TOXIC ATMOSPHERES II
- Stephen Mosley (Leeds Metropolitan University). 'The Dark Age': Smoke Pollution in Urban-industrial Britain. 5/11/2014, IHMC López Piñero, València.
- Paul-André Rosental i Catherine Cavalin (Sciences Po). Dust, environment and pulmonary diseases: historical and sociological roots of medical uncertainty. 26/11/2014, IHMC López Piñero, València.
| 'The Dark Age': Smoke Pollution in Urban-industrial Britain (Stephen Mosley) |
|---|
|
Durant tot el segle XIX i principis del segle XX, el fum sulfuri negre que expulsaven les ximeneres industrials i domèstiques va dominar els paisatges urbans al Regne Unit. Va ser el responsable d'ennegrir l'arquitectura urbana, obstruir la llum del sol, destruir la vegetació i especialment de danyar la salut de la població. La contaminació atmosfèrica ha tingut i té una correlació directa amb els alts nivells de mortalitat per bronquitis i altres malalties respiratòries, sobretot durant els mesos d'hivern quan hi havia un major ús del carbó per a calfar les llars. No obstant açò, malgrat la naturalesa tangible d'aquesta forma particular de contaminació de l'aire, la major part d'habitants d'aqueixes societats van viure en un entorn ennegrit sense massa protestes, principalment perquè el fum estava estretament relacionat amb la prosperitat i el treball de milers de persones. Aquest seminari analitza la complexa qüestió de la percepció pública de la contaminació per fum. S'ofereix una gamma de diversos textos, d'informes científics i governamentals, amb els quals explorar les narratives enfrontades 'riquesa-brossa' que va donar sentit i va propiciar la creació dels acords comuns de contaminació de l'aire en les principals ciutats britàniques com són Glasgow, Londres i Manchester. A partir de la segona meitat del segle XIX, va haver-hi molts intents de conscienciar a empresaris i caps de família perquè instal•laren noves tecnologies anti-fum, però aquestes mesures no van ser adoptades, de manera generalitzada, fins a la década de 1950. Stephen Mosley va completar el seu MA i PhD en història en la Universitat de Lancaster. És sènior lecturer en la School of Cultural Studies at Leeds Beckett University (Regne Unit). Les seues recerques se centren en la història de la contaminació ambiental i les seues derivacions tant socioeconòmiques com en qüestions de salut. Entre les seues publicacions destaquen: "Common Ground: Integrating the Social and Environmental in History" (2011, amb Geneviève Massard-Guilbaud) que obri un diàleg entre les dues disciplines; "The Chimney of the World: A History of Smoke Pollution in Victorian and Edwardian Manchester" (2008 edn.), que examina a l'ésser humà i els seus costos ambientals en contaminació atmosfèrica en la primera ciutat industrial del món; i "The Environment in World History" (2010). Va ser redactor del diari "Environment and History" entre 2010 i 2014. |
| Dust, environment and pulmonary diseases: historical and sociological roots of medical uncertainty (Paul-André Rosental i Catherine Cavalin) |
|---|
Des dels anys 30, s'assumeix que la silicosi és una malaltia que abasta tots els riscos sanitaris ocasionats per la inhalació de pols de sílice cristal•lina. Aquesta definició ha estat quasi inqüestionable fins a la dècada dels anys 80 perquè les tècniques radiològiques no han canviat radicalment la detecció de la malaltia. No obstant açò, en les últimes dos o tres dècades, nous instruments (llavat broncoalveolar – LBA – practicat en associació amb microscòpia electrònica) han començat a mostrar una correlació possible entre la presència de pols inorgànica en el teixit pulmonar i un ampli conjunt de malalties autoinmunitàries, sistèmiques i inflamatòries que per exemple inclouen la sarcoidosis, el lupus sistèmic, l’esclerodermia i la proteinosis alveolar pulmonar (PAP). Els atemptats de l'11 de setembre a Nova York van plantejar d'una manera més aguda les qüestions sobre una possible relació causal.
En la conferència s'exposaran els dubtes que es remunten al principi de l'època moderna i qüestiona la separació entre malalties del treball, d'una banda, i mediambientals, d'altra. Així mateix, s'analitzaran també com les incerteses mèdiques sobre aqueixes malalties i les seues possibles etiologies són estructurades per complexos mecanismes sociològics. A més, es presentarà el projecte de recerca que aspira a superar aquestes dificultats i estabilitzar els coneixements mèdics.
Paul-André Rosental és catedràtic en Sciences Po (París) i actualment “fellow” en la Universitat Humboldt a Berlín. Ha fundat i dirigeix l'equip de recerca ESOPP que es dedica a l'anàlisi de les polítiques socials, demogràfiques i sanitàries. Les seues publicacions més recents són "L’intelligence démographique. Sciences et politiques dónes populations en France (1930-1960)", Odile Jacob, 2003 i "La Santé au travail (1880-2006)", La Découverte, 2006. Paul-André Rosental dirigeix un ERC Sènior Advanced Grant anomenat SILICOSI (“Des de la silicosi fins als riscos de la sílice”). SILICOSI és una experiència en història, medicina i sociologia que aspira a reconsiderar els riscos ocasionats per les exposicions a pólvores minerals (per inhalació i altres maneres d'exposició). SILICOSI qüestiona la separació entre les malalties mediambientals i les que causa el treball.
Catherine Cavalin, l'altra ponent del seminari, treballa en el projecte SILICOSI, i és l'encarregada de produir resultats estadístics que serveixen per a ressaltar correlacions entre condicions de treball i malalties. Utilitza dades d'enquestes existents i treballa per a desenvolupar nous instruments que permeten donar respostes en aquests assumptes tant des d'un punt de vista estadístic com a clínic. Açò inclou el desenvolupament d'un nou qüestionari sobre l'estat de salut (particularment, malalties sistèmiques inflamatòries d'origen desconegut) i exposicions a partícules inorgàniques.
Després d'una formació interdisciplinària en ciències socials (agregació en ciències socials, estudis de postgrau en història i economia de la salut), ha impartit durant deu anys història, economia i sociologia en classes preparatòries de les escoles superiors i després ha dirigit l'enquesta estadística Événements de vie et santé (Esdeveniments de la vida i salut) per al Ministeri de la Salut de França. Aquesta enquesta estudia les relacions entre la violència i l'estat de salut. Catherine està actualment acabant un doctorat de sociologia sobre aqueix tema.
