Logo UVGrau en SociologiaFacultat de Ciències Socials Logo del portal

Entornos (des)habitados. Una exposició de Mirian Antón i Irene Fabra

  • 21 de juliol de 2023
Image de la noticia

Sala Manuela Ballester. Facultat CC. Socials

Del 12 de setembre fins al 25 d'octubre

horari: 9:00 a 20:00 h. de dilluns a divendres

Aquesta exposició es mostra davant els qui l'observen amb una mirada íntima i solitària reconeixent diferents escenes des de dins de la ciutat, dins de la naturalesa i dins de si mateixos, fent-los partícips i aconseguint que identifiquen els diferents espais, recognoscibles i imaginaris.

D'una banda, Mirian Antón, des d'una tècnica fotorrealista, ens mostra la ciutat com un escenari per a l'anonimat. Convidant a les persones a observar i ser observades i es pugan imaginar en les escenes urbanes representades.

Els referents que utilitza com a anàlisis i inspiració són pintors com Edward Hopper, Enrique Zabala, Simon Stalenhag o Audrey Flack, i cineastes com Gregory Crewdson o Win Wenders.

La seua producció es divideix en dos blocs. La realització d'un arxiu documental fotogràfic de l'entorn urbà basat en escenes quotidianes dels carrers de la ciutat de València. I la producció plàstica d'una sèrie pictòrica creada a partir de l'estudi i postproducció de les fotografies.

D'altra banda, Irene Fabra, ens mostra paisatges a l'oli que no sorgeixen del natural. Pintures que obliden les referències geogràfiques, pintades des del record i la imaginació. Des d'un imaginari col·lectiu i fictici alhora. Aquestes pintures sorgeixen de l'espontaneïtat de l'espàtula, la soltesa del pinzell i de voler vorejar l'abstracte. La utilització de l'espai idíl·lic com a espai de refugi i pau mental. De silenci.

Els referents que utilitza i en els quals ha basat el seu estudi del color i els materials són pintors com: Francisco Martínez Navarro, Daniela Astone, Francisco. Sebastián, Lena Rivo, Irene Persa o Joaquín Michavila.

Ambdues opten per crear un clima íntim on qui observa -tu- és qui decideix o descobreix on es troba. En tots dos casos, el públic és protagonista des de dins de la ciutat, de la naturalesa i de si mateix. Volent-li fer veure aqueixos moments de pausa i contemplació del seu entorn viscut, recordat o anhelat.