Ceràmica
- Ceràmica esmaltada
- Marcat de peces de ceràmica antiga: Socarrats
Socarrats :
Són peces de ceràmica tradicional valenciana que es fabricaven per a cobrir l'espai entre les bigues i el sostre en l'habitatges. La seua elaboració està documentada des del segle XV. Destaquen per la seua tradició en l'elaboració d'aquestes peces els municipis de Paterna i Manises.
Des del punt de vista del marcat per làser la principal dificultat resideix en l'heterogeneïtat del fang emprat en la seua elaboració artesana i la irregularitat de la superfície posterior.
En la següent galeria d'imatges es mostren unes marques realitzades sobre una sèrie de "socarrats" elaborats recentment segons procediments tradicionals. Per a aconseguir un contrast adequat ha sigut necessari recórrer a la utilització d'un pigment desenvolupat en el nostre laboratori.
Informe sobre los pigments realitzat per la Unitat d'Arqueometría de l'ICMUV
| Exemples de gravats | ||
|---|---|---|
|
Exemple de Socarrat |
Exemple de socarrat |
Cara posterior sense gravar |
|
Gravat làser |
Socarrat marcat |
Terracota |
Vidre:
- Gravat làser sobre vidre
- Microfirma i datació per a restauració de vidrieres antigues.
Gravat:
El vidre pot gravar-se directament amb làsers de CO2 i d'UV ( longitud d'ona 355 nm i inferiors). En el primer cas l'efecte tèrmic és el causant de l'aparició de micro-esquerdes. Si les condicions de tractament no són les adequades les propietats mecàniques de la peça poden veure's seriosament afectades.
La interacció dels làsers de longitud d'ona curta (%o2264 355 nm) provoca un trencament selectiu d'enllaços sense que s'observe un efecte tèrmic apreciable. El gravat en aquestes condicions és molt similar al que es produeix amb àcid. L'absència TOTAL de micro-esquerdes permet deixar intactes les propietats mecàniques. ja que el grau de miniaturització que pot aconseguir-se amb aquests làsers és molt major que amb el de CO2, són perfectoa per a realitzar petites marques en llocs molt localitzats de les peces (microfirmes)
Microfirma
En el procés de restauració de vidrieres antigues pot resultar imprescindible la substitució de peces que han desaparegut o que presenten trencaments múltiples. La substitució d'aquestes peces per altres de similars característiques retorna l'aspecte original de la vidriera, encara que cal assegurar-se que una inspecció minuciosa de la peça pot permetre la identificació de les peces i la data de substitució.
El làser UV (355 nm) és una eina idònia per a realitzar aquestes micro-signatures, ja que permet un grau de miniaturització no assolible amb altres làsers (CO2, YAG). D'altra banda, la interacció làser-vídrio no es produeix per escalfament superficial, com en el cas del CO2, la qual cosa permet generar marques relativament profundes sense generar micro-fissures que podrien derivar fàcilment en futurs trencaments.
