Investigador principal: Eduardo García Breijo
Membres de l'equip
- Elèctrodes de membrana
El desenvolupament d'elèctrodes potenciomètrics ionoselectius és una àrea d'interès. Aquests s'usen en un ampli rang d'aplicacions per a la determinació d'ions en mitjans aquosos. Són mètodes simples, relativament econòmics, robusts, duradors i ideals per al seu ús en camp (in situ i at site). A més, són ràpids i una eina interessant per al desenvolupament d'equips de mesura mediambiental. Amb ells es mesura l'activitat, no la concentració i la mesura no és afectada per la terbolesa o la presència de color. Existeixen un elevat nombre d'elèctrodes ionoselectius per a cations i n'hi ha un nombre relativament inferior per a anions. En l'IDM estem especialment interessats en el desenvolupament de nous elèctrodes ionoselectius per a anions utilitzant la capacitat que té l'Institut de síntesi orgànica de lligands selectius per a determinades espècies aniòniques. Així, en tots els treballs publicats els ionòfors són desenvolupats pel mateix Institut.
En l'actualitat es duen a terme estudis destinats a desenvolupar elèctrodes per a certs anions d'interès mediambiental com ara fosfat i sulfat mitjançant el disseny i la síntesi de lligands altament selectius per a aquests anions tetraèdrics.
- Instrumentació analítica aplicada al control mediambiental
Aquesta línia de recerca sobre desenvolupament d'instrumentació analítica aplicada al control mediambiental treballa en el disseny de dispositius finals de mesura per al control de la qualitat de l'aigua. En relació a aquest tema, l'IDM aprofita l'experiència de diversos grups dels seus investigadors (I) d'una banda del grup que desenvolupa elèctrodes ionoselectius, (II) un segon grup que treballa en el disseny d'elèctrodes en tecnologia en thick-film (capa gruixuda) i (III) un tercer grup de treball en química analítica.
Es desenvolupen nous equips de monitoratge amb aplicacions tan variades com el seu ús en depuradores, piscifactories, etc.
- Llengües i nassos electrònics
El terme llengua electrònica està relacionat amb el que es denominen nassos electrònics. Es basen en l'ús d'arrays de sensors no específics que combinats amb tècniques de reconeixement de patrons permet obtenir informació de mescles complexes. El nas electrònic s'usa per a l'anàlisi de gasos, mentre que la llengua electrònica fa el mateix en líquids. Aquí l'estratègia resideix a usar un grup de sensors que responguen inespecíficament, però diferencialment cap a un grup d'espècies químiques. En aquesta estratègia, la idea fonamental no és analitzar compostos químics independents, sinó obtenir imatges d'atributs més generals (tals com la qualitat, un determinat sabor o olor, etc.) comunes a sistemes complexos.
Unint aquest concepte i el dels sensors químics cromogènics es treballa en la fabricació de prototips"d'ulls electrònics" per a la detecció "a simple vista" d'espècies químiques d'interès basats en processos de reconeixement supramolecular.
