HEMI

PID2020-115457RB-I00

OBJECTIU

Este projecte se centra en l'ocupació de les persones amb discapacitat intel·lectual (DIGUES) (persones amb limitacions en les habilitats amb les quals s'aprén a funcionar en la vida diària en diferents situacions) en organitzacions ordinàries (treballant al costat de persones sense discapacitat intel·lectual) com a mitjà per a la seua inclusió social, i més concretament en els reptes que té esta ocupació i en l'impacte psicosocial que produïx a l'entorn de treball. S'estima que prop de mig milió de persones a Espanya (1%) tenen una VAIG DONAR, i d'elles un 60% té reconeguda la seua discapacitat i busca i rep suport (IMSERSO, 2016). En les últimes dècades s'han produït avanços en la inclusió social d'este col·lectiu, tant al nostre país com a escala internacional. El moviment de la desinstitucionalització, que es va iniciar en la dècada dels 70 del segle XX, ha suposat la progressiva implicació de les persones amb DI en les diferents institucions socials relacionades amb educació, ocupació, temps lliure, cultura, esport i activitats cíviques (Lysaght, Cobigo i Hamilton, 2012). A Espanya, els esforços s'han traduït en canvis legals, en incentius per a l'ocupació i en el desplegament d'importants recursos de distinta índole. Des de l'Administració pública, la iniciativa privada i la pròpia societat civil (tercer sector) s'han posat en marxa diferents tipus de servicis orientats a millorar la inclusió social i la qualitat de vida en general de les persones amb DI: centres de dia, centres d'educació especial, centres ocupacionals, centres especials d'ocupació, residències, vivendes tutelades, etc. Un fil conductor comú en tots estos servicis i recursos és el d'acostar a les persones amb DI a la comunitat i contrarestar la institucionalització prèvia. Malgrat estos esforços, i dels resultats positius aconseguits, queda molt per fer en termes d'inclusió social. En molts casos, les persones amb DI realitzen les seues activitats en centres protegits en els quals a penes interactuen amb altres persones sense DI, i quan ixen a la comunitat és habitual que ho facen en grups en els quals també predominen les persones amb DI. Alguns han denominat a este fenomen “il·lusió d'inclusió” (Metzel i Walker, 2001; Pellicano, Bölte i *Stahmer, 2018; *Welsby i *Horsfall, 2011). Els servicis s'han organitzat per a buscar, entre altres objectius, la inclusió social de les persones amb DI, però esta no es dona de manera totalment efectiva. Es veu a més persones amb DI al carrer i en altres llocs, però són en certa manera “invisibles” per a les persones sense DI amb les quals a penes interactuen (Dusseljee et al., 2011). Es produïx una bretxa entre els objectius de les nostres societats per a aconseguir una inclusió plena (veure Convenció de Nacions Unides per als drets de les persones amb discapacitat, 2006) i la realitat quotidiana de les persones amb DI. Este projecte aborda tres reptes per a l'ocupació de les persones amb DI: la digitalització, la bretxa de gènere i les contribucions de les persones amb DI en el seu treball. Tot això a través d'entrevistes, mètode Delphi i estudi de diari.

• Eva Lira, Universidad de Zaragoza
• Jorge Arbués, Universidad de Zaragoza