èxit en el vostre treball i en la vostra vida.

Moltes gràcies i felicitats.

Adolfo Alonso Arroyo, 3 de juliol de 2026

Promoció 2022-2026

Grau d'Informació i Documentació

Universitat de València